_
_
_
_

La comunicadora Laura Tenenbaum defensa que cal coratge per fer front a la crisi climàtica

La periodista científica explica a Barcelona que la van apartar del web de canvi climàtic de la NASA quan Trump va arribar al Govern

Laura Tenenbaum en una expedició científica.
Laura Tenenbaum en una expedició científica.
Mar Rocabert Maltas

Davant del gran repte que suposa la crisi climàtica, hi ha dues actituds contraposades i igual d’inefectives, defensa Laura Tenenbaum, comunicadora científica que ha treballat 10 anys a la NASA, i ha vist amb els seus propis ulls com el desgel dels pols és una amenaça per al nivell del mar i, en conseqüència, per al planeta. Una de les respostes és el terror, un pànic que paralitza davant de l’abast de l’escalfament global, i l’altra és reaccionar amb desinterès, des del convenciment que no hi ha res a fer i val més seguir mirant la televisió. El camí que ha vingut a explicar aquesta comunicadora científica a l’Smart City Expo World Congress de Barcelona és el del “coratge”, que vol dir “mirar amb claredat i honestedat” l’abast del repte, i confiar que no hi ha cap més opció que no sigui intentar frenar el canvi climàtic, un “repte difícil”.

Tenenbaum no té clar si la humanitat serà capaç de fer front a l’emergència climàtica, però sí que està convençuda que no hi ha altra opció que intentar-ho. Reconeix que encara és un repte més difícil quan emergeixen polítics com Donald Trump, que neguen l’escalfament global. De fet, ella ha explicat en aquesta entrevista amb EL PAÍS que la van apartar de la pàgina web de canvi climàtic de la NASA quan el president dels Estats Units va arribar al poder. Relata que la van començar a censurar: li van prohibir escriure, publicar i gestionar les xarxes socials d’aquesta pàgina, fins que la van acomiadar, segons detalla. Ara treballa com a comunicadora freelance per a diferents mitjans i fent conferències.

Más información
El Mediterrani, zona zero de la crisi climàtica: s’escalfa més de pressa que la resta del planeta
El planeta necessita un canvi del model alimentari per combatre la crisi climàtica

Ben lluny del tòpic que els ciutadans són de ciències o de lletres, Tenenbaum té clar que tothom porta un científic dins. Ella recorre el món fent xerrades amb les quals vol despertar el costat científic de tots els ciutadans, convençuda que molts esperits científics poden canviar el curs dels esdeveniments. Reconeix que revertir el canvi climàtic és un “repte difícil”, però assegura que a ella la motiva. “Vull fer coses que costen, em fa sentir viva. Per què soc en aquest planeta? Per tenir una vida fàcil i estirar-me al sofà?” No sembla la seva opció.

Està entusiasmada amb la nova generació, representada en la figura de Greta Thunberg, que qualifica d'“increïble”. Ella té la valentia que reivindica. Tenenbaum creu que “el que funciona amb la Greta és que la gent s’identifica amb la seva autenticitat. Ella no sembla un fake, se la veu real. La gent vol realitat”. Està esperançada amb la nova generació, els que tenen 18-20 anys. “S’han aixecat, ho entenen, són el futur”, manté entusiasmada, però també lamenta que es troben un camí difícil.

Tenenbaum comunica des de les emocions, és el que li funciona, assegura, i és la seva manera de viure. I ara mateix és “optimista” perquè és la seva naturalesa. Malgrat que els polítics, i no només Donald Trump, no posen les coses fàcils, aquesta científica creu que hi ha milers de solucions per reduir les emissions de combustibles fòssils, responsables de l’escalfament, i posa com a exemple tots els que s’han vist a l’Smart City Congress a Barcelona, on s’han presentat diferents solucions per electrificar el transport i fer les ciutats més amables per als ciutadans. Les ciutats són les principals emissores de CO2 i, per tant, en elles rau el poder de revertir la situació. Moltes solucions no necessiten ni legislació, assenyala, sinó governants amb coratge que facin més zones verdes, voreres més àmplies per donar seguretat als vianants o ampliar els carrils bici. Avala més les mesures positives que no pas les coercitives.

Davant de la resistència al canvi dels ciutadans, com està passant a Barcelona amb el cotxe, Tenenbaum admet que costa molt trencar hàbits. Ella viu a Califòrnia, un estat sovint pioner en mesures mediambientals, com la prohibició de les bosses de plàstic. Recorda que també va costar molt, que hi havia molta gent que al principi s’hi va oposar. Per això, conclou, “els polítics també han de tenir coratge, coratge de debò” i afegeix que els ciutadans han de ser responsables a l’hora d’escollir els seus representants polítics.

A més, Tenenbaum també creu que cal un canvi d’estil de vida per revertir les emissions contaminants. Cal apostar per l’economia circular, però també decréixer. Ella defensa que potser el discurs de tenir menys no és seductor. “Ningú vol tenir menys, sona malament, sembla que haguem de deixar alguna cosa”, diu. Però hem d’explicar que quan prescindeixes de coses materials hi guanyes. “Si arribo a casa i tinc una casa més neta tinc més pau mental”, aclareix. Creu que cada cop hi ha més gent seguint la tendència de “tenir més temps per a un mateix, per a la família, per als que estimes”.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Mar Rocabert Maltas
Es periodista de tendencias y cultura en la redacción de Cataluña y se encarga de la edición digital del Quadern. Antes de llegar a EL PAÍS, trabajó en la Agència Catalana de Notícies. Vive en Barcelona y es licenciada en Periodismo por la Universitat Pompeu Fabra.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_