Les patrulles ciutadanes posen en guàrdia els Mossos
Dos grups de ciutadans organitzats, a l'estil dels que operen a Nova York, persegueixen carteristes al metro de Barcelona
“Les autoanomenades patrulles ciutadanes, que persegueixen carteristes al metro, no aporten res de bo, generen més sensació d'inseguretat i fan servir eines que estan al límit de la infracció penal”, ha remarcat aquest dimarts una portaveu dels Mossos a EL PAÍS la setmana en què cinc ciutadans amb uniforme han començat a patrullar pel seu compte al metro. Són els autoanomenats Guardian Angels Barcelona, un grup que segueix les directrius de la Guardian Angels de Nova York, una polèmica patrulla de ciutadans voluntaris que va néixer al Bronx a finals dels anys 70 i que s'ha anat desplegant per diversos països. Asseguren que són una mena d'ONG de ciutadans autoorganitzats, es formen –entre ells– sobretot en arts marcials i practiquen d'alguna manera la justícia pel seu compte i risc. Actuen dins del metro però ja anuncien que també protegiran l'exterior del suburbà.
La patrulla ciutadana de la caçacarteristes colombiana Eliana Guerrero –una agent immobiliària que fa 12 anys que persegueix els lladres del suburbà a cop de xiulet i amb un esprai– va arribar a tenir la màxima popularitat al juliol. Llavors, el recentment nomenat tinent d'alcalde de Seguretat de l'Ajuntament de Barcelona, Albert Batlle –igual que la portaveu de la policia autonòmica– va assegurar que combatria les patrulles ciutadanes. “La responsabilitat de la seguretat, l'ordre públic i l'ordenança de convivència en democràcia corresponen a l'administració, no pot haver-hi autoorganització, és perillosíssim”, va lamentar.
Després de l'èxit mediàtic, Guerrero assegurava aquest dimarts que 50 persones de la seva patrulla pentinen diàriament el metro. Els Mossos ho neguen perquè quan els agents observen les patrulles per les càmeres es mobilitzen per evitar conflictes. “El més fàcil és carregar contra els ciutadans que ens hem hagut d'autogestionar. Per què no dediquen tota aquesta energia a combatre els carteristes?”, denunciava aquest dimarts Guerrero. Els Guardian Angels Barcelona són una escissió de les patrulles de Guerrero. En són cinc i patrullen pel metro, amb una boina vermella al cap, una samarreta blanca amb el logo de l'organització i pantalons negres amb butxaques grosses. Una indumentària paramilitar. “La societat n'està farta, per això cada vegada ens organitzem millor”, lamentava Guerrero, sense voler entrar en polèmica sobre el nou grup que li fa, en definitiva, la competència.
Nicole Orlando va néixer a Nova York fa 41 anys, en fa 13 que és a Barcelona i és la líder dels nous Guardian Angels de la capital catalana. “Tinc una caixa amb records del meu país on hi ha una targeta dels Guardian Angels. Me'n recordava d'ells i després d'algunes desavinences amb l'Eliana em vaig posar en contacte amb el fundador, Curtis Sliwa”, deia Orlando, aquest dimarts. La guardiana quan patrulla canvia de nom per l'afectuós Kiddo. Amb elles patrullen Rio, una jove originària de les Filipines, un expolicia anglès que respon al sobrenom de Sarge, l'escocès Hissi i Sifu, l'únic nascut a Catalunya i que, a més, s'encarrega d'instruir-los en arts marcials. Han fet cursos d'autodefensa i formació en el mètode marcat per Sliwa, el gurú dels Guardian Angels.
El líder dels taxistes barcelonins, Tito Álvarez, es va unir a Guerrero aquest estiu en la plataforma Salvalona contra la inseguretat. Álvarez carregava aquest dimarts contra els anomenats Tsunamis veïnals que protesten contra la inseguretat assegurant que “al darrere hi ha persones d'ERC”. El taxista s'ha apartat de la plataforma però defensa “que la gent s'organitzi en patrulles perquè no robin als turistes”.
Orlando assegurava que no ha fet encara “detencions” però que si troben algun lladre in fraganti la faran i cridaran la policia.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.