_
_
_
_

Veïns de Vallvidrera lluiten per evitar que un edifici emblemàtic es converteixi en un hotel de luxe

Una sentència obliga a desallotjar la Casa Buenos Aires, ocupada fa uns mesos

El saló menjador de la casa Buenos Aires, a Vallvidrera.
El saló menjador de la casa Buenos Aires, a Vallvidrera.ALBERT GARCIA

Ocupes i veïns del barri barceloní de Vallvidrera mantenen la lluita per conservar la Casa Buenos Aires, des que van fer pública que l'havien ocupat el 2 de març. Situada al número 31 del carrer Mont Orsà, aquest majestuós edifici del 1886 és propietat de la congregació religiosa Pares Paüls, que va interposar una denúncia el mateix dia que es va conèixer l'ocupació. La sentència, del 22 de juliol, condemna els dos identificats com a ocupants, que asseguren que no hi resideixen, a una multa de 1.400 euros i obliga a desallotjar l'immoble. El grup de suport a la casa Buenos Aires explica que la propietat té un preacord de venda a la societat London Private Company, que pretén derrocar l'edifici i construir-hi un hotel de luxe de 150 places.

El conflicte de la Casa Buenos Aires, que es va construir al segle XIX com un hotel, ve de lluny. La portaveu del grup de suport a la Casa Buenos Aires, Eulàlia Castelló, que és una de les identificades com a ocupants, explica que un grup de veïns va intentar negociar amb els propietaris la compra de l'edifici per construir-hi cohabitatges per a persones de més de 65 anys. Van fer una oferta de 2,5 milions d'euros, però la congregació la va rebutjar, asseguren. EL PAÍS s'ha posat en contacte amb la congregació Pares Paüls, però han rebutjat posicionar-se. 

Castelló explica que l'edifici era buit des de fa vuit anys, quan va tancar Llar Betània, una residència de gent gran, que va ser l'últim ús que va tenir. Després d'anys d'abandonament i que la propietat rebutgés el projecte cooperatiu, va créixer el desig que es convertís en un edifici per als veïns. Quan van tenir coneixement que la congregació estava negociant la venda amb aquesta societat estrangera, es van engegar per protegir-lo. Una vintena de persones viuen allà des de l'ocupació, "perquè és impossible que els joves s'emancipin", diu Castelló, "quan el lloguer mitjà a Vallvidrera és de 3.000 euros al mes". 

A més de la dificultat d'accés a l'habitatge, la Casa Buenos Aires dona visibilitat a una altra problemàtica de Vallvidrera: la falta d'espais col·lectius. "Seguirem a la casa i la defensarem per als veïns", diu la portaveu, que a més celebra que amb aquesta ocupació s'ha fet visible el que està passant a la part alta de la ciutat. Així mateix, defensa que en aquest espai s'hi fan activitats obertes a tot el públic, de caràcter polític i cultural, com concerts, xerrades, presentacions de llibres, projecció de documentals, dinars populars o tallers.

La Casa Buenos Aires, a Vallvidrera.
La Casa Buenos Aires, a Vallvidrera.ALBERT GARCIA

Ara com ara, el col·lectiu ha presentat un recurs a l'Audiència Provincial de Barcelona, de manera que fins que no dicti sentencia el desallotjament no podrà ser ferm. No obstant això, els Pares Päuls poden sol·licitar una desocupació provisional. A més, diversos col·lectius, com el casal de Joves de Vallvidrera, la Cooperativa Can Pujades, l'Ateneu Popular de Sarrià o l'Associació Cultural Casa Orlandai han signat el manifest "L'Església contra la Casa Buenos Aires de Vallvidrera". Demanen a la congregació que retiri la denúncia per iniciar un diàleg que permeti que l'edifici sigui per als veïns, i denuncien els "plans especulatius" de la congregació religiosa.

Paral·lelament, un grup de veïns ha engegat la sol·licitud de catalogació de l'immoble com a patrimoni arquitectònic amb la finalitat de protegir-lo. Aquest és un procés que ja s'ha iniciat a la seu del districte Sarrià-Sant Gervasi, l'administració de la qual depèn, explica Castelló. 

Un edifici amb pes històric

L'edifici, que es va construir el 1886, es va inaugurar com l'Hotel Buenos Aires. El 1910 el va reformar l'arquitecte Jeroni Granell, que va dotar d'un important valor arquitectònic tota la infraestructura. Durant aquest temps, aquest lloc ha estat residència d'estudiants de la Universitat de Barcelona, així com refugi a la Guerra Civil. A més, des dels anys seixanta, aquest espai va estar batejat amb el nom de Llar Betània, una residència de gent gran. El 2012 aquesta residència va ser traslladada a un altre lloc, i edifici va quedar buit i en desús.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_