El constitucionalisme català amplia la seva fractura abans de la sentència del procés

El constitucionalisme està airejant les últimes setmanes a Catalunya la divisió profunda que existeix entre els diferents partits contraris a la secessió just quan el Tribunal Suprem es prepara per dictar la sentència de la causa del procés. Ciutadans ha dedicat els últims dies unes dures crítiques a Societat Civil Catalana, presidida ara per Fernando Sánchez Costa, exdiputat del Partit Popular, per haver enviat un missatge conciliador amb els independentistes. La divisió impedeix que arreli la idea d'una llista unitària proposada pel PP.

Aquesta aposta per la seducció contrasta amb l'actitud de la formació taronja que acusa Sánchez Costa d'abraçar les tesis del socialisme. La fractura dels constitucionalistes ha crescut just ara que la divisió de les forces independentistes sembla irreversible.

Nascuda el 2014 per contrarestar la independentista Assemblea Nacional Catalana, Societat Civil ha encadenat un període convuls que ha provocat que des del desembre hagi estat dirigida per quatre presidents. Les raons que expliquen tants relleus són variades: des de les suposades anomalies —mai provades— en la gestió de José Rosiñol fins a la renúncia de José Ramon Bosch després de fundar un partit catalanista constitucionalista. El col·lectiu no s'ha escapat de les tensions internes sobre com encarar aquesta última etapa del procés pròxima a la sentència: o amb mà dura i inflexible contra els que han vulnerat la Constitució —prohibint per exemple els partits secessionistes— o amb un discurs més conciliador amb els independentistes, com defensa Sánchez Costa, perquè els secessionistes “reconnectin” amb la idea d'Espanya.

La fotografia actual és aquesta però la realitat és que a Catalunya el constitucionalisme sempre ha estat dividit tret de la tardor del 2017 quan els diputats del PP, Ciutadans i el PSC van formar una aliança per obstaculitzar les anomenades lleis de desconnexió que es van aprovar al Parlament. Sánchez Costa al·ludeix amb nostàlgia al “filibusterisme” que van practicar els diputats per frenar aquestes lleis “indignes” i després es van afegir a les dues grans manifestacions multitudinàries del 8 i el 29 d'octubre del 2017 quan ja s'havia proclamat la república fallida. Després van participar en una altra marxa el març d'aquell any.

Però aquestes mobilitzacions unitàries van ser gairebé una excepció. Tret d'aquests dies punta del procés, els partits constitucionalistes, immersos com els independentistes en una batalla electoral sense fi, han celebrat gairebé sempre per separat el 12 d'Octubre o el Dia de la Constitució. O els seus líders s'han esforçat per no fotografiar-se junts. Al socialista Miquel Iceta, per exemple, només se l'ha vist al costat d'Inés Arrimadas (Ciutadans) i Xavier García Albiol (PP) quan el 2015 van presentar recursos davant el Tribunal Constitucional i a les manifestacions del 2017.

Ningú dubta que la competició electoral és darrere de tants desacords i que la fràgil aliança ordida el 2017 va saltar pels aires arran de la moció de censura que va portar Pedro Sánchez a la Moncloa el 2018. Ciutadans va impulsar la retirada dels llaços grocs i Societat Civil, per exemple, no. La divisió va quedar reflectida fa un any quan l'entitat civil va celebrar una jornada per commemorar el 8 d'octubre en un hotel de Barcelona i el mateix dia l'entitat Espanya Ciutadana, impulsada per Ciutadans, va organitzar una concentració a la plaça de Sant Jaume. Membres del PP van qualificar el gest de “contraprogramació”.

Amb unes eleccions autonòmiques a l'horitzó, Lorena Roldán, candidata de Ciutadans, ha descartat l'oferta del PP d'abraçar la idea d'una llista unitària sota el paraigua Espanya Suma. Ciutadans atribueix la voluntat del PP d'anar junts a les eleccions a l'intent de dissimular els seus “resultats pèssims”. La formació taronja continua defensant l'aplicació de l'article 155 de la Constitució a Catalunya mentre que el PSC no esgrimeix aquesta opció, com tampoc dirigents del PP ni ara Societat Civil. L'entitat vol mantenir reunions amb tots els partits i continuar sent el portaveu dels ciutadans antiindependentistes. Mentrestant, el col·lectiu Moviment 12 d'Octubre l’acusa d'haver abandonat els constitucionalistes.