Quina resposta donem a la infància?

A Fundesplai hem rebut aquesta carta del Yandel, la Paula, el Jordi, l'Aisha, la Katniel i altres nens i nenes d'entre nou i onze anys que van anar a unes colònies d'estiu gràcies a una beca que vam poder atorgar: "Senyores i senyors de Fundesplai, som un grup de nenes i nens que l'estiu passat vam anar de colònies a Vilanova de Sau. Vostès no ens coneixen, però els monitors segur que sí. Ens agradaria tornar-hi a anar aquest curs. Potser aquest any hi haurien d'anar altres nenes i nens que l'any passat no van poder; però el següent sí que ens tornaria a tocar. I si no podem aquest any, sí que podríem anar-hi un dia i així tornar a veure les monitores, la cuinera i la casa. I si no podem anar a Vilanova de Sau, potser a una altra casa, i ens conformaríem amb tres o quatre dies. Però nosaltres hi volem anar com l'estiu passat, si es pot. Només una cosa que caldria tenir en compte, i és que la pilota estava punxada, però no és important perquè en podem portar una. Moltes gràcies per les vacances de colònies, ens ho vam passar súper bé a Vilanova de Sau".

Amb una petició com aquesta, què els hem de respondre a aquests nens i nenes? Malauradament, la resposta no és tan òbvia com sembla. Tot i que és un dret reconegut per la Convenció dels drets de la infància –que aquest dimecres justament fa 30 anys que va aprovar Nacions Unides– les famílies s'han de fer càrrec del cost de la participació dels seus fills en les activitats d'educació en el temps lliure. La situació socioeconòmica d'aquelles famílies amb menors a càrrec és complicada. Segons l'últim índex AROPE de l'INE-Idescat 2018, a Catalunya un 31,2% dels menors de 18 anys viu en situació de risc de pobresa. Això vol dir que pràcticament un de cada tres nens i nenes veu compromesos els seus drets a participar en activitats d'educació, alimentació, atenció i lleure, que són importants per a la seva salut, creixement i felicitat.

Tot i que la Llei i el Pacte per la Infància ho garanteixen, una part de l'Administració pública continua pensant que les activitats de lleure educatiu no han de ser una prioritat dins de les seves polítiques, o diuen que ho són, però no destinen prou esforços per concretar propostes. I és aquest punt el que no podem deixar passar. Les administracions són les responsables de la gestió dels recursos que generem com a societat, i tots hem d'exigir el dret a l'educació en el temps lliure, perquè –així ho demostren nombrosos estudis– aquestes activitats afavoreixen la igualtat d'oportunitats per avui i demà, ofereixen experiències de vida que ajuden al creixement i al desenvolupament individual de la infància, permeten poder adquirir capacitats i habilitats par a la vida que garantiran una millora en la salut de les persones, ensenyen a arribar a acords, conviure plegats, assumir i superar reptes personals i col·lectius, parlar i escoltar, treballar l'empatia... En definitiva, ens ajuden a madurar com a societat en valors tan importants com la participació, el compromís i la solidaritat. La carta del Yandel, la Paula, el Jordi, l'Aisha, la Katniel i els seus companys i companyes la tenim emmarcada i situada en un lloc molt visible a la seu de Fundesplai. Així recordem la importància de treballar cada dia pels seus drets i la igualtat d'oportunitats de tota la infància. Perquè, per a Fundesplai, la resposta a la seva petició només pot ser un sí rotund. 

Ens ajudareu a fer-ho possible?

Froilán Salgado és adjunt a la direcció de Fundesplai