Les mesures per aturar la regressió de les platges cauen en sac foradat

Les mesures per aturar l’erosió de les platges no funcionen. No es troben solucions fiables per minvar l’afectació que produeixen les tempestes i els temporals en la línia de la costa, i arranjaments com l’aportació extra de sorra tenen una eficàcia tan efímera que es posen en qüestió els costos econòmics i logístics que suposen. A la zona de Barcelona es produeixen entre set i vuit temporals a l’any i algunes de les platges han quedat reduïdes al no-res. L’Àrea Metropolitana (AMB) i el Ministeri de Transició Ecològica col·laboren per buscar remeis que perdurin.

Más información

Barcelona vol redistribuir els banyistes per no saturar les platges del centre

Les platges de Barcelona es preparen per la primera capbussada

La temporada de bany comença sense les platges recuperades del temporal

Les platges de Barcelona i la seva àrea veïna són l’espai públic més visitat de la Unió Europea. Ho afirma un informe de l’Autoritat Metropolitana de Barcelona (AMB), que calcula que hi ha una afluència anual de 10 milions d’usuaris en el tram de costa comprès entre Montgat i Castelldefels. De mitjana, cada banyista passa tres hores a la platja i, segons una enquesta de satisfacció, les platges metropolitanes mereixen un 7,7 sobre 10. Notable. Les més ben valorades, les platges del Prat.

L’AMB inverteix quatre milions d’euros a l’any per mantenir el litoral dels vuit municipis costaners (Montgat, Badalona, Sant Adrià, Barcelona, el Prat, Viladecans, Gavà i Castelldefels), però la pèrdua de sorra a les seves platges és contínua. El problema afecta sobretot la zona nord de la capital catalana. “Montgat va perdre un 70% de la platja entre el 2014 i el 2018”, certifica Daniel Palacios, el responsable de platges de l’AMB. L’informe apunta que a Montgat es dona una “forta regressió” de la platja, amb una reducció de tota la sorra en zones com els Toldos, Monsolís i Can Tano. El Ministeri va fer una aportació de 10.000 metres cúbics de sorra al juny del 2018, però el mar s’ha empassat la platja. No és un cas aïllat. A Badalona, la platja de la Barca Maria va disminuir fins a 30 metres d’amplada i més de dos metres d’altura en un sol temporal. La falta de sorra molesta banyistes i negocis però, també, és un maldecap a nivell d’infraestructures. A Montgat, com passa a bona part del corredor del Maresme, la platja protegeix de l’onatge la línia de tren de Rodalies. A Badalona, la falta de sorra va descalçar i va trencar el col·lector de Llevant, que dona servei a 250.000 persones.

A Sant Adrià, el desgast queda controlat en un 5%, “tal vegada per la desembocadura del Besós”, opina Daniel Palacios, però a Barcelona el retrocés de les platges se situa entre el 25% i el 29%. “I sort de les obres d’espigons que va realitzar el Ministeri, si no, s’hauria perdut gairebé tota la sorra”, pronostica. L’AMB ha anunciat que està impulsant un pla estructural per estabilitzar les platges i treballa amb el Ministeri per a la Transició Ecològica un pla que preveu la construcció de barreres submergides “de baix impacte ambiental”. Una de les solucions preveu uns espigons tous, geotubs tèxtils, que es col·loquen en el fons marí per frenar la força de l’onatge. L’onatge incideix directament en el desgast de la franja de platja. És una de les explicacions del perquè les platges del sud de Barcelona resisteixen millor que les del nord. Al Prat, Gavà, Viladecans i Castelldefels, la pèrdua mitjana està entre el 15% i el 20%. “Són platges més esteses, no hi ha un pendent tan pronunciat i les ones trenquen més lluny”, detalla Palacios. Òscar Saladié, director de la Càtedra Dow de Desenvolupament Sostenible a la URV, indica que la direcció dels corrents propicia un arrossegament “de nord-est a sud-oest”. Detalla que la tendència ordinària en el Mediterrani és que la sorra es desplaci cap al sud, per la qual cosa, en teoria, les platges perden i guanyen i es van regenerant per l’equilibri natural mateix.

La construcció d’infraestructures a la línia de la costa “altera aquest equilibri”. L’AMB accepta que la regressió estructural de les platges metropolitanes “fa necessària una planificació a mitjà i llarg termini que doti les administracions de mecanismes que permetin abordar els problemes crònics d’erosió”. Una de les mesures ambientals aplicades ha consistit en la creació i el manteniment dels sistemes de dunes, amb una inversió de 256.000 euros que han servit per crear 105.000 metres quadrats de dunes i per plantar 14.000 exemplars de vegetació autòctona. Les dunes actuen com una barrera natural contra la força dels temporals i l’onatge. Mentrestant, solucions com l’aportació extra de sorra tenen efectes mínims. “No podem dir que siguin mesures inútils, però hi ha factors que ens condicionen. Per exemple, el gra de la sorra que s’aporta ha de ser igual que el de la sorra de platja, només així s’aconsegueix que qualli i que duri més”, explica Daniel Palacios.