El Lliure torna al “talent consolidat” el 2020

El Teatre Lliure tindrà unes noves Les tres germanes, d'Anton Txékhov, aquesta temporada després de les que van muntar Carlota Subirós el 2011 i Lluís Pasqual el 1979. Aquesta vegada posarà en escena la peça, al maig, Julio Manrique, i la cosa no seria tan sorprenent si no fos perquè la nova etapa del Lliure sota la direcció de Juan Carlos Martel no semblava anar precisament en la direcció de fer clàssics amb directors coneguts. Però aquest espectacle és representatiu del cop de timó que el director ha decidit per a la programació del segon semestre de la temporada i que fa que aquesta part contrasti vivament amb la primera, marcada per l'aposta per la nova creació, l'experimentació i el social.

No és que d'això no n'hi hagi durant el segon semestre —n'hi haurà, i molt—, però el Lliure atenua una mica la seva sortida un pèl desbocada a l'arena (el programa inicial va deixar descol·locat el seu públic de sempre més tradicional) amb un gir cap al “talent més consolidat”, és a dir, els noms coneguts. A més del Txékhov de Manrique, que serà sens dubte una de les grans cites de la temporada teatral barcelonina (les tres germanes les interpreten Cristina Genebat, Laia Manzanares i María Rodríguez, amb Marta Marco fent de cunyada), el Lliure programa El quadern daurat (març), una versió teatral de la novel·la de Doris Lessing dirigida per Carlota Subirós i amb Nora Navas, i Bonus Track (finals de maig), de la dramaturga i directora Carol López, una vella companya de viatge de la casa.

Un altre muntatge amb noms coneguts és RRR (finals de març), la unió de Frederic Amat, Cabo San Roque i La Veronal en un espectacle que aplega música, dansa i arts plàstiques i que es va poder veure només dos dies a l'Auditori el 2018. La programació del semestre, amb 15 espectacles, cinc dels quals són produccions pròpies, inclou també En lo alto para siempre (febrer), un espectacle basat en textos de David Foster Wallace, especialment d'Entrevistas breves con hombres repulsivos, i que neix de la col·laboració del dramaturg Juan Navarro amb l'actor Gonzalo Cunill. Un altre nom ben conegut és el de Boris Vian. A partir de L'escuma dels dies, han creat una obra la dramaturga i directora María Velasco i la ballarina i coreògrafa Lola Jiménez.

La segona part de la temporada tindrà també dos espectacles internacionals de renom, Concours européen de la chanson philosophique (febrer), de Claire de Ribaupierre i Massimo Furlan (producció de Numero23Prod. i el Théâtre Vidy-Lausanne), i un altre muntatge amb germanes, aquesta vegada set, Le sorelle Macaluso (juny), de la directora siciliana Emma Dantecon, amb la Compagnie Sud Costa Occidentale, una coproducció del Festival d'Avinyó, el Teatre Nacional de Brussel·les, l'Stabile de Nàpols i el Folkteatern de Göteborg.

En la programació, que està dedicada de manera especial a les noves dramaturgues, hi ha moltes altres coses, propostes tan interessants com Una, de l'autora i directora Raquel Cors, que porta a escena l'actriu de 60 anys Eva Lyberten (Herminia Benito Durante), icona del cinema eròtic dels anys setanta i vuitanta, per oferir, a través de la seva experiència, un “documental escènic” sobre “el plaer sexual i la seva representació visual des de la Transició fins ara”. Una altra dramaturga, Lara Díez Quintanilla, presentarà La nostra parcel·la, amb Marta Marco i Judith Farrés, i la coreògrafa Elena Córdoba, El nacimiento de la bailarina vieja. El mateix Martel, amb Joan Yago, reprèn Sis personatges, homenatge a Tomás Giner, un espectacle premiat sobre els sensesostre.

El Lliure aposta amb força pel teatre infantil amb La bruixa de la tramuntana, de Marc Rosich i Carles Pedragosa, Poulette Crevette per als més petits (alumnes de P3, P4 i P5), i Los protagonistas, d'El Conde de Torrefiel. El Lliure programa així mateix sessions de l'Escola de Pensament, amb Marina Garcés, i Foyer 1, converses d'artistes amb Xavier Graset.