Ozó troposfèric: la contaminació de Barcelona que arriba al Pirineus

L’ozó troposfèric és un contaminant viatger. Encara que el punt d’origen sigui el trànsit de Barcelona, les brises marines el transporten terra endins i interactua amb altres components fins a afectar llocs llunyans com Osona i suposadament nets com el Montseny o el Pirineu. Els experts i les administracions admeten que l'ozó, que produeix afectacions respiratòries i seca collites, encara és un contaminant molt desconegut per la seva complexitat, i mostren la seva preocupació pel potencial de creixement que té i la falta de mesures existents per posar-hi límit.

Una de les seves particularitats és la manera en què es crea. L’ozó troposfèric (O3) és el que es coneix com a contaminant secundari, és a dir, que no hi ha una font que el generi directament, sinó que hi intervenen diversos elements: l’òxid de nitrogen del trànsit de Barcelona —a més del port i l'aeroport— es barreja amb els components volàtils —d’indústries, centrals tèrmiques, granges, vegetació— que es troba en el seu viatge a l’interior i amb la radiació solar es genera l'ozó. Per això la presència d’aquest contaminant es concentra a l’estiu.

Más información

Els ecologistes obren una batalla legal contra les comunitats per no combatre l’ozó

L’onada de calor dispara la contaminació per ozó

Barcelona perd la batalla contra la contaminació

Segons l'informe de la campanya de vigilància de l’ozó troposfèric, que es va fer del 15 de maig al 15 de setembre, es va superar sis vegades el nivell d'alerta a Vic, Gavà, Montseny, Sant Celoni i Santa Maria de Palautordera. És la pitjor dada dels últims 15 anys, segons la Generalitat.

L’informe Estat de la qualitat de l’aire del 2018 de la Generalitat indica que les zones on la concentració d’ozó arriba a ser nociva són la Plana de Vic, el Pirineu oriental, el Prepirineu de Lleida, el Vallès, el Baix Llobregat, l’interior de Girona i l’Empordà. “L’ozó afecta àrees suburbanes i rurals influenciades per la contaminació urbana i industrial, de manera que avui dia no hi ha territoris sense contaminació”, conclou Ecologistes en Acció en el seu informe monogràfic sobre l’ozó durant el 2019.

No obstant això, les estadístiques mostren que la incidència de l’ozó pot variar notablement d'un any a l’altre, ja que un dels factors que més ho determinen és la meteorología, i les onades de calor d’aquest estiu han propiciat que aquest contaminant es disparés. Malgrat tot, experts i administracions preveuen una tendència a l’alça. “Comencem a notar una tendència a l’alça de l’òxid de nitrogen, que és un precursor de l’ozó, a més d’un augment de les temperatures i de la radicació solar pel canvi climàtic”, assenyala Maria Garcia, portaveu de la Plataforma per la Qualitat de l’Aire.

L’exposició a aquest contaminant pot provocar, entre d’altres, irritacions de les vies respiratòries, disminució de la funció pulmonar o asma. “Si quan es declara un episodi de contaminació fas alguna activitat física a l’exterior, veus que et canses més i que els pulmons et cremen molt més”, explica Xevi Mas, portaveu d’Osona Respira, una plataforma que lluita per la millora de la qualitat de l’aire a la comarca. Però no només afecta les persones. “L’ozó és oxidant i crema la massa forestal i els cultius, com si fos per la sequera. I en afectar els ecosistemes contribueix a empitjorar el canvi climàtic”, afegeix Garcia.

Quan l’ozó supera els nivells legals, les administracions han d’informar-ne la població. “Es posen missatges a les pantalles al carrer i s’avisa les entitats que atenen els col·lectius vulnerables”, assenyala la vicepresidenta tercera del Consell Comarcal d’Osona, Margarida Feliu, que admet que, més enllà de recomanacions com no cremar fusta tractada, “no s’actua d’una altra manera”. Mercè Rius, directora general de Qualitat Ambiental de la Generalitat, assegura que la lluita contra l’ozó quedarà recollida, per primera vegada, en el nou Pla d’actuació per a la millora de la qualitat de l’aire de l’àrea de Barcelona (2020-2025), que esperen tenir a punt abans que acabi l’any. I el Consell d’Osona espera publicar al maig un estudi en profunditat sobre l’ozó, que ha d’incloure mesures.

Límits al trànsit

Per frenar l’ozó, Rius aposta per “atacar les fonts que el generen, com el trànsit de Barcelona, i posar límits més exigents a les indústries”. Els experts afegeixen el port (que els vaixells utilitzin combustible amb menys sofre) i l’aeroport. “També cal reduir els purins, perquè a Osona també creem la nostra pròpia contaminació”, admet Xevi Mas.

Els experts lamenten que l’ozó sigui un dels contaminants més desconeguts i oblidats per les administracions. “Com que no afecta la ciutat passa més desapercebut, però una vida de l’àmbit rural val igual que una de la ciutat”, defensa l’investigador del CSIC expert en contaminació atmosfèrica, Xavier Querol. I destaca la falta de control legal sobre l’ozó. “Si no compleixes amb les emissions d’òxid de nitrogen i de partícules et poden sancionar, però amb l’ozó no passa res”. Per aquest motiu, Maria Garcia assegura que estudien denunciar la Generalitat davant la Fiscalia “per inacció” en cas d’alertes per ozó. “No s’ha fet res”, remata Garcia.