Un dels estius més calorosos de les últimes dècades

Bona part de Catalunya –el quadrant nord-est, la Catalunya Central i el Prepirineu– han registrat un dels estius més càlids de les últimes dècades, amb anomalies de més de 3ºC de temperatura per damunt de la mitjana climàtica, mentre que a la ciutat de Barcelona ha estat el quart estiu més calorós des del 1913.

Segons l'anàlisi de les sèries històriques de dades meteorològiques disponibles que ha fet aquest dimecres el Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat), els mesos de juny, juliol i agost han representat un dels estius més càlids de les últimes dècades en molts territoris.

A l'observatori Fabra de Barcelona, amb dades des del 1913, la temperatura mitjana d'aquest estiu és de 24,1°C, el quart valor més alt de la sèrie, igualat amb els estius de 1947 i 2017. El rècord és l'estiu del 2003, amb molta diferència, amb 26,7°C de temperatura mitjana, seguit pels 24,6°C del 2009 i els 24,2°C del 2015 i 2018.

De les sèries que disposen de dades des del 1950, l'estiu del 2019 ha tingut el tercer valor més alt a Caldes de Montbui (Vallès Oriental), mentre que a Figueres/Cabanes (Alt Empordà), a Girona, a Igualada/Òdena (Anoia) i a Tremp (Pallars Jussà) ha estat el quart valor més alt.

Va ser especialment intensa la primera onada de calor, que es va originar a partir del 25 de juny quan l'arribada d'una massa d'aire d'origen africà, impulsada per una pertorbació ubicada a l'oest de la península Ibèrica, va provocar una onada de calor excepcionalment intensa, amb un rècord històric de temperatura màxima de 43,8ºC a Alcarràs (Segrià), seguida dels 43,6ºC registrats a Artés (Bages).

Al juliol es va donar l'altra onada de calor pròpiament dita d'aquest estiu entre els dies 22 i 25, però amb valors inferiors a la primera onada de calor del juny.

A l'agost hi va haver una pujada de les temperatures entre els dies 7 i 11, amb un pic màxim el dia 9, tot i que no es va considerar onada de calor, ja que no es van superar els llindars de Situació Meteorològica de Perill (SMP) durant almenys tres dies seguits.

Les principals anomalies –diferències de la temperatura mitjana de l'estiu respecte a la mitjana climàtica de l'estiu durant el període de referència 1961-1990– que han superat els 3 graus s'han registrat en les següents estacions meteorològiques:

• Estació Meteorològica Comarca Anomalia (°C)
• Tagamanent - PN del Montseny Vallès Oriental +3,7
• Santuari de Queralt Berguedà +3,5
• La Quar Berguedà +3,4
• Puig Sesolles (1.668 m) Vallès Oriental +3,2
• Pantà de Darnius - Boadella Alt Empordà +3,1

Sobre la precipitació, les sèries històriques, amb dades des de 1950, confirmen que l'estiu del 2019 ha resultat singularment sec a punts del nord-est.

Per exemple, a Girona i al Turó de l'Home/puig Sesolles (Barcelona) ha estat el segon estiu més sec de la sèrie, mentre que a Vic (Osona) ha estat el tercer estiu més sec.