El preu de l’habitatge ha pujat el doble que la renda familiar a Catalunya des del 2000

Van dues dades conegudes i una altra de nova que revelen la magnitud del drama de l’habitatge a Barcelona, les ciutats del seu entorn i la resta de Catalunya. Sabíem que l’accés a un habitatge a la capital catalana i a la seva àrea d’influència és cada vegada més difícil, perquè el preu dels pisos, de lloguer i de compra, encadena quatre anys de pujades. I sabíem que a Barcelona els qui viuen de lloguer destinaven el 2017 un 43,5% dels ingressos a pagar-lo (ara deu ser més). Però, a més, si mirem enrere, s’observa que des del 2000 el preu de l’habitatge tant a Barcelona com a la resta de Catalunya ha pujat el doble que la renda de les famílies.

Una bretxa que en el cas del lloguer empobreix la població, que veu com el que necessita per pagar-se un sostre és molt més del que pugen els ingressos. En el cas de la compra, la diferència és fins i tot més àmplia, però s’atenua allargant la vida de les hipoteques perquè les famílies puguin pagar cada mes. “Quan parlem d’accés a l’habitatge la clau és l’evolució dels preus de l’habitatge i els ingressos de les famílies. Es va arribar a màxims intolerables durant la bombolla, que es van atenuar amb les quotes hipotecàries. Després la crisi va moderar els preus, però quan ha tornat la recuperació i la renda familiar ha millorat, els preus tornen a créixer més”, ha afirmat aquest dimecres Trilla, que ha advertit que “anem cap a un escenari en què cada vegada és més difícil accedir a un habitatge”.

Más información

El Govern es queda sense suports per convalidar el decret de límit al lloguer

La bombolla immobiliària es continua inflant a l’Hospitalet

El Sindicat del Poble-sec ocupa un bloc al Paral·lel

Les xifres les revela l’informe 2018 de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge, que presideix Carme Trilla, una de les veus més escoltades del sector. L’estudi mostra com la bretxa entre la renda familiar disponible bruta i el cost de l’habitatge s’ha eixamplat en les últimes gairebé dues dècades, entre el 2000 i el 2018. A Barcelona, la renda ha pujat un 63,4% i el preu mitjà del lloguer, un 127,7 (dues vegades més). I els pisos de venda (obra nova i segona mà) han augmentat 2,3 vegades més que la renda familiar. Al conjunt de Catalunya la diferència és encara més gran: la renda per habitant ha crescut un 38,2% i el lloguer, 2,4 vegades més; el preu d’un habitatge de segona mà, 2,5, i els pisos d'obra nova, 3,1 vegades més.

“Accedir a un habitatge en propietat i de lloguer està lluny de les possibilitats de cada vegada més llars”, fins i tot si estiguessin disposats a desplaçar-se fora de Barcelona. Per comprar un pis de segona mà, una llar amb uns ingressos de 2,5 vegades el salari mínim (2.146 euros nets al mes) hauria de destinar una quota que suposaria el 43% dels seus ingressos mensuals, suposant que tingués uns estalvis de 83.603 euros. Si els ingressos fossin de 3.005 euros al mes, la quota seria del 30%.

Però si aquesta família estigués disposada a canviar el lloc de residència, només podria pagar-la a 12 dels 36 municipis metropolitans o a un dels deu districtes de Barcelona. En el cas del lloguer, si la família estigués disposada a pagar un 30% dels ingressos en l’habitatge, hauria de marxar de la ciutat i només podria viure a cinc dels 36 municipis.