Mor als 76 anys l’activista cultural Marta Tatjer, exdirectora del Grec
Des de l'Ajuntament de Barcelona va impulsar i redefinir les festes de la Mercè
L'activista cultural Marta Tatjer, que va ser la primera directora del festival Grec de Barcelona, en les edicions del 1986 i el 1987, i que des de l'Ajuntament de Barcelona va impulsar i redefinir les festes de la Mercè, ha mort als 76 anys, segons han informat fonts municipals. L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha recordat la figura de Marta Tatjer amb un missatge al seu compte de Twitter, en el qual la defineix com "una agitadora cultural".
"Una ment inquieta enamorada de Barcelona que va tenir un paper importantíssim en la creació del caràcter obert i dinàmic de la ciutat i les festes que la defineixen", recorda Colau, que expressa el seu condol a la família i els amics.
Marta Tatjer va néixer a Barcelona el 1943 i va estudiar Belles Arts abans d'entrar a treballar, el 1977, a l'Ajuntament de la capital catalana, des d'on va començar a col·laborar en la preparació de grans festes urbanes, especialment les revetlles de Sant Joan. Poc després va rebre l'encàrrec de centrar la seva activitat en les festes de la Mercè, que en aquells anys es van reinventar per convertir-se en una celebració oberta a tota la ciutadania.
Amb Rafael Pradas com a regidor i Joan-Anton Benach com a delegat de Cultura, Marta Tatjer es va convertir en cap del Servei de Festes i Tradicions, des d'on va aprofundir en la remodelació de les festes. Des del seu càrrec, va promoure l'arribada dels diables, el correfoc i els castellers a la festa major de la ciutat, i va impulsar també el Carnestoltes, entre altres celebracions populars.
Arran dels èxits aconseguits en la renovació de les festes de la Mercè, en les quals Tatjer havia programat també grans espectacles contemporanis, se li va oferir la possibilitat de dirigir el festival Grec, cosa que va fer en les edicions del 1986 i el 1987, després de l'etapa bicèfala de Joan Maria Gual i Josep Anton Codina.
Sota la seva direcció, el Grec va consolidar el seu caràcter de festival cultural de l'estiu barceloní, amb propostes que tenien com a epicentre el Teatre Grec de Montjuïc, però que s'estenien a altres espais de la ciutat, com la Casa de la Caritat, dedicada a les propostes més innovadores; a la plaça del Rei, consagrada a la cançó i el jazz, i al Poble Espanyol, per als grans concerts.
Des de la seva jubilació, Marta Tatjer va dedicar els seus esforços a col·laborar amb Amics del Nepal, una ONG barcelonina dedicada a projectes de cooperació per al desenvolupament, com l'alfabetització de dones a Katmandú, la gestió de beques per a infants o la consecució de millores en el camp de la sanitat.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.