_
_
_
_
llibres

Llum negra

En els bons contes d’Arimah, el moment transcendent va sempre de bracet de l’estúpid

L'escriptora Lesley Nneka Arimah.
L'escriptora Lesley Nneka Arimah.glen stubbe

La prova que la nigeriana Lesley Nneka Arimah vol deixar ben clar des del principi que la vida és una gran broma absurda pel fet que el terror i la futilesa, el moment transcendent i el moment estúpid, caminen en tot moment de bracet, és el primer conte, “El futur té bona pinta”,que acaba amb una innocent rebent un tret a l’esquena en ser confosa amb una altra persona. El segon, “Històries de guerra”, arrenca amb una entremaliadura escolar (una noia que li treu la samarreta a una companya per demostrar que no porta sostenidors) i conclou amb una massacre bèl·lica... Com d’altres autores d’origen africà que escriuen en anglès a partir d’una identitat escindida (Chimamanda Ngozi Adichie, Tayle Selasi…), Arimah (nascuda al Regne Unit però criada a Nigèria) aprofundeix amb certa distància irònica en els contrastos violents que ens defineixen, però no tant en els marcs tradicionals de la geografia i la cultura, sinó en els familiars i íntims.

En els 12 relats d’aquest debut que no sembla tal (premi Kirkus i Young Lions de ficció), els personatges es troben en conflicte permanent entre el que se suposa que són i els envolta i el que veritablement són (o desitgen) i el que realment els envolta. En conseqüència, el xoc amb la realitat és traumàtic, si bé se sol trobar la manera que la ferida impulsi endavant, o almenys mostrar-la amb un cert humor negre (fent-nos veure la proximitat entre amor i horror).

A “Què vol dir…” hi predominen els rituals de trànsit, definits per un desplaçament o un canvi de plans que posen a prova el caràcter; a “Esbojarrada”, la protagonista diu: “Dos mesos abans del primer semestre a Emory —dos mesos que m’havia imaginat que passaria drogant-me al soterrani de casa la Leila mentre ens cantàvem l’una a l’altra balades ràncies— la mare va sabotejar els meus plans d’estiu amb un bitllet només d’anada a Lagos i la promesa de comprar-me la tornada quan hagués fet mèrits”. De forma meravellosament deliberada, el conte següent, “Llum”, obre amb unes línies que semblen dirigides a la dona convençuda que Lagos regenerarà la nena: “Quan l’Enebeki Okwara va enviar la seva filla a conèixer món, no sabia què feia el món a les filles. No sabia amb quina rapidesa li arrabassarien la frescor i l’hi tornarien buidada, desproveïda de les seves millors parts”.

QUÈ VOL DIR QUAN UN HOME CAU DEL CEL

Lesley Nneka Arimah
Traducció de Dolors Udina
Quaderns Crema
176 pàg. 14 euros

De la molt estimulant llibertat creativa de l’autora n’és una prova com salta de contes amb un enfocament realista —que mostren les relacions familiars com a abusives relacions de poder, per exemple a “Caigudes”, on una mare força la complicitat d’una filla per aconseguir-ne indemnitzacions fraudulentes— a d’altres amb un component fantàstic, tractat però amb la mateixa naturalitat que ho feia el realisme màgic: el que entenem per normal conté més traces d’inversemblança que el que la lògica o la física dictaminen com a impossible. Així, a “Segones oportunitats”, una dona torna d’entre els morts i només una familiar sembla decidida a entendre’n els motius, mentre que a “Qui t’acollirà a casa” és possible portar al món criatures fetes de materials com ara fils, pèls, fusta o porcellana.

Esment a part mereix el sublim relat que dona títol al conjunt, on, en un món postapocalíptic, una fórmula matemàtica permet des de volar fins a eliminar la pena, i podria arribar a atresorar les claus de l’Univers. En aquest espai futur s’ha assolit el somni més vell de la humanitat, però hi continua havent ciutadans de segona i odi a l’immigrant. Ergo, potser algun dia transcendirem el que semblava inabastable, si bé l’estupidesa seguirà amb nosaltres. D’aquesta convicció semblen néixer aquests contes plens de llum negra.

Suscríbete para seguir leyendo

Lee sin límites
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_