El Govern allibera 48.000 metres al centre amb el seu trasllat a la Zona Franca

La Generalitat es prepara per a una gran mudança. Quatre conselleries del Govern català es traslladaran a partir del març del 2020 a un edifici nou a la Zona Franca. L’anomenen Districte Administratiu, perquè en el futur s’hi desplaçaran més departaments. D’entrada, la mudança afectarà 2.600 treballadors públics dels departaments de Justícia, de Vicepresidència, Economia i Hisenda, de Polítiques Digitals i Administració Pública, i part d’Empresa i Coneixement. Només aquestes quatre àrees alliberaran nou edificis sencers, alguns de molt cèntrics, que sumen 48.000 metres quadrats d’oficines. Des del punt de vista immobiliari, suposa un 12% de la superfície que es va comercialitzar l’any passat. Un producte que, asseguren les consultores, caldrà rehabilitar, però que tindrà bona sortida al mercat.

El gran trasllat es produeix després de la venda de patrimoni per part de la Generalitat en plena crisi i té per objectiu estalviar costos: 80 milions en 20 anys, assenyalen fonts de la Vicepresidència econòmica. El nou complex d’oficines de la Zona Franca és un edifici de nova construcció que el Govern ha llogat per 20 anys. Firmat pel despatx Batlle i Roig, és un dels més grans de la ciutat, té 46.000 metres quadrats, en dos cossos que es comuniquen i que estan envoltats de jardins, i està ubicat al carrer del Foc número 57.

Entre els edificis que desocuparà la Generalitat, els més emblemàtics són la seu de Vicepresidència, a la Rambla de Catalunya número 19-21; la de Justícia, a la cantonada entre Casp i Pau Claris; o el del número 523 de la Diagonal. Altres immobles són a GranVia, Via Laietana, Ausiàs March i també al Poblenou. Del total, cinc els va comprar Zuric –que té intenció de mantenir-ne l’ús, segons fonts de la companyia–, i entre els altres propietaris hi figuren Núñez i Navarro, l’Arxidiòcesi de Barcelona o Angelini. L’edifici de Diagonal el va comprar Colonial i l’ha prellogat a Naturgy.

La directora de l’oficina de CBRE a Barcelona, Anna Esteban, explica que al mercat d’oficines de la ciutat hi ha molta tensió, perquè hi ha més demanda que oferta. Fins al punt que algunes operacions es tanquen a dos anys vista. “La demanda més gran correspon a edificis de classe A: sostenibles, flexibles, diàfans, pensats d’inici per a oficines, un producte que no correspon al que alliberarà la Generalitat, però que un cop rehabilitat tindrà també una fantàstica sortida”, apunta i afegeix: “És un producte que entrarà en els propers dos anys i que afegirà espai a un mercat que el necessita, qualsevol entrada de producte és sa, perquè som en un mercat disfuncional, amb massa demanda per a poca oferta”. Esteban assenyala, a més, que la majoria dels edificis que quedaran buits, “són versàtils, perquè tenen la clau urbanística 13E, la qual cosa permet fer oficines però també residencial i hoteler”. “Alguns els podem veure transformats”, vaticina, tot i que els del centre no es convertiran en hotels per les restriccions del pla d’allotjaments turístics (el PEUAT) de l’alcaldessa Ada Colau.

Des de Cushman & Wakefield, el seu soci de Capital Markets & Consultancy, Eusebi Carles, assenyala que “aquesta mudança dona l’oportunitat de rehabilitar edificis sencers que sortiran en uns anys”. “Són edificis que no podran competir amb l’oferta d’altres ubicacions com el 22@ però hi ha empreses que valoren altres qüestions i busquen edificis entre mitgeres i que siguin molt cèntrics. Serà una oferta complementària, perquè al centre és molt difícil trobar un edifici buit sencer, obre possibilitats molt interessants”, conclou.

Sobre el tipus d’empreses interessades per aquests edificis, la directora associada del departament d’Oficines de Savillis – Aguirre Newman, Natalia Montal, afegeix que tant poden tenir sortida sencers com amb diversos propietaris. I apunta que “en aquest mix d’opcions” poden interessar a “els coworking, espais de treball compartits, que estan absorbint molt d’espai”.