Carla Bruni: “No m’imaginava que duraria tant en la música”

Carla Bruni (Torí, 51 anys) està en ple procés creatiu. Està composant el seu nou disc just abans de respondre al telèfon des de París, i diu que continuarà escrivint quan acabi aquesta entrevista. Torna a Barcelona —“és preciosa, m’encanta”— per inaugurar el festival Jardins de Pedralbes dimecres 5 de juny a les 22.00. A l’escenari hi pujarà amb el seu àlbum de versions en anglès French Touch (Verve/Universal), amb el qual rescata alguns dels seus clàssics preferits: des de Moon River d’Audrey Hepburnfins a Highway to hell,d’AC/DC. “Porto alguna sorpresa i he fet alguns arranjaments. M’agradaria saber castellà, m’agraden les seves cançons romàntiques i tràgiques”.

Del seu futur àlbum, el cinquè —en procés de producció—, avança que serà en francès, tot i que no descarta que hi hagi algun tema en italià, la seva llengua materna. Ni tan sols té productor, però explica que això és el que menys l’amoïna. “El primer de tot són les lletres”, sobre les quals fa anys que escriu. Diu que li agrada ser tradicional: asseure’s en un escriptori, fer servir un quadern, “com tot a la vida, com es feia quan no tenies internet a casa”. Quan viatja es conforma prenent notes amb el mòbil. “M’encantaria treure el disc l’any vinent, potser a la tardor. Ja he gravat algunes demos”. Li tornarà a cantar a l’amor, com ha fet en aquest darrer disc? “Sí, i a la mort, a la pèrdua. Per mi són els sentiments més profunds, tot i que suposo que és així per a tothom”.

Bruni ja fa 20 anys que es va iniciar a França com a revisionista de la chanson. Ha estat top model, actriu i fins i tot primera dama durant el mandat de Nicolás Sarkozy, amb qui fa 11 anys que està casada. “No m’imaginava que pogués fer música tant de temps. En general, no espero gaire de la vida. És un somni. La vida passa tan ràpid que ni tan sols me n’he adonat. Només hi ha hagut temps per viure”. El seu últim disc l’ha portat de gira per més de 12 països des que el va presentar, ara fa dos anys. “M’encanta viatjar, el que no m’agrada és ser lluny dels meus fills. Soc massa nostàlgica. Tant de bo fos més jove. O més vella, no ho sé, estic en l’edat equivocada”, fa broma.

Aquesta nova visita a Barcelona arriba un any després d’omplir el Palau de la Música amb una extraordinària expectació. “M’agradaria anar més a Espanya. També he visitat Madrid i Sevilla. Ah, i Formentera. Formentera m’encanta!”, diu entre riures. Si en la seva visita a Madrid van anar a veure-la Pedro Almodóvar, Pablo Milanés o el matrimoni de José María Aznar i Ana Botella, qui sap si l’atzar o el patriotisme portarà Manuel Valls fins als Jardins de Pedralbes. Ella, que sempre repeteix que la política no li interessa, està al corrent de la nova aventura de l’ex-primer ministre francès com a candidat a l’alcaldia de Barcelona. “Em sorprèn com pot fer política en un país i després tornar a fer-ne en un altre. És força estrany, però li desitjo sort”. C’est Bruni.

Parla apassionadament de la música, de la creació, de l’oci, de la seva família. Fins i tot té un moment tendre amb la seva filla, que interromp la conversa per reclamar-la. “Estic parlant per telèfon, però de seguida vinc, reina”, li diu en francès. Es disculpa breument i continua amb el seu lirisme, parlant d’inspiració i de com pensa assajar per als seus concerts. “Tot s’acaba davant del públic. De les seves reaccions comprovo el que està bé i el que està malament”.

Es quedarà uns dies a Barcelona? “Tant de bo pogués, però et sents culpable quan tens fills petits. M’encantaria anar a museus, conèixer gent, sortir. Realment em sento afortunada i, tot i que a l’agost podré fer algun descans, no necessito vacances. La meva vida no és tan dura com quan era model”.