El Govern corregeix l’acollida de menors migrants i obre més pisos

L’arribada de joves que migren sols a Catalunya s’ha alentit. L’emergència assistencial de l’estiu del 2018, que va deixar desenes de persones dormint a les comissaries, no s’ha repetit. El tancament de fronteres al Marroc, d’on procedeixen la gran majoria dels adolescents, n’ha reduït les arribades —1.787 fins al setembre, un 33% menys— i el Govern ha aprofitat la calma per corregir el model d’acollida que va haver de desplegar, de pressa i corrents, l’any passat. El Departament d’Afers Socials està atomitzant els grans centres d’acolliment en favor de pisos més petits per donar atenció personalitzada.

“La situació no és la de l’any passat i aprofitarem per corregir el que seria millorable”, explica Georgina Oliva, secretària d’Infància, Adolescència i Joventut de la Generalitat. El 2018 van arribar a Catalunya 3.697 joves sense referents familiars a càrrec, més del doble que el 2017 (1.435 menors). La previsió de la Generalitat és que el 2019 es tornarien a duplicar les arribades, però, a l’abril, la tendència va frenar. El Govern ha aprofitat aquesta circumstància per posar en ordre l’acollida que van haver de desplegar, sobre la marxa, l’any passat. Llavors, Afers Socials va recórrer a hotels, albergs i cases de colònies per suplir la falta de places en centres d’acolliment. “En lloc de tants punts d’emergència, optarem per donar més recursos a les franges de 16 a 21 anys, per donar continuïtat més enllà dels 18 anys”, apunta Oliva. És a dir, cases o pisos de vuit a 10 persones.

Catalunya disposa avui de 2.106 places en 254 recursos per acollir els joves migrants. La majoria són en els 82 centres de primera acollida o d’emergència, encara que també hi ha 842 places en pisos assistits. Catalunya mai no ha apostat per grans centres d’acolliment amb centenars de joves a les mateixes instal·lacions, però encara té dispositius de diverses desenes de places que ara pretén disgregar. “Hem de corregir algunes coses. Les cases de colònies, els albergs, comencen a estar esgotats. El treball d’integració social en aquests recursos no és l’idoni”, admet Oliva. “Els dispositius més petits són més cars, però l’atenció és més personalitzada i els nois tenen més suport en el dia a dia”, coincideix Rita Grané, directora de Punt de Referència, una entitat que treballa amb joves extutelats.

Però el pla del Govern xoca amb la negativa d’alguns veïns i ajuntaments, que rebutgen la ubicació d’aquests recursos assistencials per a menors migrants a les seves zones. El desconeixement, les traces de racisme i episodis protagonitzats per alguns d’aquests joves cometent presumptes delictes —des de robatoris fins a agressions sexuals— han disparat les alarmes contra un col·lectiu que, en la seva immensa majoria —insisteixen des d’Afers Socials—, no dona problemes. “No tots els municipis ens ho posen fàcil. Hi ha llocs on els nens no són benvinguts i tampoc no volem generar un clima d’odi”, apunta Oliva.

A pocs metres del Fòrum Universal de les Cultures a Barcelona, els veïns del barri del Besòs han organitzat una acampada per denunciar la inseguretat i l’incivisme del veïnat. Es queixen de la brutícia, la delinqüència i els punts de venda de droga que degraden el barri. Però també rebutgen la creació d’un centre d’atenció immediata de menors migrants a la zona. “No és un bon lloc per a ells. Això és un polvorí. Els delinqüents els agafaran com a carn de canó i els poden utilitzar”, apunta Mireia Cano, veïna del barri de 37 anys. “Aquests nens són un caramelet per a ells”, afegeix Paqui Moreno, que fa guàrdia a la tenda de campanya.

La Generalitat estudia una nova ubicació per al centre d’atenció immediata, on arriben els nois de les comissaries per ser identificats i traslladats a un altre dispositiu d’acollida. De forma temporal, l’han situat a Collserola. “Es van mirar diverses opcions. La de la Zona Franca va generar rebuig, però no l’hem descartat per això, sinó per temes administratius i perquè el necessitàvem ja. Ubicar-lo al Fòrum és una de les possibilitats que s’està explorant. Estem parlant d’un recurs on els nois s’hi estarien hores. Al de Collserola no hi ha hagut cap incident”, afirma Oliva.

Al Govern, no obstant això, encara li queden moltes tasques pendents pel que fa a l’atenció dels joves migrants. Com ara, la seva integració social i laboral. “Hi ha tres reptes: acabar de trobar els habitatges, trencar amb l’estigma i fer més esforços en inclusió”, admet Oliva.