El bloqueig polític talla les ales al sector dels videojocs
Els comptes prorrogats de la Generalitat i del Govern dificulten la creació de noves mesures per a la producció d'oci digital
La indústria del videojoc ha crescut entre un 10 i un 15 % anual en els últims anys a Espanya, amb un 52 % dels 713 milions facturats el 2017 recaptats a Catalunya. Barcelona és un pol d'atracció europeu, però la competència és dura. Finlàndia, per exemple, factura més del triple amb menys de la meitat dels treballadors. La falta de majories que ha portat a prorrogar els comptes de la Generalitat i del Govern —els de 2017 i 2018, respectivament— dificulta la creació de noves mesures per a la producció d'oci digital i totes dues administracions ho lamenten. Els desenvolupadors reclamen incentius fiscals, que ja tenen alguns països rivals, per atreure inversió estrangera i que les distribuïdores reinverteixin beneficis en producció nacional.
Al gener, l'ara ministre de Cultura en funcions, José Guirao, va anunciar un pla de subvencions de 2,5 milions per als desenvolupadors de videojocs que iniciaria en el primer semestre. No ha estat possible. “Estaven als pressupostos, però no es van aprovar. Espero que el 2020 sí que puguem tenir-les per ajudar a consolidar un sector que creix més que qualsevol altra indústria cultural”, va dir Guirao aquesta setmana al congrés Gamelab de Barcelona.
El director de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), Miquel Curanta, lamenta que el Tribunal Constitucional suspengués el 2017 l'impost del Govern a les operadores d’Internet. Tenia previst recaptar 16 milions i “l’ICEC va perdre més d'un 23 % del seu pressupost, destinat al sector audiovisual i a l'àmbit digital”. Curanta afirma que, malgrat la suspensió de la taxa, els diners estaven pressupostats i “Economia ho ha entès i ens ha ajudat a estabilitzar els números”. El 2018 l’ICEC va destinar 808.384 euros a aportacions reintegrables de projectes de videojocs, 545.000 a préstecs i 20.000 a internacionalització d'empreses d'oci digital.
Ciutadans lidera al Parlament una taula de treball per impulsar el videojoc, que reuneix els principals actors del sector en l'àmbit autonòmic i estatal. “Tal com reconeixen les associacions que hi participen, s'estan intentant tractar temes que fins ara el Govern no abordava”, afirma la diputada Laura Vílchez. Veu “tímides i insuficients” les polítiques de l’ICEC perquè “el videojoc no només ha de tenir suport des de la Cultura, sinó de forma transversal, també en l'educació o la salut” per aprofitar tota la indústria. El partit dona suport a la creació d'incentius fiscals.
El secretari general de l'associació de desenvolupadors de videojocs DEV, Antonio Fernández, assegura que hi ha consens polític per modificar la llei de l'Impost de societats i que “en una situació de normalitat política s'avançarà de manera molt ràpida” per evitar perdre més oportunitats. La reforma fiscal —ja una realitat en països com França, Itàlia o el Regne Unit i a Espanya en el sector audiovisual— busca la producció i captació de projectes internacionals. Fernández destaca que ara, malgrat presentar uns costos laborals més baixos, Espanya resulta més cara per invertir.
DEV elabora cada any un llibre blanc que reflecteix el creixement del sector, però també problemes que es cronifiquen. Catalunya té 140 empreses de videojocs i 49 més sense entitat legal, amb projectes en marxa. “El procés de maduresa dels negocis és excessivament llarg”, reflexiona. Les companyies necessiten temps per crear el producte i mentrestant “no poden facturar ni un cèntim”. Fernández apunta que els estudis necessiten més finançament privat “des del minut u”, factor que també donaria confiança per a l'accés al crèdit. Actualment el 92 % del capital social de les empreses procedeix dels socis fundadors. Una altra proposta de DEV: recaptar 70 milions obligant per llei les grans distribuïdores a reinvertir el 5 % de la seva facturació.
“Copiar” el model ICEC
L’ICEC veu més important la xarxa de contactes en l'ecosistema del videojoc català que les subvencions. Ofereix assessorament personalitzat perquè els estudis es professionalitzin. “Ens van ajudar a entrar a la Barcelona Games World per parlar amb Nintendo”, recorda Adrián Cuevas, de Nomada Studio, que amb el joc Gris va arrasar als Premis Nacionals del Gamelab. El cofundador del congrés Gonzo Suárez elogia la tasca del Govern i recomana que “el Govern la copiï”. Fernández conclou: “Que Catalunya tingui el 50 % de la facturació té a veure amb què les coses s'han fet abans i bé”.
“La creativitat és més gran que la indústria”
En el videojoc hi ha talent però costa fer negoci. “La creativitat és més gran que la indústria i hem de crear una estructura empresarial d'acord amb aquesta”, va afirmar José Guirao a Gamelab. A Espanya la facturació mitjana per empresa és d'1,6 milions, inferior a la d’Alemanya (3,5), França (5,3) i Finlàndia (9,4). El mercat del videojoc espanyol és el novè del món, segons Newzoo, però la “producció està lluny d'ocupar el lloc que li correspon”, conclou el llibre blanc de DEV.
Sobre la firma
