El PSC demana destinar a un altre ús la capella del Palau de la Generalitat

El grup del PSC al Parlament no veu lògic que en un estat aconfessional una institució com la Generalitat tingui una capella reservada per a oficis religiosos i menys que el president Quim Torra nomenés un nou prior per a aquesta capella. Els socialistes van presentar dimecres una moció al Parlament perquè la Cambra insti la Generalitat a aclarir el marc legal que va donar motiu al “nomenament d'un càrrec propi d'una confessió religiosa per part d'una autoritat civil, com ho és el d'un prior per part del president de la Generalitat”. La moció proposa, també, dedicar l'actual capella de Sant Jordi del Palau a un “nou ús, consistent a preservar la memòria històrica del Palau i de la capella”.

La iniciativa del PSC deriva del recent nomenament d'un nou prior de la capella de la Generalitat, Josep Maria Turull. “Casa molt malament amb el caràcter aconfessional de l'Estat", assenyalen en la moció. Turull va rellevar l'anterior prior en un acte que es va fer el 2 d'agost a la citada capella durant una audiència del president Quim Torra, a la qual van acudir tots dos sacerdots –el sortint i el nou– i la consellera de Presidència, Meritxell Budó. “En acabar, es va celebrar una eucaristia a la capella amb presència de tots ells i els familiars dels religiosos”, destaquen els socialistes en la seva resolució en què recorden que l'article 16.3 de la Constitució estableix que cap confessió tindrà caràcter estatal. Citen, a més, el 161.2 de l'Estatut, que concreta que correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria relativa a la llibertat religiosa.

Els socialistes analitzen els canvis demogràfics que s'han succeït a Catalunya des del restabliment de la Generalitat, i asseguren que, a més de l'increment de la pluralitat de confessions i esglésies, s'ha donat una "creixent secularització" de la societat catalana. Sobre la base d'un informe del 2018 de la Fundació Ferrer i Guàrdia, recorden que un 39% de la societat catalana s'adscriu a opcions de consciència no religioses, mentre que un 58% ho fa en opcions de consciència religiosa; i que el 90,9% dels matrimonis el 2018 es van fer pel civil.

Per això, consideren que "no resulta congruent" mantenir un espai de culte dins de l'edifici més representatiu de les institucions catalanes. Insisteixen que la ciutadania –tant la catòlica com la d'altres religions com la que no combrega amb cap– té dret al fet que el caràcter aconfessional de l'Estat "es vegi reflectit en la corresponent separació de poders entre Església i Estat".