Barcelona impulsarà el disseny d’un processador de supercomputació europeu

El nou superordinador, que acollirà Barcelona a finals del 2020 finançat per la Comissió Europea, tindrà una part dedicada a la recerca de nous processadors. “Europa, per seguretat i per sobirania, no pot continuar amb l'alt grau de dependència que té respecte a les tecnologies de computació fabricades en altres països”, ha afirmat el director del Barcelona Supercomputing Center (BSC), Mateo Valero. Sense especificar el seu nom, Valero s'ha referit al president dels Estats Units, Donald Trump, com un “boig” que, després de vetar la xinesa Huawei al seu país, podria entorpir els avenços del vell continent en àmbits com la tecnologia 5G, la intel·ligència artificial o el cotxe autònom. Actualment el superordinador que està en funcionament utilitza processadors de l'empresa nord-americana Intel.

Más información

El superordinador més potent per consolidar Barcelona com a capital europea de la investigació

Barcelona acollirà el superordinador europeu més veloç

EuroHPC, la xarxa europea de supercomputació, ha acceptat finançar una nova fase d'un projecte del BSC centrat en un prototip de processador basat en l'arquitectura RISC V, nascuda a la Universitat de Berkeley (Califòrnia) però "creada per un espanyol", ha matisat Valero. RISC V és un sistema de codi obert. El projecte, inclòs en els 223 milions que es destinaran a la compra i la gestió de el MareNostrum V, contribuirà al fet que no s'hagi de comprar a l'estranger el maquinari dels futurs superordenadors, a partir del 2025. El BSC té un paper destacat en l'anomenada European Procesor Initiative que, liderada oficialment per la companyia Atos i amb l'aval de la Comissió, treballa per aconseguir un processador made in Europe.

Durant la roda de premsa després de la resolució de les primeres ajudes europees per finançar supercomputadores, el director general de Xarxes de Comunicació, Contingut i Tecnologia de la Comissió, Roberto Vitola, ha celebrat que els nous computadors serviran per situar Europa en la primera lliga mundial de la medicina personalitzada, la protecció del medi ambient i la tecnologia quàntica. En la mateixa línia s'ha expressat la consellera d'Empresa i Coneixement de la Generalitat, Àngels Chacón, que s'ha referit a la gran calculadora com el “camp per jugar”.

“La ciència no és una despesa, és una inversió perquè Espanya sigui un país més ric i amb més benestar”, ha declarat la secretària d’Estat d’Universitats, Recerca i Desenvolupament, Ángeles María Heras. “No seré tan extremista com Valero, però entre els Estats Units i la Xina ho tenim complicat”, ha afegit somrient la representant del ministeri de Ciència, que ha recalcat que Espanya “té capital humà”. Heras ha elogiat la iniciativa europea d'unir esforços — la candidatura de Barcelona tenia el suport de Turquia, Croàcia, Portugal i Irlanda— i en aquest punt s'ha referit també a l’“èxit” en la coordinació del Govern, la Generalitat i l’UPC per a la gestió del BSC.

Divendres passat la Comissió Europea va anunciar que finançaria la meitat del cost de tres superordinadors anomenats exaescala, els més ràpids que existeixen actualment. S'instal·laran a Espanya, Finlàndia i Itàlia. L'altre 50% el finançaran els estats. En el cas del de Barcelona, es crearà a finals de juliol un consorci per gestionar la infraestructura en la qual s'integraran Turquia, Croàcia i Portugal. Irlanda, que va expressar el seu suport polític, està estudiant si s’hi suma o no.