Gràcia comença les seves festes amb xiulades a l’Ajuntament i crits a favor dels presos independentistes

Les festes de Gràcia, que marquen cada any l'agenda estival barcelonina, han començat aquest dimecres amb el pregó protagonitzat aquest any per la Cristina, la Paola, la Xènia i la Noèlia, quatre jugadores de bàsquet olímpiques amb discapacitat intel·lectual. Les quatre joves de l'Associació Catalana d'Integració i Desenvolupament Humà (acidH) han reivindicat unes festes “inclusives, familiars, sostenibles i antimasclistes”. La intervenció de les noies ha estat aplaudida per les desenes d'assistents al pregó. Abans que elles, ha dirigit unes paraules el primer tinent d'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, que ha estat rebut amb xiulades per una plaça que en alguns moments ha demanat la llibertat dels líders independentistes empresonats.

Collboni, en la seva qualitat d'alcalde accidental per vacances d'Ada Colau, s'ha limitat a presentar les pregoneres i ha conclòs la seva intervenció desitjant: “Visca la festa major i visa la inclusió”. També ha intervingut el regidor de JxCat, Ferran Mascarell, com a president del districte de Gràcia. En un moment del seu discurs, Mascarell ha demanat que la celebració es converteixi en una festa de la “solidaritat” dient: “No podem oblidar els migrants enmig del Mediterrani i alguns dels nostres que estan a la presó” (en referència als polítics independentistes a la presó preventiva esperant la sentència del Tribunal Suprem).

La presidenta de la Fundació Festa Major de Gràcia, Carla Carbonell, ha recordat als assistents que les festes del barri no comencen oficialment fins aquest dijous i ha animat els veïns a seguir engalanant els carrers com és tradició des de fa diversos segles.

Abans que ells, i com porta anys produint-se, els joves de l'esquerra anticapitalista han protagonitzat el pregó alternatiu, en aquesta ocasió des d'un balcó al constat de la seu del districte però diferent del que van utilitzar altres anys. El pregó alternatiu ha estat molt breu però ha demanat seguir “lluitant” contra la “gentrificació i la violència immobiliària”.