Sónar 2019: així sonen les artistes del futur

La consolidada unió del Sónar i Red Bull celebra aquest any el seu 15è aniversari. Del 18 al 20 de juliol, l'escenari Red Bull Music presents SónarDôme tornarà a oferir els sons i gèneres més avançats del món. Per aquí passaran "els artistes més prometedors del demà i els que marquen el camí avui dia". Des del postpunk hipnòtic a sons experimentals de Mèxic D. F., el cartell d'aquest any representa la creativitat i l'ampli espectre de corrents i influències que impulsen avui la música.

Más información

El Sónar 2019 completa el seu cartell

Theo Parrish, Dellafuente, Sevdaliza, Lorenzo Senni, Petite Noir, Lag o 700 Bliss són els noms més consolidats de la programació d'un escenari per on també passaran els grans artistes del demà: els alumnes de l'última Red Bull Music Academy de Berlín. Per conèixer més de prop com sonen i què pensen, parlem amb les dones que formen part d'aquesta programació: la productora alemanya Perel; Ylia, figura emergent de l'escena electrònica barcelonina, que apostarà per sons propers al techno, el breakdance i l'electro amb el seu nou directe; a més de Camille Mandoki, Anna Vs June, vōx i Katarzia.

Com sonarà el 2020?

El Sónar és un festival que sona a futur, i les dones són les protagonistes d'un guió que encara no s'ha escrit. En preguntar-los pel futur proper de la música i com sonarà el 2020, Susana Hernández Pulido, que té com a nom artístic Ylia, no creu que canviï gaire la cosa: "Ràdio fórmula i ritmes urbans", però que això depèn d'on posi el focus cadascú: “Hi ha artistes fent de tot i barrejant gèneres a tot el món. Siguin quines siguin les preferències musicals sempre hi ha algú treballant en aquesta direcció”. Per la seva banda, l'eslovaca Katarzia assegura que és una cosa que no pot predir, però sí que demana als artistes que reflecteixin en les seves lletres temes importants, com el canvi climàtic i la possible extinció humana. En el cas de la DJ i productora alemanya Annegret Fiedler, més coneguda com a Perel, creu que hi haurà més techno, trance i hardcore dels noranta. I assegura que el 2020 "sona com una anada i tornada perquè els 2000 estan tornant i que això vol dir que els vuitanta també perquè als 2000 vam tenir molt dels vuitanta".

Quan passaran els artistes del futur a ser part del present?

Quan un artista és etiquetat com a promesa, sorgeix el plantejament de quan abandonarà el futur per ser part del present. Perel assegura que això passarà quan es deixi de crear música que ja existeix: "Rebo centenars de discos promocionals cada setmana, el 95% sonen més o menys igual. Hi ha molt de talent per aquí, el que necessiten és ser valents per fer el que realment volen". En aquest sentit, vōx considera que "només podem convertir-nos en artistes del futur a través de l'honestedat i la vulnerabilitat. Molts artistes ja ho fan, i són els que recordarem, perquè ser fidel a tu mateixa et fa única".

La reflexió de Mandoki va més enllà, l'artista mexicana pensa que estem vivint un moment en què som addictes a l'acceptació immediata: "Si no estem disposats a resistir, la nostra creativitat i expressió estaran limitades i restringides pel que es considera normal o acceptable. Perquè l'art faci la seva feina, l'hem de posar en dubte, hi ha d'haver incertesa i hem d'acceptar el rebuig". Per Ylia, la clau de l'èxit és internet, que en aquest moment ja permet que els artistes del present siguin els artistes del present: "En 20 anys de carrera no he conegut cap moment més bo que aquest perquè els artistes ens donem a conèixer d'una manera tan immediata. Una altra cosa és que en el moment que et donis a conèixer el teu discurs musical sigui poc madur, però aquesta és una altra història".

Quina és la seva inspiració?

Per Ylia el seu referent és Michael Jackson, mentre que Camille Mandoki diu que van ser els cors búlgars en què cantava la seva mare, així com el so de la màquina de pinball, els jingles publicitaris o la seva mare cantant La Llorona a casa. Per a la californiana vôx la inspiració li ve de Joni Mitchell, Feist, Inara George i Cat Power. Però, sobretot, trobar artistes femenines amb les quals es pugui identificar, una cosa que va fer que comencés a escriure cançons.

Anna vs June és el projecte en solitari d'Anna Papaioannou, una jove productora grega que assegura que va passar una infantesa molt solitària i la música va ser la seva autèntica companyia: “Recordo els vinils i les cintes dels meus pares de Pink Floyd, Bowie, Sade o Grace Jones”. També comenta que aprendre a tocar el piano la va portar a escoltar molt Bach i Beethoven: “Després van aparèixer la ràdio, MTV, Napster i artistes com The Prodigy i Bjôrk em van impactar molt”. En el cas de Katarzia, es va inspirar en Jana Kirschner, cantant i compositora eslovaca. La veritat és que les raons que van tenir totes per començar a crear són molt particulars, com les bandes sonores dels contes de fades, que en el cas de Perel van ser la seva principal font artística: “Reinhard Lakomy va ser decisiu per a mi”.

Què passa amb el feminisme?

Les Spice Girls, Beyoncé, Björk, Rosalía, Lana del Rei, Nina Simone, Diana Krall, Virginia Woolf, Pauline Oliveros, Madonna, Nina Kraviz o per Perel, la seva mare, són algunes de les dones que més han influït aquestes artistes. I totes són part important de la seva història vital. Però el present, sobretot en els últims anys, ha experimentat una important revolució feminista, una causa per la qual els preguntem. Ylia no se sent identificada amb cap grup que es pugui etiquetar, però creu que "encara estem força lluny d'una igualtat, que és el que representa el feminisme per a mi, sobretot si s'observa qui pren les decisions dins de la indústria musical”. Mandoki se sent part de tot el que està passant, però no pot precisar res concret amb què pugui identificar-se del tot. En el cas de Perel, pensa que el moviment està estancat i que veu grans intents a tot el món però assegura que és necessari més progrés per anomenar-lo moviment feminista: "Mentre el capitalisme i el patriarcat manin, el sexe continuarà venent".