Les ajudes pel foc de l’Ebre segueixen sense pagar-se després de quatre mesos
Els agricultors afectats només han vist paperassa i rígids criteris per accedir a les ajudes
Els agricultors afectats per l'incendi de la Ribera d'Ebre, que va calcinar 5.000 hectàrees fa més de quatre mesos, segueixen esperant les ajudes promeses per remuntar els seus cultius. Encara no han rebut ni un euro. Alts càrrecs del Govern, inclòs el president Quim Torra, van visitar la zona en ple incendi, van mostrar el seu suport als pagesos i van conversar amb els alcaldes sobre unes subvencions que no arriben. Els afectats només han vist paperassa i rígids criteris per accedir a les ajudes.
Les fortes ratxes de vent ventilen el vessant que separa la Palma d'Ebre de Flix, per un costat, i de Vinebre i la Torre de l'Espanyol, per l'altre. Ja no es percep l'olor a cremat en aquest extrem de la Ribera d’Ebre, on fa cinc mesos les flames van cremar durant 11 dies més de 5.000 hectàrees. El foc més greu dels últims anys a Catalunya va calcinar desenes d'explotacions agrícoles d'una comarca empobrida i que, fora de la xemeneia que delata la maquinària nuclear d'Ascó, té en l'agricultura el seu segell d'identitat i la seva taula de salvació econòmica.
El foc que va ferir la comarca es va donar per extingit el 7 de juliol. Alts càrrecs de la Generalitat, com el president Quim Torra o els consellers Miquel Buch, Damià Calvet i Teresa Jordà, van visitar la zona i es van reunir amb alcaldes i propietaris afectats per brindar-los el seu suport. Durant aquestes trobades, s'al·ludia al fet que des del Govern es vertebraria un paquet d'ajudes per pal·liar les pèrdues causades per les flames.
Al començament de setembre, en una visita a la Palma d'Ebre, Teresa Jordà, responsable d'Agricultura de la Generalitat, prometia que les ajudes retornarien “la capacitat productiva immediata” als pagesos afectats. No obstant això, en plena campanya de producció del seu excels oli, una visita a aquest mateix poble, de mig miler d'habitants, serveix per comprovar que aquelles promeses segueixen sense concretar-se.
Marcel Miret va ser un dels principals perjudicats per l'incendi. Les flames van atacar cinc de les seves finques i va perdre la meitat de les 20 hectàrees que cull. “Quan vaig veure les destrosses que havia causat el foc, ho hauria deixat tot”, reconeix amb pesadesa. Té 55 anys i treballa les finques que va heretar del seu pare, que no es va baixar del tractor fins als 89 anys. “És una mica vergonyós allò de les ajudes, encara no hem vist res i les últimes promeses que ens fan són per dir que abans de la primavera haurem cobrat”, manifesta.
Els condicionants que imposa la Generalitat per optar a les subvencions generen controvèrsia. Els afectats amb prou feines han tingut una setmana per tramitar la paperassa, el termini acaba aquest dimarts, i el cobrament de l'ajuda exigeix que es contracti una assegurança per a tota la finca durant un mínim de cinc anys, una mesura desacostumada a Ribera d’Ebre i que, en alguns casos, pot acabar provocant “que surti més cara la salsa que els cargols”, resumeix Ernest Cubells, responsable d'Unió de Pagesos i una de les veus de Rebrotem, una iniciativa solidària per recuperar a la comarca dels estralls del foc.
La ferida profunda de la despoblació
Després de l'incendi que va afectar la zona de Ribera d’Ebre, la consellera d'Agricultura, Teresa Jordà, va manifestar que el succés, “una tragèdia”, va dir, havia de ser “una oportunitat” per obrir un debat a fons sobre el paper del sector agrari en l'equilibri territorial, la lluita contra la despoblació, l'abandó de terres i la gestió forestal.
La realitat, no obstant això, és obstinada, i s'imposa al discurs. Núria Sas apunta que, dels 90 socis que hi ha en la cooperativa agrícola de la Palma d'Ebre, només tres tenen menys de 30 anys. A l'escola del poble hi ha amb prou feines una quinzena d'alumnes.
Marcel Miret és pare de quatre fills. Cap d'ells pensa seguir amb l'explotació agrícola familiar. El camp no és atractiu. Ho saben els pares i ho saben els fills. Guillem, el fill de Mario Sas, només té 10 anys però el seu pare és categòric quan se li pregunta si voldria que el noi el rellevés a les oliveres: “Ni parlar-ne”.
Mario Sas, un altre agricultor afectat per l'incendi, fa els números de cap. Gestiona 40 hectàrees, tres de les quals es van cremar. “Si he d'assegurar tota l'explotació em surt a pagar 1.600 euros a l'any d'assegurança, com a mínim. Per cinc anys són 8.000 euros. Però és que el que em donen d'ajudes són 1.000 euros per hectàrea afectada, és a dir, 3.000 euros i ja”, assenyala. En Mario té oliveres de regadiu, per això calcula les ajudes en 1.000 euros per hectàrea, perquè en el cas de les explotacions de secà no es preveu pagar més de 330 euros per hectàrea. Núria Sas és la germana del Mario i exerceix de gerent a la Cooperativa Agrària de la Palma d'Ebre. Apunta que el disgust per com s'ha acabat gestionant el tema de les ajudes ha suposat un nou pal per als afectats. "És com tornar a reviure tot el que van sentir els dies del foc, aquella situació de desemparament", diu.
El Departament d'Agricultura manifesta que s'ha reaccionat amb prestesa per reparar els danys que van causar les flames. Informa que ha assumit l'execució de les actuacions urgents de restauració dels terrenys forestals afectats pel foc i que s'han retirat arbres, reparat vials i reforçat marges en una superfície d'1.200 hectàrees. Els treballs els realitza Forestal Catalana, una empresa adscrita a Agricultura, i tenen un cost de 2,2 milions d'euros que, segons la conselleria, són assumits íntegrament per la Generalitat.
Davant de les dificultats per accedir a les ajudes públiques que reparin els danys i compensin les inversions que han hagut de fer els agricultors per pal·liar els efectes del foc, iniciatives ciutadanes com les del col·lectiu Rebrotem suposen una pilota d'oxígen. A través d'un micromecenatge i de diferents accions solidàries han aconseguit recaptar 105.000 euros.
