“Si el país s’atura, doncs ens aturarem”

Torna puntual el Temporada Alta de Girona i Salt, veritable festival de teatre de tardor de Catalunya, que es desenvoluparà des de diumenge que ve fins al 9 de desembre amb una oferta extraordinària de gairebé un centenar d'espectacles, amb propostes per a tots els gustos. I torna en temps complicats i convulsos, amb la sentència del procés molt a prop i i l'amenaça latent d'una aturada de país. Què farà el festival en aquesta tessitura? “Anirem sobre la marxa”, reflexiona el director del Temporada, Salvador Sunyer. “Si hi ha aturada de país, què hem de fer, doncs ens aturarem. Ho hem parlat, esclar. Encara que no sabem res, ni nosaltres ni ningú. No crec, en tot cas, que hi hagi una aturada indefinida. Hi insisteixo, ho anirem veient. Ja hem viscut altres tardors calentes. Crec que no vam suspendre gairebé res, ni el 2017, tot just un dia”.

Temps convulsos, doncs, els de la nova edició del festival, la 28a, temps de desconcert, no només per la conjuntura política sinó per tantes altres coses: el debat sobre el gènere, el canvi climàtic, l'emigració, la nova crisi —o rèplica de l'anterior tsunami— que s'acosta... “És un moment complicadíssim i en alguns aspectes és aterridor, però també apassionant. Amb la sensació que tots anem molt perduts. Tenim en el programa 30 o 35 espectacles directament relacionats amb els temes d'ara mateix”. Sunyer, abonat a la coca-cola, abaixa la mirada cap al got com una pitonissa provant d'intuir en la seva bola de vidre. “Molts clàssics en aquesta edició, és el que toca avui, en aquests moments en què tot va a la deriva. Els clàssics ajuden per saber d'on vens i on vas. No els fem arqueològicament en cap cas, sinó buscant-hi el ressò contemporani. Encara que en Shakespeare, per descomptat, no hi ha tema que no ressoni avui”.

El festival, que inclou un important apartat educatiu, el projecte Atempo, té la seva primera gran cita amb el teatre internacional (27 muntatges), l'11 i 12, precisament amb Measure for Measure, de la Royal Shakespeare Company (també hi ha un Macbeth italià, Macbettu, en sard). “El tema és la justícia, precisament”, assenyala Sunyer, que afegeix que és una obra “que no saps si és tragèdia o comèdia”, com la vida (política) mateixa. “I després tenim altres grans produccions com Agora que demora (22 i 23 de novembre), de la brasilera Christiane Jatahy, que és una relectura de l'Odissea en una fusió de llenguatge teatral i cinematogràfic amb testimonis de refugiats sirians i palestins, els Ulisses d'avui”. En un altre format i llenguatge, Iphigenia a Vallecas, guanyadora de dos Max i triomfadora en la cartellera madrilenya, és altre cop una relectura dels clàssics que narra la vida d'una jove, una xoni, sense recursos, exemple de la gent sacrificada per (i valgui Eurípides) dels grans interessos dels Governs europeus (28 d'octubre). Sunyer insisteix que no està “per l'adoctrinament, que ha quedat clar que no funciona en el teatre; els que vèiem teatre polític als setanta ja estàvem tots convençuts”, recorda, “no es tracta de donar mirades fàcils i cacao pa'l mono, sinó de proposar suggeriments i reflexions que ajudin a entendre el present”.

En aquest sentit, és molt il·lustratiu un espectacle com Retour à Reims, una altra de les grans cites internacionals (5 de desembre), que aplega dos grans intel·lectuals europeus, com l'escriptor Didier Eribon i el director Thomas Ostermeier, i en la qual el segon porta a escena l'assaig autobiogràfic del primer sobre el gir a la dreta de la classe obrera. El cartell també inclou Claudio Tolcachir amb Próximos, una obra sobre la relació afectiva purament digital, a internet, entre dos homes, o el tractament del porno (un càsting amb sexe explícit) de Kultur, per El Conde de Torrefiel. I el muntatge d'un altre habitual del festival, Oskaras Korsunovas, A man from Podolsk, sobre l'obra de l'escriptor rus Dimitry Danilos que plasma una espècie de món de Matrix sobre la burocràcia i les fake news. I una munió de vells amics: Marcel·lí Antúnez, Joan Ollé, Lluís Pasqual, Rosa Maria Sardà, Sol Picó, Steven Berkoff, Angelica Liddell...