90 anys d’una font màgica

Carles Buïgas feia anys que havia abandonat, sense acabar, els seus estudis a l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona. El món laboral el va temptar i va abandonar els llibres. Va dissenyar tres fonts lluminoses a Pedralbes i poc més. El 18 de juny de 1928 es va plantar davant de la Comissió Directiva de l’Exposició Internacional i va presentar el projecte de la Font Màgica de Montjuïc. Va desplegar 460 plànols i 70 grans dibuixos i va aconseguir encomanar la seva passió als assistents. Buïgas va titllar la construcció de la font d’“obra colossal, atrevida i costosa”. La comissió va posar a treballar 3.000 obrers que en menys d’un any van fer realitat el somni. El maig del 1929 van inaugurar la font. Han passat 90 anys i encara continua il·luminant i expandint la seva màgia entre barcelonins i turistes.

Un equip del PAÍS ha viatjat fins a les entranyes de la font, una instal·lació hidràulica que ha sobreviscut nou dècades i conserva bona part de la maquinària original que va dissenyar Buïgas. “No hi ha enlloc una font tan espectacular a nivell patrimonial i històric i amb un cabal tan enorme per bombar 2.950 litres per segon d’aigua recirculant”, afirma Agustín García, cap de servei de fonts de Barcelona Cicle de l’Aigua (BCasa), Agustín García, que coneix a la perfecció les 312 fonts ornamentals que hi ha a Barcelona.

El tècnic de la Font Màgica de Montjuïc, Fran Ponce, i el responsable de l’empresa de manteniment, Jesús Herrera, realitzen les funcions de cicerone d’una instal·lació a la qual s’accedeix des d’un costat de l’escalinata de l’avinguda Rius i Taulet. Amb el primer que es troba el visitant és amb uns gegants aparells de ventilació que limiten la temperatura de tota la maquinària. “És original, de fa 90 anys”, és una frase que Herrera va repetint al llarg de tot el recorregut. García reconeix que una de les sales més espectaculars, la de control, ja no funciona. “És purament museística”. Allà s’hi concentren connexions, palanques del que sembla una invenció pròpia del Professor Bacteri i Mortadel·lo i Filemó. “El sistema de bombes, els jocs d’aigua i les vàlvules hidràuliques són les mateixes que hi havia el 1929, però hem anat canviant motors per fer-los més eficients”, informa García.

Després de travessar diversos túnels, la part més vistosa es troba just sota de la font. Unes claraboies permeten que 4.760 bombetes omplin de llum els dolls d’aigua. “Amb el temps està previst substituir-les per leds”, destaquen els responsables del manteniment. Després de la instal·lació hi ha uns prismes pentagonals amb filtres de colors ideats per l’enginyer. Els prismes tenen un motor, frens i un sistema reductor de la velocitat que permet que la llum topi amb els filtres de colors i tenyeixin l’aigua.

El centre de control de la font es troba al lloc on s’aixecava l’antic restaurant La Pérgola, just al costat d’un dels pavellons de la Fira de Barcelona. Des d’allà hi ha una visió excel·lent de tots els sortidors. “Quan va dissenyar la font, Buïgas pensava en un riu que naixia al costat d’on ara hi ha el MNAC i desembocava a la plaça d’Espanya, on hi ha la font dels tres mars. Des del centre de control hi podem controlar les quatre cascades que hi ha des del museu, la font i els petits llacs de l’avinguda Maria Cristina,” destaca el cap del servei de fonts. Allà s’hi exposa l’antic tauler de control de la font.

Una mitjana de vuit persones cuiden la instal·lació cada dia. La font té música des dels anys 70. “Des de fa uns anys, l’Institut de Cultura de Barcelona és el que gestiona i coordina el piromusical de La Mercè i gràcies a un programari introduïm la música i es defineix una proposta de funcionament a nivell informàtic”, informa García.

La font màgica mostra de dijous a dissabte tot el seu esplendor i així serà fins al 7 de gener en què, com cada any, tornarà a buidar-se per fer tasques de reparació.