Les protestes impedeixen la normalitat als campus
Els claustres continuen aprovant manifestos contra la “violència policial” i la sentència del Suprem
Les protestes contra la sentència del procés han baixat d'intensitat, però continuen alterant l'activitat acadèmica a les universitats. L'enfrontament verbal entre un grup de 40 estudiants que volia aturar les classes i un altre que reclamava normalitat a la Facultat de Dret de la UB va protagonitzar la jornada de dimecres. Va provocar que el rectorat decidís tancar l'edifici tot el dia. Els claustres segueixen aprovant manifestos contra la “violència policial” i la decisió del Suprem.
“Hem crescut amb una crisi econòmica, injustícies socials i un món laboral tancat”, denunciava el Pol, estudiant de primer de Ciències Polítiques. Segons el jove, que va formar part del grup que va dormir dimecres a la matinada a la Facultat de Dret, les mobilitzacions van més enllà de la sentència i posa èmfasi en la seva “autodefensa” davant de la “violència policial”. En aquest sentit, la UB va condemnar les càrregues que van provocar la pèrdua d'un ull a un alumne de Matemàtiques.
L'Àlex, estudiant de Relacions Laborals, va voler, sense èxit, anar a classe a la Facultat de Dret, que té uns 8.000 alumnes matriculats. Al seu parer, eren més els que volien entrar que els que bloquejaven la porta. “Si vull, puc anar al matí a classe i a la tarda a una mani”, va assegurar. Així mateix, va denunciar que no es respectés la llibertat de càtedra dels professors.
Davant de la tensió entre estudiants que volien bloquejar el campus i altres que reclamaven normalitat, el personal de seguretat de la UB va alertar de “perill de possibles enfrontaments físics”, per la qual cosa el rectorat va decidir “anul·lar les activitats acadèmiques per evitar mals majors”, va informar el rector de la UB, Joan Elias, en una roda de premsa. Va aprofitar per deixar clar que el Consell de Govern de la universitat no va avisar els Mossos d'Esquadra, que van acudir a les portes de l'edifici de Dret durant la matinada després de rebre, segons la policia catalana, un avís “segons el qual s'estaven produint danys en un bar de la facultat”, l'únic espai de l'edifici que continuava obert aquest dimecres al matí.
Els punts clau dels manifestos
La sentència. Els poders de l'Estat han forçat l'ordenament jurídic, amb l'aplicació abusiva de la presó preventiva i la condemna per sedició, un delicte que ja no existeix en altres democràcies".
Llibertat i amnistia. Exigència de "la immediata posada en llibertat de les persones injustament condemnades". Petició d'una "llei d'amnistia" per "reprendre el diàleg".
Actuacions policials. Rebuig a "qualsevol forma de violència, també la repressió i la violència policial, que ja ha ocasionat greus lesions".
Autodeterminació. Convicció del "respecte a l'expressió democràtica de la voluntat popular".
Mentre el rector donava explicacions, altres alumnes tallaven la Gran Via a la plaça Universitat. Alguns aprofitaven per menjar de tàper asseguts a l'asfalt. Allà sí que hi va haver classes, tot i que amb diversos espais tancats per seguretat, que van accentuar la condició laberíntica de l'edifici. Va quedar inaccessible la zona de l'escalinata de l'entrada, escenari de la llarga acampada d'estudiants en contra del Pla Bolonya el curs 2008-2009. Davant del vicerectorat es va concentrar un altre escamot d'alumnes per donar suport als portaveus que es van reunir amb l'equip de govern per traslladar les peticions dels concentrats. “Només condemnen fets, no l'abús de poder”, denunciava Ana Algarra, estudiant de quart d'Història, com a resum d'algunes de les peticions. “Seria una falsa normalitat anar a classe, els joves hem de liderar les protestes al carrer”, va afegir l'alumna, que estudia a l'edifici del Raval, que va suspendre l'activitat dimarts per la presència de piquets que impedien l'accés.
Els claustres —màxim òrgan representatiu dels estudiants però sense poder executiu— estan aprovant, en sessions extraordinàries, manifestos simbòlics —gairebé idèntics— que demanen la llibertat dels polítics empresonats. La UB, la UAB, la UdL i la UPC ja ho han fet. La UPF i la URV ho voten aquest dijous. La Politècnica va aprovar el seu text aquest dimecres amb 91 vots a favor, 8 en contra, 4 en blanc i una abstenció. El claustre està compost actualment per 252 membres. Durant la sessió, un alumne va llegir un comunicat que va sol·licitar la posada en llibertat d'un estudiant del campus de Terrassa, a la presó pels aldarulls, i facilitats perquè no perdi el curs. Durant el debat es va esmentar el cas d'un estudiant de màster de la universitat que ha perdut un ull.
El claustre de la UPC va votar a favor d'habilitar mesures perquè els estudiants puguin aprovar aquest semestre les assignatures amb un examen final en comptes de fer una avaluació contínua. És una demanda comuna a les facultats, ja que els alumnes preveuen faltar a més classes, com els propers dies 30 i 31, dates en què el Sindicat d'Estudiants ha convocat noves aturades. A la UdG el rectorat va demanar als professors que durant les protestes no es facin exàmens ni es tinguin en compte les faltes d'assistència. “La decisió final depèn de cada professor”, aclareixen fonts de la UAB.
La UdG, la més mobilitzada
Als campus de la UdG, que votarà el manifest divendres, és on les protestes han tingut més seguiment. Després de la sentència, la majoria d'universitaris no va tornar a les aules fins dimarts d'aquesta setmana i durant la setmana passada només va assistir un màxim del 20% de l'alumnat. A Lleida, els estudiants van ocupar l'edifici del rectorat, on hi ha la Facultat de Lletres, durant tota la setmana, la qual cosa va impedir impartir classes. Aquesta setmana sí que ha tornat a la tranquil·litat, com a la Rovira i Virgili/Virgili, que va concentrar les protestes durant la vaga de dijous i divendres, igual que la UPF, on, malgrat que dimecres uns estudiants van intentar impedir les classes al Campus del Mar, la normalitat es va restablir a partir de les deu del matí. A l'Autònoma, les protestes han tingut menys intensitat que en altres ocasions.
“El Claustre no s’ha de decantar així políticament”
El rector de la UB, Joan Elias, va puntualitzar dimecres que és difícil que els manifestos contra la sentència acontentin tota la comunitat. “Alguns professors s'han queixat perquè el text és massa moderat i uns altres el veuen massa dur”. “El Claustre no s'ha de decantar així políticament”, opina el professor associat d'Història Contemporània de la UAB Steven Forti. Considera que el text no el representa: “En temàtiques tan delicades i de gran sensibilitat cal buscar consensos”. Valora que “no competeix” a la universitat defensar l'autodeterminació.
“Volem fer classe”, va denunciar la professora de la Facultat de Dret de la UB Chantal Moll. Va lamentar que el rectorat cedís “davant de la coacció de quatre encaputxats”. El cap de llista del PP a Barcelona, Cayetana Álvarez de Toledo, va proposar que la Policia Nacional pugui entrar a les facultats per “garantir” el dret dels alumnes a rebre classe. Històricament, els agents necessiten permís del rector per actuar a les facultats.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.