Catalunya registra el nombre més elevat d’ofegats a les platges des del 2013

Una dona de 68 anys va morir ofegada dimecres a la platja Nova de Roses (Alt Empordà) i ara ja són cinc les persones que han mort en els últims cinc dies a la costa catalana, 23 des que va començar la temporada d'estiu, que va del 15 de juny al 15 de setembre. La xifra supera en cinc els morts durant tota la campanya estival de l'any passat, i és la més elevada des del 2013, quan van morir 20 persones.

Des de Protecció Civil s'insisteix a extremar les precaucions i a escollir les platges vigilades per socorristes i reclamen “conscienciació i prudència”. Agustí Ruíz, director de l'Institut d'Estudis Mèdics (IEM), creu que les morts a la platja bàsicament es deuen a “un problema cultural”. “No tenim respecte pel mar, ni les banderes, ni les indicacions dels socorristes, ni la nostra capacitat física”, assegura.

L'ofegament és una de les principals causes de mort accidental a tot el món. Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), hi ha més de 350.000 morts a l'aigua. A Catalunya, el 2014 i el 2018 van morir 18 persones ofegades, el 2013 i el 2016 en van ser 20; 21 el 2015, i 22 el 2017. Caldria retrocedir fins al 2012, amb 24 víctimes, per trobar una xifra tan elevada com la d'aquest estiu negre. Però les estadístiques d'aquest any podrien agreujar-se més, tenint en compte que falta gairebé un mes per finalitzar la campanya d'estiu.

De les 23 víctimes d'aquest any, que han mort ofegades al litoral català en poc més de dos mesos, 13 ho han fet a la Costa Brava, més del doble que l'any passat, en què es van ofegar sis persones. Cinc han mort a la Costa Daurada, tres a les comarques del Garraf i una al Barcelonès. El 2018 el litoral gironí va presentar un descens molt notable respecte a anys anteriors, mentre que la costa barcelonina va ser la més afectada; no obstant això, aquest any més del 56% d'ofegats han estat en platges de les comarques de l'Alt Empordà (10) i el Baix Empordà (3).

Una altra dada significativa és el perfil de les víctimes. El 50% (11) dels ofegats té més de 70 anys i són els que es coneix com a “ofegats silenciosos”, persones que es desmaien al mar sense moure els braços ni cridar demanant ajuda, fet que fa que siguin molt difícils de detectar i de rescatar amb vida, expliquen des de Protecció Civil. Pel que fa a l'estat del mar, el 36% de les víctimes es van produir quan hi havia banderes grogues o vermelles. Set van morir en platges no vigilades.

Respecte als accidents en piscines, quatre persones han mort ofegades en instal·lacions municipals o particulars, de les quals dues eren menors i dues tenien més de 80 anys. A més, entre el 15 de juny i el 21 d'agost, ja sigui en càmpings, hotels, comunitats de pisos o cases particulars, hi ha hagut 17 ofegaments “no mortals”, en què finalment s'ha pogut salvar la persona. D'aquests, el 94% eren menors d'edat, la majoria entre un i sis anys.

A Espanya, un total de 268 persones han mort ofegades aquest any, segons les xifres de la Reial Federació Espanyola de Salvament i Socorrisme (RFESS), la qual cosa suposa un augment del 20% respecte al mateix període de l'any passat. Per comunitats, on s'han registrat més víctimes és a la Comunitat Valenciana (37), seguida de Catalunya i Andalusia (32), i Galícia (29).

Montse Font, cap de servei de Protecció Civil insisteix que cal “prudència i conscienciació” i planteja la necessitat de dur a terme campanyes informatives com les de Trànsit. Font recorda que cal tenir en compte les característiques dels usuaris, la presència de vigilants a la platja i l'estat del mar. Un desmai a l'aigua és mortal, per això aconsella que la gent gran “no entri a l'aigua sola, o que avisi que hi entrarà”. I pel que fa als menors, “dir als pares que no els poden perdre de vista ni un minut”, assegura. “Ens pensem que no, però en un pam d'aigua i en el temps que es respon un WhatsApp, el nen es pot haver ofegat”.