Valls: “Amb Vox t’acabes embrutant les mans i, d’alguna manera, l’ànima”

Manuel Valls (Barcelona, 56 anys) admet que està dolgut amb Ciutadans. Les seves paraules en aquesta entrevista transmeten un alleujament. El partit d'Albert Rivera va trencar dilluns amb l'ex-primer ministre francès pel seu suport a la reelecció d'Ada Colau com a alcaldessa de Barcelona. Valls assenyala altres raons i avisa que Cs està traint la seva essència liberal i progressista. El polític hispanofrancès assegura que continuarà a Barcelona com a regidor, tot i que demana temps per meditar nous projectes.

Pregunta. Tant ha canviat Ciutadans des que van unir els seus destins fa menys d'un any?

Más información

Rivera i Valls: cronologia d’un divorci anunciat

Ha guanyat la (bona) política

Valls admet el “fracàs” malgrat millorar els resultats de Ciutadans

Ada Colau: “No seré el trofeu de cap bàndol”

Resposta. Jo vaig advertir a principis d'octubre que havíem de plantejar un cordó sanitari a Vox. Recordo que Albert Rivera va dir que no ho compartia, i després ell el va establir per al PSOE al cap d'uns mesos. Si m'haguessin escoltat, modestament, les coses haurien estat diferents. Després de les andaluses, si el PSOE s'hagués abstingut, no hi hauria hagut pacte indirecte amb Vox. Les responsabilitats són compartides, però sí que hi ha una deriva. Tu et dius liberal, progressista i europeista, i acabes pactant, amagat darrere del PP, amb un partit il·liberal i antieuropeu. Aquesta deriva, amb el propòsit de suplantar el PP, de liderar la dreta, és una estratègia equivocada. Fins i tot les paraules: això de parlar del sanchisme… No ha funcionat, com no ha funcionat l'estratègia del sorpasso al PP.

P. Va informar Ciutadans que oferiria a Ada Colau els seus vots a canvi de res en la investidura?

R. Jo no havia de negociar una decisió tan importat amb Cs, ho assumeixo. Aquesta és la causa de la ruptura, la manera de fer política, d'actuar? No, es deu a altres motius. Demostren que l'estratègia de "com pitjor va, millor" és l'estratègia de Ciutadans; no m'ho explico d'una altra manera.

P. Ciutadans volia fer Maragall alcalde de Barcelona per aquest "com pitjor va, millor"?

R. Si haguéssim seguit la posició de Cs, Maragall avui seria alcalde. Prefereixen un alcalde independentista per demostrar el que és l'independentisme. Però què en pensen, els barcelonins? O deixar el Govern d'Espanya a les mans de Bildu i d'ERC per demostrar la traïció de Sánchez. Un partit que es diu liberal i progressista té una responsabilitat.

P. Maragall i Colau són molt semblants? Això s'ha argumentat després que el llaç groc tornés a la façana de l'Ajuntament.

R. Per descomptat que no són la mateixa cosa. Ni ella, ni sobretot les bases del seu partit, ni els seus electors. Que torni a posar el llacet groc a l'Ajuntament? És lamentable, ho condemno, i demano que el tregui. És Colau independentista, amb les seves ambigüitats? No ho és. El que va passar dissabte a la plaça Sant Jaume, la reacció del separatisme, il·lustra encara més la necessitat del meu vot.

P. Si la decisió de donar suport a Colau és, segons el seu parer, una excusa de Ciutadans per trencar amb vostè, quina és la veritable raó? Vox?

R. Sí, esclar. És la més important. Al nacionalisme cal combatre'l pertot arreu. El nacionalisme és Vox, és el separatisme: no es pot deixar una comunitat com Navarra en mans de Bildu. Que es vulgui fer acords directes o indirectes amb Vox és molt greu des del punt de vista de principis, d'ètica, de visió europeista, del que ha de ser el centre progressista, liberal i europeista.

P. El PP i Cs normalitzen l'extrema dreta amb els pactes?

R. Cs té com a posició no pactar directament, no acceptar que Vox entri als Governs; això vol dir que estan incòmodes amb Vox. El problema és que quan entres en aquest cicle, en aquest procés de discussió directa o indirecta, t'acabes embrutant les mans i d'una certa manera, l'ànima, si és que això vol dir alguna cosa en la vida política. Al final, per aprovar els Pressupostos a Andalusia cal signar un document.

P. I això condiciona.

R. Millor perdre el poder, no exercir-lo, i tenir l'opció de recuperar-lo demà perquè la teva posició serà clara, ètica i responsable. Ciutadans es precipita per posicions de poder i per fer fora els altres.

P. L'ha decebut, Albert Rivera?

R. No entro en qüestions personals. És veritat que no parlem des de fa temps: vam parlar després de les eleccions andaluses. Al Nadal s'estava triant el president de la Mesa del Parlament andalús i jo em vaig plantejar continuar o no en aquesta aventura barcelonina perquè veia totes les dificultats i les contradiccions. Però vaig decidir continuar perquè tinc un compromís amb mi mateix, amb els barcelonins, amb aquesta plataforma… Hi ha un moment en què, quan ets davant de les contradiccions, aquestes s'imposen. Passades les eleccions, la ruptura estava cantada.

P. Ha parlat amb el president francès, Emmanuel Macron, dels acords a Espanya amb l'extrema dreta?

R. No parlaré mai del contingut d'aquestes converses. He parlat molt amb els responsables d'En Marche… Però les posicions de França les pren França.

P. Afirma que veu un espai polític orfe. Quin és?

R. N'hi ha molts: el del catalanisme moderat, per exemple. I el milió de vots d'Inés Arrimadas, on són? Hi havia un espai de resistència, de plantar cara al nacionalisme el 2017, i tot això ha desaparegut. Aquest espai d'un constitucionalisme fort aquí a Catalunya, que representaven la Inés i Ciutadans... Crec que la gent està molt trista pel que està passant, i també per aquesta ruptura. I l'altre espai, que no és electoral, és el del constitucionalisme: els pactes de convivència. La socialdemocràcia, els liberals, el Partit Popular Europeu i els Verds pactaran a Europa. Els mateixos que pactaran a Europa són incapaços de fer-ho a Espanya: és absurd. Per això demano que a Navarra no es deixi que Bildu exerceixi la seva influència.

P. Es pensa quedar a l'Ajuntament els quatre anys?

R. Per descomptat, encara que siguem dos, ajudant el constitucionalisme. Després ja veurem el que la vida proposa. No penso crear un partit, ni català ni espanyol. Però pretenc ajudar, participar en els debats.

P. I anar a un altre partit?

R. No ho sé; quan això no se sap cal esperar i reflexionar. Ja veurem el que passa.

P. L'ha temptat, el PSOE?

R. Sempre, durant aquests mesos, malgrat les diferències, hem mantingut una relació. Jo solia dir que si guanyava a Barcelona governaria amb els socialistes.