S’intensifica l’oposició a l’ampliació de la C-32

La polèmica ampliació de l'autopista C-32 entre Blanes, Tordera i Lloret de Mar, projectada a mitjans dels anys noranta, ha tornat a reprendre's, de nou, amb una gran oposició dels ecologistes del territori. Des que a finals de maig van començar els moviments de terres i desforestacions, cada dia desenes de persones acudeixen per torns a protegir els arbres del que consideren una tala il·legal, tenint en compte que hi ha dos recursos al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra aquest projecte, un del 2016 i un altre del 2018, i encara no hi ha cap resolució.

El projecte consisteix en la prolongació de l'autopista C-32 entre la sortida 134 a la carretera GI-600 fins a l'enllaç amb la carretera C-63. Entre sis i set quilòmetres d'autopista que transcorrerà pel que ara és zona forestal. Comportarà la construcció de quatre viaductes, un pont de bigues i un túnel artificial, amb talussos de més de vint metres d'altura. A més a més, tindrà carrils d'enllaç d'entrada i sortida de grans dimensions a Lloret de Mar (el terme més afectat, amb un 80% de les obres) de la C-32 a la carretera C-63 (Vidreres) i a la GI-682 (Blanes). La seva estructura, després de ser modificada, seria de 2+1 carrils enlloc de 2+2, com estava projectada inicialment, no obstant això l'últim projecte apunta que estarà preparada per a un possible desdoblament futur, la qual cosa segons els ecologistes, “és maquillar els quatre carrils reals”, assegura el seu portaveu, Joan Mora.

Els naturalistes denuncien que aquest projecte, “faraònic i desproporcionat”, implica tallar el connector ecològic de la Selva Marítima, arrasar boscos i travessar les muntanyes del Vilar i Sant Pere aïllant paratges de gran valor històric, cultural i espiritual per a la població, com santuaris i ermites. Destaquen que és una obra “innecessària” que implica la destrucció de cinquanta hectàrees de bosc, l'equivalent a setanta camps de futbol. Recorden a més que el 2016 es va fer una consulta ciutadana a Lloret i Blanes i, malgrat no ser vinculant, el 76% de la població es va manifestar en contra del projecte. Ells aposten pel desdoblament de la carretera actual, que està aprovat i pendent de pressupost des del 2012.

La Generalitat va aprovar el primer estudi d'impacte ambiental d'aquest projecte l'any 2000. Fins al 2015 els canvis de govern i la crisi van mantenir l'obra als despatxos, però aleshores es va pretendre fer servir aquesta aprovació per tornar a activar la controvertida prolongació. Els ecologistes van recórrer al TSJC el 2016 i el 2017 es va dictar una suspensió cautelar de les obres.

Sense tenir una resolució de l'alt tribunal català, la Generalitat va tornar a tramitar tot el projecte en un sol any, el 2018. Els ecologistes van tornar a recórrer al TSJC al·legant en primer lloc que encara estava pendent de resolució del recurs presentat el 2016 —que mantenia aturades les obres— i, en segon lloc, que era un “frau de llei” ja que es tractava del mateix projecte amb un estudi d'impacte mediambiental fet a mida per possibilitar l'inici de les obres i aconseguir driblar així una altra possible suspensió cautelar de les obres del tribunal.

Com que el TSJC encara no s'ha pronunciat sobre les possibles mesures cautelars del recurs presentat el 2018, el mes de maig passat es van iniciar els treballs previs a les obres de prolongació. Des d'aquest moment el grup de Whatsapp de les “emboscades” reuneix un centenar d'activistes de totes les edats contraris a aquesta autopista, que diàriament es planten davant de les motoserres per evitar que talin els 66.000 arbres previstos. Fins al moment ja s'han afectat arbres i danyat rieres en 10 hectàrees. Els ecologistes esperen que el TSJC es pronunciï amb caràcter d'urgència abans que “avanci aquesta destrucció” i hi hagi “afectacions ambientals greus i irregularitats reincidents en el procediment administratiu d'aquest expedient per part del Departament de Territori i Sostenibilitat”.

Des del sector empresarial i turístic, en canvi, la consideren “una obra necessària i imprescindible”. Recorda el president de l’Associació d’Hosteleria de Blanes, Enric Portas, les “cues impressionants i embussos” que es formen i assegura que és necessària “per no aturar el progrés”. També nega que només s’hi guanyin quatre o cinc minuts com argumenten els ecologistes. Des de l’Associació de Lloret, Enric Dotras assegura que són l'única població turística que no té una via ràpida d'entrada i és necessària per “no semblar un país tercermundista”. Considera que més nociu que l'obra per al medi ambient són els quilòmetres diaris de cues i recorda la quantitat d'accidents mortals a la C-63, una carretera que considera que hauria de ser només d'àmbit local.