La Generalitat detecta 108 pissarres amb amiant a 25 escoles
Educació assegura que ja n’ha retirat 70 i la resta s’eliminaran durant aquest any
El Departament d’Educació ha detectat 108 pissarres que contenen amiant. La xifra sorgeix després d’un estudi realitzat a totes les escoles des del 2016, arran d’una campanya que es va posar en marxa després de l’alerta generada amb el cas de pissarres amb amiant al País Basc el 2015. La Generalitat va identificar aquest centenar de pissarres a 25 centres diferents i del total, 70 ja han estat retirades (es van prioritzar les més deteriorades i que suposaven un risc més elevat), mentre que les 38 restants s’eliminaran durant aquest any, aprofitant períodes de vacances, com l’estiu o el Nadal.
El 10 de juliol va ser el torn d’una escola de l’àrea de Barcelona. D’aquest centre, l’empresa especialitzada AGD va retirar 14 pissarres, totes marcades amb un adhesiu que adverteix que no es pot manipular. El centre va sol·licitar que no es difongués el nom, atès que de vegades no s’informa les famílies d’aquesta problemàtica. El Departament d’Educació explica que “cada centre, en funció de la seva autonomia, és qui fa la comunicació de la manera que creu que és convenient”.
L’abril del 2016, el Departament de Treball va elaborar una guia per detectar les pissarres que podien contenir amiant, que són les compostes per “una placa fina i llisa de fibrociment pintat de negre o color fosc sobre una placa de fusta o conglomerat de fusta”, indica el text, que a més demanava revisar les que poguessin resultar sospitoses, és a dir, aquelles en què es desconeix quina és la composició. Els centres havien d’inspeccionar aquestes pissarres buscant fractures o imperfeccions. En aquest cas, es prohibia polir-les, fregar-les o perforar-les, fins que no s’analitzessin i es determinés si contenien amiant, una substància tòxica que pot provocar càncer de pleura i pulmó o greus malalties respiratòries i que és perillosa quan el material es trenca, i les fibres s’alliberen i són inhalades. Les anàlisis van concloure que hi havia un centenar de pissarres amb amiant. Segons Educació, cap d’aquestes pissarres havia estat subministrada pel Departament i no tenien identificació de fabricació, així que “se’n desconeix l’origen i la procedència”.
El procediment per retirar les pissarres afectades varia segons la manera en què estan ancorades. El pitjor dels casos, explica Manuel Pazo, director tècnic d’AGD, és quan la pissarra està encolada a la paret. “Això vol dir que per retirar-la s’ha de trencar. No ens hem trobat mai amb un cas com aquest, però si passés s’hauria de buidar l’aula i crear una bombolla i confinar tot l’espai de treball”. El més habitual, que és el cas de les 14 de l’escola en què treballaven aquest dimecres, és que la pissarra estigui penjada a la paret amb ganxos, com si fos un quadre, o amb cargols, ja sigui perforant el marc de ferro o la superfície de fibrociment. “En aquests casos, primer s’humitegen les zones de risc que poden desprendre fibres amb un producte especial”, apunta Pazo. Posteriorment, la pissarra s’embolica amb plàstic, es retira i es col·loca en un sac especial per traslladar-la posteriorment a l’abocador de Castellolí (Anoia), l’únic a Catalunya que accepta aquest tipus de residus. Durant i després de la retirada, es fan mesuraments per comprovar que no s’han desprès fibres, que en el cas de les escoles han estat negatius, incideix Pazo.
Eliminar aquesta quinzena de pissarres té un cost d’uns 5.000 euros, segons l’empresa AGD, que fa un mes va guanyar el concurs convocat per la Generalitat per retirar la quarantena de pissarres pendents durant aquest any i que té un valor de 60.000 euros.
El directiu d’AGD assegura que no hi ha diferències destacades amb el procés de retirada d’amiant en altres llocs, però sí que admet que quan es tracta d’una escola són “més meticulosos” i prenen mesures de seguretat addicionals. Però també llança un missatge tranquil·litzador. “Tot i tenir amiant no vol dir que s’hagi de retirar. En aquest cas, sí perquè hi ha nens, és per precaució. Però es poden tenir tranquil·lament una pissarra o un baixant amb amiant si està en bon estat”.
Fa dos anys també es va fer públic que 291 escoles tenien amiant a les seves instal·lacions. En aquest cas es tractava de la presència de la substància en elements constructius com teulades o canonades. Un d’ells és aquest centre que el 10 de juliol retirava les pissarres, que també té una coberta de fibrociment amb amiant.
El cas de les universitats
No només hi ha pissarres a les escoles. També n’hi ha a les universitats. Preguntats per aquest diari, els campus públics acrediten diferents situacions. Només a la Rovira i Virgili asseguren que retiraran dues pissarres “per precaució”, ja que, després d’inventariar-les, són les que pot ser que hagin estat fabricades als anys vuitanta i no han aconseguit determinar-ne la composició. “Això no vol dir que tinguin amiant, sinó que no podem identificar ni el seu origen ni el seu fabricant”, assegura la universitat.
La Politècnica i el campus de Girona asseguren que han analitzat les pissarres i no hi han trobat amiant. A la Universitat de Barcelona afirmen que no poden saber si les pissarres contenen amiant “fins que no s’analitzin” i que, seguint les indicacions de la Generalitat, no ha calgut fer-ho perquè no estan deteriorades en un 10% de la superfície o més. A l’Autònoma asseguren que les pissarres s’han anat renovant i “la gran majoria” són de material ceràmic. A més, la resta “s’han donat per bones perquè no s’hi han observat desperfectes ni han estat manipulades mecànicament”. Des de la Pompeu Fabra i la de Lleida asseguren simplement que no tenen pissarres amb aquesta substància tòxica.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.