Les joies arquitectòniques contemporànies de Catalunya, València i Balears

La bellesa arquitectònica també es troba més enllà dels antics monuments o de les pintoresques construccions populars. I no només a les ciutats, també als pobles. Durant el segle XX, el desarrollismo i l'especulació immobiliària van fer estralls en el nostre àmbit rural, però també va aparèixer una arquitectura contemporània que val la pena reivindicar. Els nostres experts han identificat alguns dels municipis catalans, valencians i balears que guarden aquests tresors arquitectònics recents.

Banyoles (Pla de l’Estany) - El so de l’aigua torna als carrers

La connexió de l'espai urbanitzat amb el seu entorn és un dels aspectes que l'arquitecta Belinda Tato, fundadora de l'estudi Ecosistema Urbano, destaca en el projecte de pavimentació del nucli antic de Banyoles, de MiAS Arquitectes. El projecte d'intervenció de disseny contemporani "transforma un espai on el cotxe envaïa els carrers estrets i les places per convertir-lo en una àrea contínua per als vianants sense voreres que es correspon amb el traçat medieval".

A l'origen, "els canals de desguàs de l'estany regaven els horts dels patis posteriors de les cases, i es van anar tapant progressivament. L'operació els recupera en els seus recorreguts originals per la ciutat, revelant-ne la dimensió històrica i mediambiental, i reforçant la connexió del nucli històric amb l'element paisatgístic de l'estany, a més d'incorporar l'experiència sensorial visual i del so de l'aigua en la vida diària".

Calp (Alacant) - El lloc més ‘instagramejat’ 

Aquí és imprescindible fer-se ressò d'un edifici que sembla creat avant la lettre per triomfar a Instagram, com finalment ha passat. El crític i escriptor Ignacio Vleming el descriu: "Ricardo Bofill va construir el 1972 un complex de residències turístiques conegut com la Muralla Roja. El seu color cridaner, però també el ritme estructural i el diàleg irònic amb la tradició vernacla, fan que aquest edifici sigui un dels exemples més fotogènics de cert tipus d'arquitectura postmoderna a Espanya".

Igualada (Anoia) - El cementiri més visitat

L'arquitecta i comissària Mara Sánchez Llorens vincula aquest poble amb una experiència personal: "La primera vegada que vaig fer un viatge d'arquitectura amb els meus companys de l'ETSAM va ser el 1992 a Barcelona, i vam visitar Igualada, que té una obra dels arquitectes Enric Miralles i Carme Pinós construïda entre el 1985 i el 1994: el parc cementiri d'Igualada és un projecte apassionant en què el paisatge i l'arquitectura d'un dels cementiris més cèlebres de l'arquitectura contemporània es fusionen”.

Olot (Garrotxa) - Intervenció integrada

El treball de l'estudi català d'arquitectura RCR també inspira l'arquitecta i comissària independent Ariadna Cantis: "El paisatge brutal de la Garrotxa, de vegetació exuberant i boscos densos, resulta l'escenari perfecte per a l'arquitectura de Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta. Aquí hi ha l'espai Barberí, una antiga foneria de campanes de principis del segle XX transformada pels arquitectes en el seu laboratori d'idees". Per Belinda Tato, "RCR ha fet una lectura del paisatge i dels materials locals. L'estadi d'atletisme Tossols Basil és una altra intervenció sensible que planteja la pista d'una manera integrada i respectuosa amb l'entorn".

Ripoll (Ripollès) - La plaça coberta

"Aquí els arquitectes RCR (Premi Pritzker 2017) van projectar el 2011 l'Espai Públic Teatre La Lira, immensament contemporani”, apunta Mara Sánchez Llorens. "És una plaça coberta al solar que abans ocupava el teatre La Lira i que es converteix en l'accés al centre històric. Aquestes formes a l'espai públic són un regal per als habitants".

L'Espai Públic Teatre La Lira, de l'estudi d'arquitectura RCR, a Ripoll, serveix de plaça pública coberta i d'accés al centre històric.

Alcudia (Illes Balears) - Del castell de sorra de Sáenz de Oiza al periscopi de De la Sota

L'arquitecta Ariadna Cantis també mira a Mallorca i al recurrent Sáenz de Oiza: "La Ciutat Blanca a la badia, projectada per Sáenz de Oiza als anys seixanta, encara que no s'ha finalitzat del tot, va ser un encàrrec especulatiu per acollir una gran massa d'estiuejants", però va permetre a l'arquitecte assajar "un model residencial de vacances amb lleis modulars i peces en terrasses sobre el mar creant una topografia artificial".

La comissària descriu un entorn idíl·lic a Mallorca envoltat de tamarindes, al terme municipal d'Artà, on les muntanyes actuen com a escenografia. "A la colònia de Betlem, a pocs metres del mar, l'arquitecte català José Luis Mateo va construir una casa de vacances que superposa dos volums: un de paral·lel i un altre de perpendicular a la costa".

Casa de vacances a la colònia de Betlem, de l'arquitecte català José Luis Mateo.

La construcció, explica Cantis, "es protegeix del vent a l'hivern alhora que genera ventilació natural. L'exterior combina la utilització del color i dels materials. I un gran tendal de lona amb ferramentes nàutiques construeix una ombra a la terrassa exterior que permet contemplar el mar i a la nit, al lluny, el far de Formentor. A pocs metres hi ha un petit habitatge prototip d'Alejandro de la Sota que es va anomenar Periscopi, ja que amb el lleu pendent del vessant s'aconseguia que un habitatge no suposés un obstacle per a les vistes de l'altra".

Portopetro (Illes Balears) - La casa particular d’un mestre

Exterior de la casa de vacances del creador de l'Òpera de Sidney, Jørn Utzon, a Portopetro (Mallorca).

Aquesta localitat mallorquina està relacionada amb un dels grans arquitectes internacionals del segle XX, com recorda Sánchez Llorens: "Als anys setanta, Jørn Utzon, autor de l'òpera de Sidney, es va establir aquí i hi va construir la seva pròpia casa, la Can Lis, que és una classe magistral d'arquitectura moderna, sensible amb l'arquitectura i les maneres de construir locals. A més, ens dona una lliçó meravellosa sobre com s'ha de mirar al paisatge i situar l'arquitectura en un entorn natural".

Una de les galeries de la casa de Jørn Utzon a Portopetro (Mallorca).

La Vil·la Joiosa (Alacant) - Transformació amb reflexió abans de la crisi

"És significatiu del moment immediatament anterior a la crisi", explica Valerio Canals. "La implicació en la seva transformació de dos arquitectes locals, José María Torres Nadal i Antonio Marquerie, a partir d'intervencions singulars per part d'arquitectes amb projecció internacional, va donar lloc a una iniciativa per la qual, entre d'altres, es va construir la seu de la Policia Local (FOA, 2004), l'auditori (Torres Nadal, Antonio Marquerie, 2008, a la imatge) o el mercat de proveïments (Álvaro Soto, Javier Maroto, 2004)".

Auditori de la Vil·la Joiosa, de Torres Nadal i Antonio Marquerie (2008).