Holaluz: l’empresa que va sorgir un dia de canyes entre amics i que surt a borsa valorada en més de 100 milions

Tot va començar amb una conversa entre tres companys de màster davant d’unes cerveses en un bar de Barcelona. Anys després, aquesta xerrada es va plasmar en una companyia que el 2018 va facturar 180 milions d’euros i que avui té més de 200.000 clients. “Teníem el propòsit transcendent d’aconseguir un món 100% renovable a través de connectar persones a l’energia verda”, explica entusiasta Carlota Pi (Barcelona, 1976), cofundadora i presidenta executiva de la comercialitzadora d’electricitat verda Holaluz. Mentrestant, hi ha diversos reptes per complir, i el pròxim està a la cantonada: debutar al Mercat Alternatiu Borsari (MAB) a finals de novembre per captar entre 30 i 40 milions d’euros i complir un ambiciós pla de negocis que pretén portar la companyia a facturar 1.000 milions el 2023.

Holaluz va néixer fa vuit anys com una clara aposta per les energies renovables i amb una forta empremta tecnològica. L’electricitat que proporciona als seus clients —només famílies i “la p de les pimes”— és certificada 100% verda. “No fem el preu més barat, però sí que tenim el millor estalvi gràcies a la tecnologia”, defensa Pi durant una entrevista a Madrid. Enginyera de formació, igual que els altres dos cofundadors de la companyia, Oriol Vila i Ferran Nogué, explica que el big data és un dels seus forts: a través de la plataforma tecnològica desenvolupada al llarg d’aquests anys brinden estalvis mitjans de 100 euros a l’any a les llars aprofitant al màxim les dades dels comptadors intel·ligents. “És rellevant, perquè una factura mitjana són 70 euros al mes. No fem ofertes, descomptes o promocions, només oferim un preu just”.

Entre els seus productes estrella hi ha la tarifa plana il·limitada, personalitzada per a cada client, i les instal·lacions d’autoconsum solar, que es van disparar després de la recent abolició de l'impost al sol. “No sabem quan serà la data exacta, però estem convençuts que en poc temps tenir plaques solars fotovoltaiques a la teulada serà un estàndard igual que avui ho és tenir una cambra de bany a casa”, exemplifica.

De moment, l’estratègia funciona. La companyia va créixer un 50% l’any passat, té un Ebitda (benefici brut d’explotació) positiu des del 2017, és present en tots els codis postals d’Espanya, avança a un ritme de 400 nous clients al dia —el 39%, per recomanació— i 50 instal·lacions solars fotovoltaiques a la setmana. “Però només tenim un coneixement de marca del 5%”, matisa Pi, en un mercat potencial de 30 milions de subministraments i amb una elevada taxa de canvi: el 2018, més de 9.000 clients van passar a una altra de comercialitzadora cada dia, segons la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC).

En aquest context, les grans companyies -Iberdrola, Endesa, Naturgy, EDP i Viesgo- continuen tenint una quota superior al 85% al mercat lliure. Encara que les comercialitzadores independents, com Holaluz, hagin esgarrapat terreny any rere any des de la liberalització del sector, el seu pes és exigu. En el primer trimestre del 2019, Holaluz tenia, segons la CNMC, tan sols el 0,9% del mercat. “Aviat serem els primers entre les firmes independents”, assegura Pi.

Per a Holaluz, debutar en el MAB significa guanyar visibilitat i, amb ella, múscul per enlairar-se. “Amb els números que tenim necessitem capitalitzar més la companyia per créixer més de pressa”, explica Pi. El pla de negoci dissenyat de cara al 2023 preveu xifres rodones: un milió de clients, 1.000 milions d’euros de facturació i 50.000 instal·lacions de plaques solars fotovoltaiques. I la idea és arrencar fort per “estar cotitzant al mercat continu en els propers mesos”, assegura la presidenta de l’empresa.

Joaquín Robles, analista de XTB, subratlla que realitzar aquesta operació tan ràpidament és un objectiu molt ambiciós. És més, seria únic. “Només MásMóvil ha passat del MAB al mercat continu”, explica. Però ho ha fet en cinc anys. “Les regles del MAB són més flexibles; en el continu hi ha criteris més estrictes, fa falta créixer i guanyar capitalització borsària”, afegeix.

Pi no nega que el pla sigui ambiciós, però assegura que els números li donen suport. El 2016, Holaluz va dur a terme una primera ronda de finançament en la qual va captar quatre milions del fons Axon. Llavors estava valorada en uns 13 milions d’euros. L’abril passat en va començar una altra, i va aconseguir una inversió de 10 milions de l’entitat de previsió social basca Geroa, que es va traduir en una participació del 10%. Però això, aclareix Pi, no implica que la companyia estigui valorada en 100 milions d’euros. “Geroa va entrar amb un descompte important; l’IPO [oferta pública inicial] sortirà a un valor significativament superior”, assegura sense donar més detall ni sobre el preu de sortida esperat —només esmenta que la seva expectativa està “funcionant molt bé en els inversors” que estan veient, molts d’ells estrangers— ni sobre si ella i els seus socis mantindran la majoria del capital (un 60% actualment). “El preu el sabrem el dia que tinguem el llibre a sobre de la taula, i potser no seguim amb la majoria de les accions, però tindrem encara un paquet molt important”.

El que sí que sap és que, de moment, els plans d’internacionalització —té llicència per operar a Portugal, Itàlia i França— hauran d’esperar. “Per als propers quatre anys no està en el nostre full de ruta perquè l’oportunitat a Espanya és tan brutal que no tindria sentit”.