“El nou zoo no és un museu, té una altra filosofia”

La socialista Laia Bonet (Valls, 1972) és la tercera tinenta d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona. Una cartera que comprèn àrees com l'Agenda 2030 (l'agenda de sostenibilitat econòmica, social i ambiental que s'han marcat 193 països de les Nacions Unides), la Transició Digital o el Benestar Animal.

Pregunta. Què ha fet Barcelona per a l'Agenda 2030? Té pressupost?

Resposta. L'Agenda 2030 té 17 objectius i àrees que a l'Ajuntament tenen responsables. Des d'aquesta tinença d'alcaldia l'hem d'impulsar la ciutat, ajudar cada àrea a fer possible els objectius. Estem tancant el pressupost.

P. Pot avançar algun projecte concret?

R. Es tracta d'implicar tota l'organització de manera transversal, aterrar els objectius amb mesures concretes a començaments del 2020. El 65% dels objectius de l'agenda només es poden aconseguir si els ajuntaments s'hi impliquen. Per respecte a les àrees, no podem decidir nosaltres quin és el projecte estrella.

P. Barcelona ha passat per moments difícils. Té por que marxi el Mobile World Congress?

R. No, de cap manera. Hi ha hagut moments en el passat en què hem patit, però s'està consolidant que Barcelona és un bon punt per acollir esdeveniments d'aquesta magnitud. Hi ha una clara voluntat per part del govern de reforçar el paper de Barcelona en tots aquests esdeveniments. Venim de l’Smart City Expo i Barcelona és referent en el sector i hi ha hagut un 20% d'increment d'empreses i públic.

P. Creu que pararan les protestes? Com veu la ciutat?

R. Espero que entrem en una certa normalitat. Malgrat l'excepcionalitat del moment polític, la ciutat funciona. Barcelona està acostumada a sortir al carrer i conviure amb la llibertat d'expressió. Vam veure un biaix d'una minoria que per a alguns va ser desconegut, però s'ha sabut reconduir.

P. Com pot influir o afectar Barcelona un futur govern entre el PSOE i els comuns i Podem?

R. Des de Barcelona veiem l'acord amb un somriure d'orella a orella, perquè no és altra cosa que l'acord que tenim des del juliol a l'Ajuntament. Estem treballant molt bé, vam fer un bon acord en unes condicions que ara s'estan repetint perquè sigui un bon acord a l'Estat. Estem treballant molt bé al govern. És la notícia més bona que podem donar a la ciutadania en un moment en què clarament des d'altres instàncies impera la improvisació, la paràlisi o la inèrcia.

P. El PSC va votar en contra de la modificació de l'ordenança d'animals i ara governa i s'encarrega del zoo. Com encara el seu futur?

R. Vam començar el mandat amb l'ordenança i el nou model aprovat per unanimitat. Són dues eines molt valuoses per a un zoo que passarà a ser una cosa diferent: ha de ser un referent en recerca i conservació de la biodiversitat, en educació i en sensibilització. I dins i fora de les instal·lacions, el zoo treballa en projectes de recerca. El zoo va viure uns anys difícils i jo em trec el barret davant de la implicació dels treballadors, que s'han sobreposat a l'escenari de debat. Som aquí per mirar endavant.

P. El zoo perd visitants. Com els recuperarà?

R. El descens ens ha de fer pensar, però les dinàmiques de l'antic zoo no poden ser les del nou. El nou zoo no és un museu, té una altra filosofia. Hem de pensar què volem que siguin els nous visitants, quina informació vindran a buscar. No vindran només a veure animals darrere d'un vidre. Buscaran més informació.

P. Seran atractives les espècies per generar interès?

R. Entenc el dubte: duem encara les ulleres de l'antic zoo, però hem de proporcionar als visitants la tasca d'informació, sensibilització i educació que farà que no vinguin a veure un museu. Si volem que el zoo sigui un museu ja hi ha prou pantalles que t'ho mostren.

P. Què passarà amb els dofins?

R. El zoo no tindrà dofins i marxaran en els propers mesos. Se n'haurien anat en els últims mesos, però no ho han fet per raons de salut. Han d'estar bé en altres instal·lacions.

P. Aniran a València?

R. S'han mirat diverses opcions. No hi ha hagut un debat responsable i no afavorirem escenaris que dificultin el compromís que marxin.