El DNI en jeroglífics dels antics egipcis

Els antics egipcis no tenien DNI, òbviament (i és una pena perquè disposar del de Tutankamon ens aclariria moltes coses, incloent-hi el pare, la mare i el domicili), però les identitats de molts d'ells han perviscut durant un temps sorprenent i han arribat fins a nosaltres gràcies sobretot a les inscripcions funeràries. En aquestes inscripcions, gravades a les parets de les tombes, en objectes i en estàtues, figuren, de manera similar als nostres carnets de plàstic, dades bàsiques d'homes i dones de la vella civilització del Nil. Entre altres coses, les seves professions: escribes, jardiners, portadors d'ofrenes, nodrisses, cantants, o càrrecs curiosos, com "assistent de la taula del governant" o "supervisor de la sal".

Ara, una exposició temporal al Museu Egipci de Barcelona aporta llum sobre algunes d'aquestes persones a l'altre costat de l'oceà del temps a través de mig centenar d'objectes, sobretot estàtues. Dones i homes de l'Antic Egipte (del 22 d'octubre al 24 de maig) s'ha confeccionat amb material de la col·lecció del museu, però inclou algunes peces inèdites. Entre el més destacable, l'estàtua de gres d'Amenhotep, identificat com a vigilant del magatzem d'Amon i inspector dels jardins del déu, o sigui un funcionari del temple de la divinitat; la de Pentaur, subdirector del tresor real, en pedra calcària (totes dues de l'Imperi Nou) o el cartonatge (cobertura antropomorfa i pintada de la mòmia) de Djedmontuiuesankh, una Dama de la Casa —responsable de les tasques domèstiques— de l'Imperi Mitjà. El seu marit, per cert, segons consta també a la peça, responia al curiós sobrenom de Pamiu (“el gat”).

Jordi Clos, president de la fundació arqueològica de la qual depèn el museu, ha explicat aquest dilluns al matí en presentar l'exposició que han decidit no ajornar la inauguració malgrat l'enrenou i disturbis d'aquests dies. “La vida ha de continuar amb normalitat”, ha reflexionat (i més encara la vida de les mòmies, pobretes). L'exposició, ha afegit Clos, s'emmarca en el programa de mostres temporals amb el qual el museu pretén romandre actiu i instar el públic a visitar-la constantment. “Volem que no valgui dir 'jo ja he estat al Museu Egipci'", ha recalcat. La nova exposició “no va de faraons ni de déus, sinó de gent més comuna i corrent d'Egipte, nobles i funcionaris”. Vindria a ser la classe mitjana de l'Estat egipci, tot i que per descomptat no hi havia res semblant a aquest concepte i totes les persones de les quals s'ha conservat la identitat eren personatges amb rang i amb possibilitats de disposar d'aixovar funerari amb el seu nom.

Clos ha explicat que els que apareixen a la mostra són homes i dones identificats pel nom, títol i parentiu i, d'alguna manera, doncs, gent amb una mena de DNI. L'exposició examina els seus noms, càrrecs i funcions, la qual cosa serveix per humanitzar els personatges i ens els fa més propers. L'empresari i col·leccionista ha destacat a la mostra el deixant de falsa porta —element de la tomba que comunicava el món dels vius amb el dels morts— i que en aquest cas pertany a un home anomenat Khuenptah i a la seva mare, Meritites (“estimada del seu pare”), que era, de fet, supervisora del temple del culte funerari del faraó Kheops (resulta molt emocionant llegir el nom del rei a l'objecte). Ha assenyalat així mateix l'escultura sedent de Gemefsetkap que va tenir càrrecs com el de profeta d'Isis i sacerdot de Sobek, una posició delicada, ja que incloïa el culte als cocodrils vius que eren una de les formes del déu. Figuren a la mostra una curiosa representació d'una concubina “amb un tractament de l'àrea púbica difícil d'explicar”, segons la breu informació de la cartel·la, i la d'una altra, destinada a acompanyar un difunt, enigmàticament basta, en terracota.

En la visita a l'exposició, ordenada cronològicament, l'egiptòleg i conservador del museu Luis Manuel Gonzálvez ha destacat que l'han aprofitat per intentar extreure el màxim d'informació a les peces que s'exposen. "Cadascuna, i cada personatge a la qual es refereixen, tenen una petita història que hem volgut revelar". L'erudit Gonzálvez ha explicat que un títol com el d'hori, "assistent de la taula del governador", normalment estava associat a orfes emparats per l'Estat. Com si al DNI et posessin de nom “Expósito”, per exemple. Davant d'una vitrina al final del recorregut plena d'ushebtis, figuretes funeràries, ha assenyalat tota la informació aporten les seves inscripcions, com la d'Amenopet ("Amon està de festa"), que tenia com a ofici, a més del càrrec de "cap dels secrets", “dibuixant principal del temple d'Amon”, és a dir, l'escriba que dibuixava els contorns de les figures.