Iceta defensa el canvi d’actitud del PSC sobre la immersió lingüística
Els socialistes creuen que el procés independentista els ha abocat a modificar els acords del congrés del 2016
El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, ha justificat aquest dissabte el nou plantejament del partit respecte a la immersió lingüística a les escoles i ha assegurat que els socialistes no proposen que s’abandoni, sinó que se’n faci una “aplicació més flexible”. Segons la seva opinió, la causa de la polèmica suscitada per aquesta qüestió és “un problema de comprensió lectora” dels seus adversaris polítics. “Hi ha partits que han renunciat a millorar l’escola perquè consideren que ja vivim al paradís”, ha ironitzat el líder dels socialistes catalans, però el PSC afirma que “cal continuar millorant” i per això proposa que siguin els mestres els “que decideixin com fer-ho” i “marquin la pauta”. Segons la seva opinió, “hi ha zones que poden necessitar un reforç del català, altres del castellà i totes de l’anglès”, ha afirmat.
La ponència que es debatrà el pròxim congrés del PSC, que se celebrarà del 13 al 15 de desembre, considera que el pacte de convivència en matèria lingüística que hi havia a Catalunya des de la restauració de la democràcia “s’ha trencat per la instrumentalització que han fet els nacionalismes de la llengua, pel procés independentista, que ha associat el català a la seva causa, i per una utilització partidista al voltant del seu ús, especialment a l’escola”.
Els socialistes creuen que hi ha un “risc” que la llengua materna sigui “un factor de divisió social” i es comprometen a fer possible “una convivència efectiva i afectiva del català i el castellà, fent desaparèixer la confrontació entre llengües que està posant en risc la convivència i el patrimoni lingüístic comú”. Per això es comprometen a fer de la diversitat lingüística un actiu, “defensant el català i el castellà a través d’un model plurilingüe a l’escola amb la flexibilitat que la realitat sociolingüística present al nostre país exigeix”.
Miquel Iceta ha recordat que els socialistes van ser “impulsors” de l’actual llei educativa catalana i ha dit que el PSC encara “comparteix” el model d’immersió lingüística. Tanmateix, aquesta expressió no apareix en la ponència que es debatrà en el pròxim congrés, ni tampoc la definició del català com a “llengua vehicular”, a diferència del que es va aprovar a l’últim conclave socialista de 2016.
Fa tres anys, els socialistes es comprometien a “consolidar el sistema d’immersió lingüística que garanteixi un sol model de societat amb el mateix accés al coneixement, potenciant en cada cas la llengua o les llengües que més calgui reforçar”. En el congrés de llavors, el PSC advocava per “una educació pública inclusiva en la qual el català sigui llengua vehicular, que doni resposta a la diversitat present a les aules i amb la revisió d’horaris que correspongui d’acord amb les necessitats dels alumnes.”
El model d’immersió lingüística des de fa més de tres dècades a Catalunya considera el català com a llengua vehicular a les aules i reserva el castellà unes hores setmanals (en l’assignatura de Llengua castellana, que disposa de dues hores a la setmana a primària, tres a secundària i dues a batxillerat). Aquest sistema lingüístic no ha estat exempt de crítiques des de la seva implantació i diverses famílies han recorregut als tribunals per garantir que el castellà també pugui ser vehicular a l’escola.
El 2014, una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va fixar, per primera vegada, que la Generalitat havia de garantir el 25% de les hores lectives en castellà, però el Govern no va arribar a aplicar aquesta mesura. El Tribunal Constitucional també es va pronunciar a començaments d’any avalant diversos articles de la Llei d’Educació de Catalunya que havia impugnat el PP en considerar que s’excloïa el castellà. Entre aquests punts de la norma recorreguts no hi havia, tanmateix, l’article 11 —que es refereix explícitament al català com a llengua vehicular— perquè el PP no el va recórrer.
Ismael Palacín, director de la Fundació Bofill, que forma part de Som Escola, la plataforma que aglutina entitats en favor de la immersió, continua defensant aquest model lingüístic i assegura que l’avalen tots els estudis que es fan i que permet que “la gran majoria de nens siguin competents bilingües i entenguin el català i castellà”. De no aplicar-se la immersió, considera que “els grans perdedors serien els fills de les famílies castellanoparlants” i especialment els de famílies de rendes més baixes. Palacín recorda també que el model d’immersió no va en detriment del castellà i que tots els estudis realitzats pel ministeri així ho avalen, de manera que el coneixement del castellà en els alumnes catalans se situa a la mitjana espanyola.
Álvaro Choi, professor d’Economia de la Universitat de Barcelona, discrepa d’aquest plantejament i assegura que “falta una avaluació d’efectes reals de la política d’immersió, però hi ha estudis que demostren que conèixer les dues llengües facilita la inserció laboral”. Tanmateix, considera que “els alumnes castellanoparlants són els perjudicats en l’ensenyament en català de matemàtiques i de ciències”, de la mateixa manera ho serien si s’imposés el català per a l’aprenentatge d’aquestes matèries en castellà als alumnes catalanoparlants. Choi entén que “qualsevol política pública té perdedors i guanyadors” i que la llengua “s’ha utilitzat per tots dos nacionalismes com a armes llancívoles”.
