Vida Festival, el paradís rural dels ‘hipsters’

Durant els últims anys, els festivals de música han passat de ser un passatemps orientat –principalment– als melòmans a convertir-se en la nova forma d’oci de moda, una ració perfecta de música, càmping, gastronomia, bon temps i festa infinita. Però les modes atrauen les masses i, en conseqüència, avui dia els festivals estan més massificats que mai. Entre les aglomeracions dels concerts, la manca de cobertura o les cues infinites per aconseguir sopar, o només per prendre una cervesa, a vegades ens podem plantejar si els festivals són una font de felicitat o bé una lluita per la supervivència. És en moments com aquest en què propostes com la del Vida Festival resulten més que satisfactòries.

Situat enmig de la pineda que envolta la Masia d’en Cabanyes de Vilanova i la Geltrú, el Vida té mar, muntanya, un ambient bucòlic i una extensa selecció tant de música d’autor com de pop i rock contemporani passant pel punk i l’electrònica. Pels seus escenaris han passat artistes com Lana del Rey, Father John Misty, Rosalía –quan encara no esgotava entrades a les gires mundials–, Franz Ferdinand o St. Vincent. Aquest any, el cartell també ve carregat de sorpreses: Beirut, Sharon Van Etten, Madness o José González són alguns dels artistes que passaran per l'escenari d'aquesta sisena edició del Vida, que tindrà lloc del 4 al 6 de juliol a la Masia d'en Cabanyes.

El festival, que va organitzar la primera edició el 2014, ha aconseguit la fama en menys d’una dècada i l’any passat va arribar als 33.500 assistents, un 4% més que el 2017, quan la xifra d’assistència va ser de 32.000 persones. A més, el 2018 es va estrenar la primera edició del Secret Vida, un festival paral·lel celebrat al desembre que es caracteritza per tenir un cartell totalment sorpresa que el públic va descobrint a mesura que surten els artistes a l’escenari i que, segons ha anunciat en exclusiva el director de l'esdeveniment, Dani Poveda, es tornarà a repetir aquest any. “Al principi, teníem pressupost zero, ara estem a punt de començar la nostra primera edició amb beneficis i estem orgullosos del que hem aconseguit”, assegura Poveda, i afegeix: “Creiem que hem apostat per un concepte nou, i a mi m’alegra molt haver-ho vist després en altres festivals, crec que és un bon senyal, que vol dir que a la gent li agrada la nostra proposta”.

Tot per als usuaris

La directiva del festival no aspira a sumar grans xifres ni créixer a grans dimensions, sinó que prefereix invertir els beneficis en perfeccionar l’experiència de l’usuari. “Ara que hem millorat la producció, volem tractar millor l’espai, fer-lo més bonic i verd per al públic”, afirma Poveda. Ells defineixen la seva filosofia com “tractar el públic com a persones i no com a unitats” i tenen una imatge molt clara del públic que volen atraure: “exigent, crític, generador d’opinió i sensible a propostes d’avantguarda”. Però, per sobre de tot, el Vida és fidel a la seva essència hipster, que es tradueix en una aposta per l’avantguarda que els allunya d'ofertes més comercials: “Per més reggaeton que hi hagi actualment als cartells dels festivals, nosaltres seguirem amb el nostre estil. Canviar el nostre modus operandi seria trair la nostra essència”, admet Poveda.

Al Vida, l’espai s’adapta al públic i la música s’adapta a l’espai o, més ben dit, s'hi fon. “Quan contractem un artista, m’agrada imaginar-me en quin moment del dia tocaran, i a partir d'això creem un fil conductor musical”, explica el director. D’aquesta manera, les melodies es van movent dels escenaris petits –La Cova, La Cabana i el mític Vaixell, situat enmig del ‘bosc màgic’– als dos escenaris grans de l’esplanada, els escenaris La Masia Levi’s i l’Estrella Damm, que té un aforament de 10.000 persones. A més, el festival també té el Vida Club, una zona d’electrònica plena de llums i colors per als amants de la nit i el ritme. “Volem que el públic pugui escollir si vol ser en un espai més tranquil, veure concerts més gamberros o bé estar a les primeres files veient grans artistes internacionals, i aquest festival permet totes tres opcions”, argumenta Poveda.

La família també és un dels pilars fonamentals del festival, ja que disposen d'àmplies instal·lacions adaptades per a infants, com ara la zona El Niu i, fins i tot, tenen un abonament especial. “L’abonament infantil sempre és el primer que s'esgota”, afirma Poveda amb orgull, “i és que creiem que anar a concerts amb nens pot ser meravellós, així que volíem fer possible que es compartís l’experiència amb ells... Només cal veure'ls la cara quan surten grups com The Flaming Lips a l’escenari!”. I, efectivament, concerts com el que van fer The Flaming Lips el 2017 són la raó que el Vida sigui un festival atractiu per a totes les edats. El director recorda aquest concert com un dels més destacables, però també expressa gran admiració per grups que, segons el seu parer, tenen “oferta per assistir al festival de per vida”, entre els quals esmenta Fleet Foxes –que també van tocar el 2017– o Los Planetas –que ho van fer l’any passat–. I dels que encara no han passat pel festival, Poveda somia amb veure Bill Callahan sobre l’escenari, un somni que podria ser més a prop que mai ara que el cantautor ha publicat el seu primer disc en sis anys.