Van ser els millors a la Selectivitat fa uns anys, què se n’ha fet?

Anabel Moreno està tan orgullosa del 9,7 que va treure a la Selectivitat del 2012 i de la seva matrícula d'honor de Batxillerat que ho ha incorporat al seu perfil de LinkedIn. “La veritat és que m'ho vaig currar, així que crec que podria valorar-se com a positiu a l'hora de buscar feina, que algú faci tant esforç per aconseguir una nota diu molt d'aquesta persona”, diu la jove, que avui té 24 anys i és graduada en Traducció i Interpretació per a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.

Uns 300.000 alumnes de tot Espanya s'enfronten aquests dies a les PAU (Proves per a l’Accés a la Universitat), coneguda comunament com la Selectivitat, que a Catalunya se celebra entre el 12 i el 14 de juny. Aviat es coneixeran els resultats i aquells alumnes amb les notes més bones rebran l'atenció dels mitjans de comunicació. A Verne hem volgut saber què se’n va fer d'alguns dels millors en la prova fa uns anys. Com Moreno, que recorda que “tampoc és una cosa determinant per a la resta de la teva vida”.

Alejandro Fuentes, un arquitecte que va topar amb la realitat després de la Selectivitat

“La carrera va ser un cop de realitat, vens de l'examen de Selectivitat pensant que tot és bufar i fer ampolles i no és així. Recordo aquell Nadal, tres mesos després de començar, no estava segur de si continuar o no”, explica Alejandro Fuentes, de 26 anys.

Gairebé no recorda l'examen de Selectivitat, han passat ja nou anys des de llavors. Aquest jove de Jaén va obtenir un 9,39 el 2010, que li va valer per entrar a Arquitectura, a la Universitat de Granada. “Sempre ho vaig tenir clar, sabia que necessitava una nota alta i que l’havia de buscar. Quan em vaig matricular, a secretaria em van dir que pel meu expedient havia entrat el primer”. Per davant li quedaven quatre anys de grau i un altre del màster obligatori per habilitar-se com a arquitecte professional.

Amb esforç i alguns sacrificis, va acabar la carrera i el màster. “Vaig decidir prendre-m'ho amb calma i permetre'm unes vacances mentre preparava el meu dossier. En arquitectura no passa com en altres professions que potser et val només amb el currículum, aquí has d'ensenyar els treballs que has anat fent al llarg de la carrera”.

Fuentes es considera afortunat perquè sis mesos més tard, a mitjans del 2017, va aconseguir una feina com a arquitecte junior a l'estudi Arquitectural Matter, també a Granada, on encara avui exerceix. “He pensat moltes vegades sobre la meva elecció després de la Selectivitat. Tot i que m'agrada molt la meva professió, la veritat és que la remuneració i les oportunitats de feina no són tan altes com en d’altres”.

Anabel Moreno, una traductora i intèrpret que ja s'ha enfrontat a la precarietat laboral

Anabel Moreno, de 24 anys, va acabar la carrera de Traducció i Interpretació fa tres anys i, al contrari que la majoria dels seus companys que van començar un màster, va decidir veure “què es coïa al món laboral”. “Vaig començar en una feina a l'aeroport que m'apassionava, però amb unes condicions laborals que fregaven la il·legalitat. Després vaig estar en un bufet d'advocats traduint documents i tractant amb clients internacionals".

“Vivia en un pis compartit, però amb el que em pagaven no n’hi havia prou, així que els meus pares m'ajudaven”, diu la jove, que actualment treballa per a la productora d'espectacles de terror del seu germà i de la seva cunyada, a Barcelona. “Aquí faig una mica de tot i ara sí que puc mantenir-me tota sola”.

Si pogués tornar a aquell mes de juny del 2012, creu que acabaria escollint el mateix, encara que tindria en compte altres aspectes. “Sí que ho miraria amb altres ulls perquè crec que hi ha una certa obsessió per accedir a la universitat, mentre que les formacions superiors estan molt mal vistes. Jo cada vegada estic més a favor d'aquest tipus d’ensenyaments que, encara que no siguin universitaris, ensenyen moltes coses que no s'ensenyen en una facultat”.

Ella encara recorda la revolada que hi va haver en els mitjans de comunicació. “De la nit al dia, em vaig trobar amb que tothom tenia interès per mi i em va sorprendre molt perquè l'única cosa que havia fet jo havia estat estudiar, com sempre”, explica.

Amb una nota tan alta, podia entrar a la carrera que volgués, però Moreno, a la qual sempre li havien agradat les Lletres, va decidir estudiar el grau de Traducció i Interpretació a la Universitat Pompeu Fabra. “Comences la carrera i ets un més”. Però afegeix: “La veritat és que m'ho vaig currar, de manera que crec que podria valorar-se com a positiu a l'hora de buscar feina, que algú faci tant d’esforç per aconseguir una nota diu molt d'aquesta persona”.

Alicia Jurado, una biotecnòloga a la recerca de la seva primera feina

Un any després, el 2013, Alicia Jurado, 23 anys, es va examinar de la Selectivitat, i es va quedar a una desena d'aconseguir la perfecció. Aquell 9,9 li va valer per entrar a la carrera de Biotecnologia, a la Universitat Pablo de Olavide (Sevilla), però “per a poc més”. “Quan entres a la carrera t'adones que tot és molt més difícil, el que has estudiat els últims anys no et serveix de gaire, t'has de posar les piles si vols aprovar i mantenir unes notes mitjanament altes”.

Jurado va acabar la carrera amb una nota mitjana de 8 malgrat haver dedicat tot el temps als seus estudis. “No vaig poder ni tan sols compaginar-ho amb una feina, exigia molt esforç, si no entenies alguna cosa, si una assignatura o un tema era molt difícil, t'havies de buscar la vida en una altra banda. Ja no era com l'institut, on jo ho entenia tot, m’ho estudiava i ja està”, explica la jove sevillana que fa un any va decidir començar un màster en Anàlisi Biològica i Diagnosi de Laboratori a la Universitat de Granada.

“Quan acabes la carrera, t'adones que hi ha un munt de camps d'aplicació i que necessites especialitzar-te, jo estava una mica perduda, però vaig escollir aquest màster que al final m'ha encantat i ja sé per on vull anar”, recorda. Ara comença el període de pràctiques del màster i després començarà a buscar feina. “Encara no m'he enfrontat a la recerca, però pinta una mica complicat”, afegeix.

Com la resta d'entrevistats, ha dubtat de l'elecció que va prendre després de fer la Selectivitat. “És molt difícil, ets molt jove i amb prou feines tens dues setmanes per fer la matrícula i prendre una decisió tan important per a la teva vida”.

Juan Ramón Gómez, un físic-matemàtic que ara coqueteja amb la Filosofia

Amb un 13,9, els professors de Juan Ramón Gómez, 24 anys, el van animar a recórrer. Finalment li van apujar la nota i va aconseguir la perfecció: 14 sobre 14, o el que és el mateix, un 10. El 2013, després d'aquest assoliment, el jove extremeny, de Quintana de la Serena, es va traslladar a Madrid per cursar el doble grau de Matemàtiques i Física a la Universitat Complutense.

Enrere quedava la nota de Selectivitat i començava una carrera en la qual “tot era diferent”. “La gent continua esperant aquest nivell de tu, com si aquesta nota t’hagi de marcar per sempre, però no és així ni de bon tros. El nivell de dificultat és més alt i et requereix més temps d'estudi, si vols mantenir aquesta excel·lència, has de fer un sacrifici bastant gran”, explica, “encara que jo vaig intentar compaginar-ho, sense obsessionar-me, i no renunciar a la meva vida social”.

L'últim any de la carrera va començar a treballar com a professor en una acadèmia de preparació per a estudis d'enginyeria, una ocupació que encara avui manté mentre estudia el Grau en Filosofia a l’UNED. “Vaig acabar l'any passat la carrera, però em semblava molt precipitat començar un màster, que se suposa que és el següent pas”, explica. “Vaig escollir Filosofia perquè m'agrada i em venia de gust estudiar alguna cosa així, sortir de les ciències pures i donar un altre enfocament al que estic fent”.

Al setembre començarà un màster en Matemàtiques Avançades, també a la Universitat Complutense de Madrid. “I després la meva intenció és seguir per la via de la recerca, suposo que faré un doctorat. Però vaig pas a pas i veient una mica com està la situació, on hi pot haver mésoportunitats, encara que tot sembla bastant complicat tal i com està la recerca ara a Espanya”.