Benvinguts a la Catalonia House

Les ciutats reinventen la seva imatge amb el pas del temps i s'amaguen o descobreixen segons convingui. Per això, de vegades, com va passar el 1900, sota panells de fusta i capes i capes d'emblanquinat, va reaparèixer un dels pocs edificis d'estil Tudor que sobreviuen a la City de Londres, el cor jurídic i financer d'aquesta ciutat. Amb la seva façana decorada amb soleres de fusta, va sobreviure al Gran Incendi del 1666 i durant molts anys va ser passadís d'entrada a l'Inner Temple, el barri on es concentren els advocats de prestigi, i seu del pub The Prince Henry's Room. Avui acull les instal·lacions de la Catalonia House. Així va ser rebatejada fa tot just un any, quan s'acabava d'aixecar l'article 155, inspirant-se en la Gibraltar House, la Malta House i totes les cases d'aquells territoris sense competència exterior però amb voluntat d'emprendre apostolat diplomàtic de facto.

"Hi ha molt de desconeixement i demagògia respecte a la nostra tasca", argumenta Sergi Marcén, l'ambaixador al Regne Unit de la Generalitat de Catalunya (representant del Govern, diu la seva targeta de visita). "Ens limitem a ser la representació en aquest país per a la promoció de tots els àmbits i sectors en què el Govern té competència: economia, turisme, cultura i la part institucional. Sempre en interès de la promoció de Catalunya".

Tot just entrar a l'edifici, crida l'atenció una sèrie de fotografies artístiques de la Passió d'Olesa de Montserrat. "Ho veus?", defensa Marcén, que és, a més, autor de les fotos. "No es coneixen a fora les diferents passions que es representen a Catalunya. També això és part de la nostra tasca". Dos milions de turistes britànics viatgen cada any a Catalunya i s'hi deixen una mitjana de 200 euros al dia.

Al costat de les fotos, no obstant això, el següent que salta a la vista és l'urna de plàstic. Una de les 6.000 que van aparèixer per art de màgia l'1 d'octubre del 2017 per tot Catalunya. Un regal d'un visitant, a més d'una escultura en honor al FC Barcelona i una altra amb un grup de castellers. El Ministeri d'Exteriors, que ha reclamat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) el tancament cautelar de diverses representacions de la Generalitat a diferents països, al·lega que l'activitat d'aquests centres "respon amb singular intensitat als objectius del procés secessionista de Catalunya". "Que em diguin com!", respon irat Marcén. "Nosaltres expliquem la situació institucional a Catalunya. Som els delegats del Govern".

–I quina és aquesta "situació institucional"? És a dir, com s'explica a un anglès el que hi passa?

–Expliquem que el que passa és un conflicte polític que s'ha de resoldre. Que hi ha dos milions de ciutadans que reclamen el dret a l'autodeterminació, amb dos milions més de catalans que hi estan en contra. I si ens pregunten pels encausats en el judici al Tribunal Suprem, ens hi referim com a presos polítics, perquè és el que són. Tothom sap que no hi va haver ni rebel·lió ni violència –argumenta.

–Però potser per a aquests dos milions de catalans no independentistes no es tracta d'un conflicte polític, sinó d'un conflicte jurídic derivat de saltar-se la llei...

–Ja, però per això hi ha les urnes. I els que van guanyar van ser els altres –conclou.

Amb tot plegat l'interlocutor té la impressió que si la Catalonia House promou a l'exterior "els objectius del procés secessionista", deu ser perquè la Generalitat no ha deixat de fer-ho.

"Encara que en recórrer davant dels tribunals contra la nostra existència, Espanya s'està disparant un tret al peu. Perquè promocionant Catalunya, estem generant riquesa", diu Marcén. L'edifici concentra en tres plantes les oficines de cultura, turisme i comerç i inversió (acció exterior). "I és molta feina. Un 25% de les empreses catalanes exporten al Regne Unit i cada vegada són més les empreses britàniques interessades en el mercat català, sobretot en el sector del software i la tecnologia", explica Oscar Martí, director de l'Oficina Catalana de Comerç i Inversió des del 2015, després de fer durant cinc anys la mateixa tasca a Singapur.

A l'edifici treballen aproximadament unes 30 persones i, de moment, contemplen des de la distància el propòsit del Govern espanyol de tancar la delegació. Potser perquè sospiten que hi haurà un llarg procés jurídic encara per dilucidar més que no pas una mesura dràstica com va suposar l'aplicació del 155.

–Però entra dins de la normalitat rebre Carles Puigdemont, fugit de la Justícia espanyola? (l'expresident va ser a Londres al maig).

–Si ve Puigdemont, en qualitat de 130è president de la Generalitat, li donarem tot el suport. Com l'hi donaríem a Jordi Pujol o a José Montilla. Quan ha vingut en qualitat de candidat electoral, no hi hem participat –explica Marcén.