Salvador Dalí estiueja a Mònaco

El 1938, després de visitar Freud a Londres, Salvador Dalí i Gala viatgen a Florència i després s'instal·len quatre mesos a La Pausa, la casa que la seva amiga Coco Chanel tenia a Roquebrune (Cap Martin), a pocs quilòmetres de Mònaco. En aquest esplèndid racó de la Costa Blava i en un moment convuls per a Espanya i Europa, Dalí pinta Violetes imperials, on interpreta, amb una pintura de tons lúgubres, l'ambient bèl·lic que es vivia per la Guerra Civil i poc després per la Segona Guerra Mundial. El 2015 la Fundació Gala-Salvador Dalí la va comprar i va passar a formar part de la dotzena d'obres surrealistes, les més valorades del pintor, que té el centre de Figueres. Violetes imperials, que Dalí va batejar així per la pel·lícula protagonitzada per Raquel Meyer i dirigida per Henry Roussell el 1923, que ell i Gala van veure a casa de Chanel, ha tornat prop del lloc on es va pintar, al Fòrum Grimaldi de Mònaco, un modern edifici que presideix la badia d'aquesta petita ciutat-país de la Costa Blava, per formar part de l'exposició Dalí. Una història de la pintura, que es va inaugurar dilluns i es podrà veure fins al 8 de setembre.

Les 80 obres, 48 fotografies i 30 documents que ocupen 3.000 metres quadrats d'aquest equipament sembla, no obstant això, que no s'hagin mogut de casa. La impactant museografia creada a Mònaco ha traslladat la llum i el sol de Cadaqués, més blau encara que el que dona nom a tota aquesta costa, i sobretot l'arquitectura típica de Portlligat, reproduint els murs blancs i les seves línies simples, en què s'han obert finestres que deixen el mar, les barques o les barraques, tal com les va veure Dalí, reproduïdes en enormes fotografies. “És impossible entendre la meva pintura sense conèixer Portlligat”, havia escrit el pintor.

Les peces, la majoria procedents de la Fundació-Gala Salvador Dalí de Figueres, però també del Museu Reina Sofia i del Dalí Museum de Saint Petersburg de Florida, tres dels centres que conserven més producció del pintor de Figueres, estan datades entre el 1910 i el 1983 i formen una retrospectiva que permet descobrir “les diferents etapes creatives de l'artista i revelen de quina manera Dalí va trobar el seu lloc en la història de la pintura del segle XX”, explica Montse Aguer, comissària de la mostra i directora dels Museus Dalí, que assegura que aquesta és l'exposició que commemora els 30 anys de la mort del pintor.

El recorregut permet veure els seus diferents períodes creatius. Des dels primers retrats que va fer a la seva família, sobretot al seu pare i a la seva germana Ana Maria, fins als paisatges de Cadaqués, sota els influxos de l'impressionisme (Cadaqués vist d'esquena, 1921) i el cubisme, influït per Juan Gris i Picasso (Figures estirades sobre la sorra, 1926). També hi ha peces que il·lustren la pintura metafísica i l'abstracció (Quatre dones de pescadors a Cadaqués, 1928), per després caure en el surrealisme, moment en què destaquen obres com Monument imperial a la dona-nena, del 1929, l'any en què va canviar radicalment la seva vida, després de conèixer Gala, de qui mai més es va separar i ser expulsat de la seva família, també per sempre. També, el contundent L'espectre del sex-appeal o Elements enigmàtics en un paisatge, totes dues del 1934, i Angelus arquitectònic de Millet, realitzat un any abans, com a conseqüència de l'obsessió que Dalí va sentir tota la seva vida per l'obra de Millet i que el portarà a desenvolupar el seu mètode paranoicocrític, la seva gran aportació al surrealisme.

El retorn al classicisme, a la religiositat i al misticisme es correspon amb les obres de gran format i de la mística nuclear. Aquí ha viatjat Desmaterialització prop del nas de Neró, del 1947. Conèixer Andy Warhol el va portar a descobrir l'art americà i l'hiperrealisme, presents a l'exposició en exemplars de la revista Interview, documentals i fotografies que permeten veure el Dalí més pop. Gairebé al final del recorregut es poden veure algunes de les obsessions científiques de Dalí a partir dels setanta fins al final de la seva vida: la ciència i les noves tecnologies, amb estereoscòpies i holografies.

“L'exposició reivindica, per sobre de tot, el Dalí pintor, i ho fa a partir d'una de les seves obres fonamentals, el seu llibre 50 secrets màgics per pintar, un tractat de pintura publicat el 1948 en el qual parla de la seva recuperació de la tècnica i de la seva admiració pels millors, com Vermeer, Rafael, Velázquez i Picasso, dels quals se sentia deutor”, explica Aguer.

Dalí, obsessionat pel tema de la pintura –“Estic destinat pel meu nom, Salvador, a salvar la pintura moderna”–, va teoritzar sobre quin seria el seu taller perfecte: un immens icosaedre de vidre i acer amb 20 cares formades per triangles equilàters. Basat en les proporcions humanes de Leonardo Da Vinci va pensar construir-lo a l'exterior de casa seva, a Portlligat, perquè “només un edifici així produiria la més completa sensació de calma”. Com en moltes altres de les seves genialitats no va arribar a materialitzar-ho. A l'exposició s'ha recreat a mida natural aquesta estructura ideal, i tota la mostra gira al seu voltant.

El príncep Albert i la infanta Cristina, en la inauguració

Dalí va visitar Mònaco unes quantes vegades, sobretot després de tornar dels Estats Units el 1948. Durant els mesos que vivia a Portlligat visitava el sud de França i aquest petit país on residien alguns dels seus millors amics, que pagaven molts diners per les seves obres. L'enorme Cadillac que es conserva al castell de Púbol, on hi ha enterrada Gala, té matrícula de Mònaco; un dels elements que parlen del luxe i la bona vida que tan estimats per aquesta parella inclassificable. Gala i Dalí haurien estat encantats amb la inauguració d'aquesta exposició el 5 de juliol i poder conversar amb el príncep Albert de Mònaco, la infanta Cristina de Borbó, la consellera de Cultura de la Generalitat, Mariàngela Vilallonga, i el director del Reina Sofia, Manuel Borja-Villel, els tres últims com a patrons de la Fundació Gala-Salvador Dalí, entre altres personatges destacats.