Les institucions al servei de la causa
El bon govern rebutja que les institucions públiques polítiques i mediàtiques, sense cap mena de prudència, donin credibilitat a unes informacions no contrastades amb l'objectiu de destruir la imatge de l'Estat
La situació política a Espanya i a Catalunya és percebuda per la ciutadania com a regular o dolenta. Segons l’avançament de resultats del baròmetre de juliol del CIS, el 34,7% dels enquestats considera que la situació és dolenta i el 29,5%, que és molt dolenta. Per la seva banda, segons el CEO, més de la meitat dels enquestats consideren que la situació de la política a Catalunya és dolenta i un 24,3%, que és molt dolenta. Les xifres tenen el seu reflex, igualment, en la mala percepció que els enquestats tenen de la qualitat democràtica a Espanya i a Catalunya.
També de les dades del CIS s’extreu que una part important dels enquestats considera que la justícia té un problema d’independència. Les expressions interessades “politització de la justícia” i “judicialització de la política” són, a la vegada, una manifestació de com la política és percebuda massa vegades com una cosa negativa. De l’estat d’opinió que s'ha generat en tenen una gran responsabilitat els polítics i, especialment, els mitjans de comunicació. Aquests últims posen excessivament l’accent sobre casos polèmics, sentències “dolentes” i sobre la cúpula judicial, on situen el Consell General del Poder Judicial –sense funcions jurisdiccionals–, el Tribunal Suprem (TS) i el Tribunal Constitucional (TC). Sense entrar en la diferent naturalesa d’aquests tres òrgans, la xifra certa és que a Espanya hi ha 5.419 jutges i jutgesses, segons Ignacio González Vega, portaveu de Juezas y Jueces para la Democracia. Així, més enllà de la justícia que es porta a terme al TS i a l’Audiència Nacional (fins i tot al TC), hi ha molts òrgans judicials, unipersonals i col·legiats, a tot el territori espanyol, exercint cada dia les seves funcions, sobre els quals no s’informa. I ho fan amb una de les inversions més baixes de la Unió Europea. També segons González Vega, a Espanya tenim una relació de 12,6 jutges per cada 100.000 habitants, respecte a la mitjana de la Unió Europea (UE), que és d’uns 20 per cada 100.000 habitants.
Algunes decisions no han fet cap favor a la percepció sobre la independència de la justícia que té la ciutadania
Amb això no es vol obviar, com ja s’ha fet palès anteriorment, que a Espanya hi ha un problema objectiu amb el procediment de nomenament dels membres d’altes magistratures que depenen, en bona part, del CGPJ i dels mateixos partits. Així mateix, algunes decisions jurisdiccionals no han fet cap favor a la percepció sobre la independència de la justícia que té la ciutadania.
En tot cas, la veritat és que els mitjans en aquests temps de clics poden arribar a abusar dels seus instruments, deixant de banda un dels elements essencials de la llibertat d’informació, de donar-la i de rebre-la, reconeguda per la Constitució: la veracitat. Els mitjans no han d’informar només de fets que siguin indiscutiblement certs, però sí que han d’assegurar que el procés d’obtenció de dades per a l’elaboració d’una informació s’ha seguit amb la diligència corresponent. Per tant, els professionals de la informació no estan obligats a comunicar-nos fets verídics, però sí a transmetre fets diligentment a través d’un procediment d’investigació més o menys intens.
Per això és d’estranyar que aquests últims dies un mitjà hagi publicat uns suposats informes del CNI i dels Mossos d’Esquadra que han afavorit la creació i la difusió d’una teoria sobre el paper dels serveis d’intel·ligència espanyols en els atemptats del 17 d’agost del 2017 a Barcelona. Cap altre mitjà d’informació s’ha sumat a donar per bo el resultat construït, en considerar que no es donen les condicions mínimes de diligència apuntades per ser transmès a l’opinió pública.
La investigació sobre els atemptats del 17-A ha de continuar i s’hauran de depurar totes les responsabilitats
En la bombolla informativa catalana, en canvi, els dirigents polítics del Govern i els mitjans de comunicació catalans es van llançar a donar com a plausible la citada teoria. El conseller Bosch fins i tot va enviar una carta als cònsols dels països amb víctimes en els atemptats del 17 d’agost del 2017 per “intercanviar impressions”. Per cert, aquest conseller continua sense donar explicacions sobre els comptes de Twitter suspesos relatius a la seva persona.
Sens dubte, la investigació sobre la preparació dels atemptats del 17-A ha de continuar i s’hauran de depurar, si escau, totes les responsabilitats polítiques i policials. El bon govern rebutja, en canvi, que les institucions públiques polítiques i mediàtiques, sense cap mena de prudència, donin credibilitat a unes informacions no contrastades amb l’únic objectiu de destruir la imatge de l’Estat. El Govern ha tornat a posar al servei de la seva causa les institucions i els serveis informatius catalans per avalar el que de moment només és una teoria conspirativa.
