La filla de la Constitució que va perdre la seva plaça

La nena observa pensativa la plaça. Asseguda en una terrassa de formigó, en una mà recolza la cara mentre creua l’altre braç damunt la falda. Els peus descansen en un esglaó inferior. La nena és una estàtua de bronze i el seu nom, segons l’Ajuntament de Girona, és A la Constitució. “Al taller del meu pare l’anomenàvem la noia de la Constitució”, explica Francisco López, fill del creador de l’escultura, l’artista madrileny Francisco López Hernández.

La noi de la Constitució espanyola és el retrat d'una nena d’11 anys que va néixer el 6 de desembre del 1978, data en què la ciutadania va aprovar en referèndum la Carta Magna. L’escultura presidia des del 1991 la plaça de la Constitució de Girona. Avui continua al seu lloc, tot i que l’espai va passar a ser el 2018 la plaça de l’U d’Octubre, en record de la consulta il·legal per la independència de Catalunya que la Generalitat va convocar el 2017.

La noia de la Constitució ja és una dona: es diu Maria del Mar Cabeza, té 40 anys i viu en un poble veí de Girona. Cabeza ha preferit no respondre a la sol·licitud d’aquest diari per ser entrevistada. L’atzar la va convertir en la representació a Girona de l’adveniment de la democràcia, però mai ha parlat públicament de la qüestió. Els únics testimonis són les fotografies que li van fer quan era una nena, a més de l’escultor i els arquitectes encarregats de la construcció de la plaça.

L’escultura inspirada en Cabeza continua al seu lloc malgrat el canvi: de ser una plaça que honra la Constitució a una plaça que homenatja un plebiscit declarat inconstitucional. L’Ajuntament de Girona assegura que l’estàtua romandrà al mateix espai. Sota els seus peus, “per contextualitzar-la”, segons una portaveu del govern municipal, s’hi va instal·lar una placa que diu: “Durant el referèndum de l’U d’Octubre del 2017, la ciutadania de Girona va patir la brutal agressió de les forces de seguretat espanyoles quan exercia de forma lliure i pacífica el seu dret de vot. Aquesta plaça vol deixar testimoni d’admiració, memòria i record del digne comportament del poble i del seu coratge”. La plaça és un punt habitual de concentració de manifestacions del nacionalisme català i l’estàtua apareix en multitud d’imatges guarnida amb banderes, llaços grocs i altres elements simbòlics de l’independentisme.

La plaça tenia un altre element ornamental de tribut a la Constitució, una font d’aigua que formava les paraules “Plaça Constitució 78”. Aquest font va ser desmantellada. Elies Torres, un dels arquitectes que van dissenyar la plaça original, descarta fer valoracions sobre les alteracions en la seva obra. “L’espai públic al llarg de la història ha tendit a reflectir els canvis socials”, comenta breument Torres.

Torres explica que l'Ajuntament volia que la plaça inclogués un element simbòlic de la Constitució, i l’equip d’arquitectes va proposar la idea de crear una estàtua a partir d’una persona nascuda a Girona el 6 de desembre del 1978. Segons el web de l’Ajuntament, aquell dia només va néixer una nena, la Maria del Mar. Cabeza era filla d’una família de classe mitjana que regentava una empresa de vehicles de lloguer. L’alcalde d’aleshores, l’exdirigent del PSC Joaquim Nadal, mostra el seu malestar per la qüestió, com altres persones consultades per a aquest article, i no vol aportar la seva valoració sobre la plaça. Nadal sí que vol subratllar que es va guanyar un nou espai urbà “al que abans era un formigueig de fàbriques”, i afegeix que “l’escultura va ser una bona idea, però això continua allà”.

La plaça de la Constitució va ser construïda entre el 1982 i el 1991. López va viatjar a Girona el 1984 per reproduir els posats de Cabeza en un model de plastilina. Les obres de la plaça es van endarrerir i la figura es va fer malbé. López va haver de fer un nou motllo l’any 1990, a partir de fotografies de Cabeza, ara amb 11 anys. L’estàtua es va instal·lar en la seva actual ubicació l’abril del 1991. Consuelo de La Cuadra, professora de Belles Arts de la Universitat Complutense de Madrid, recorda aquell projecte perquè ella va servir de model per a l’estàtua. “El cos de l’escultura, els texans, les sabatilles, són meus, excepte pel cap, que és de la nena”, diu De la Cuadra, que va ser amiga i col·laboradora de López. De la Cuadra assegura que el projecte va ser especialment important per a López, aplicant-hi el seu característic estil realista i planer: “Paco López va voler enaltir la Constitució a partir d’allò quotidià. Era un gir poètic molt seu, convertir una nena en la Constitució”.

López Quintanilla, escultor de prestigi –la seva mare, Isabel Quintanilla, també va ser una destacada pintora del nou realisme espanyol–, va col·laborar amb el seu pare i valora que el canvi de plaça, de la Constitució a l’U d’Octubre, no l’hauria incomodat: “No crec que el meu pare creés l’escultura amb un significat polític. Tampoc crec que el canvi de nom de la plaça desvirtuï l’obra”. López Quintanilla opina que el que ha passat té un paral·lelisme amb els nous usos que s’han comès durant segles amb obres antigues: “Amb les pedres de Roma es van construir coses noves. Molts imperis s’han cimentat sobre les runes d’altres. Hi ha coses que cobren un nou sentit amb la història”.

De la Cuadra opina que la nena és un valor universal, “més universal que una constitució”, però concedeix que hi ha una alteració en el seu significat: “És una qüestió xocant. Era un projecte per commemorar la Constitució i ara l’obra canvia perquè commemora una cosa inconstitucional”. El motllo de guix de l’estàtua està emmagatzemat a la residència que tenia López a Extremadura. López Quintanilla avança que el més probable és que el motllo sigui cedit al futur Museu del Realisme d’Almeria.