‘Riders’ i autònoms: jugar-se la pell per repartir amb bicicleta per 4,5 euros la comanda

Als peus de la Sagrada Família de Barcelona desenes de repartidors es confonen amb els turistes. Van i venen dels restaurants de menjar ràpid en un formigueig de motos i bicicletes. Treballen per a empreses com Glovo, Deliveroo, Stuart o Uber Eats però no són els seus treballadors, ja que es paguen les cotitzacions socials sota el règim d'autònoms. Molts d'ells han migrat a Espanya i han trobat en aquesta feina la manera d'enviar diners a casa. Intenten fer 10 o 12 hores al dia per lliurar el màxim nombre de comandes i molts reconeixen que s'han saltat semàfors o han comès imprudències per córrer i facturar més.

Diumenge Pujan Koirala, un repartidor de 22 anys d'origen nepalès que treballava amb el compte de Glovo d'una altra persona, va morir a Barcelona després de ser atropellat per un camió de les escombraries. El succés va motivar una protesta i va reobrir el debat sobre el model laboral d'aquestes plataformes, qüestionat per diversos jutjats i la Inspecció de Treball.

“Preferiríem estar contractats. Perquè et surti a compte, has de donar-li molta canya a la bici; fer, si pots, tres comandes per hora”, diu Ricardo Valbuena, de 24 anys, mentre espera que surti una hamburguesa al McDonald’s que hi ha davant de la Sagrada Família. Va arribar a Espanya des de Veneçuela ara fa un any, i fa uns quants mesos que és repartidor de Glovo. L'empresa assenyala que el 40% dels repartidors “col·labora 15 hores o menys a la setmana” i el 22%, entre 20 i 30 hores. El Ricardo i els seus companys Brailey i Guillermo, de 27 i 30 anys, fan entre 50 i 60 hores.

Glovo defensa
que informa els repartidors sobre seguretat viària

L'empresa defensa el seu model i assegura que amb el règim d'autònoms pot donar “flexibilitat” a estudiants que combinen feines. L'edat mitjana dels riders de Glovo —1.500 a Barcelona, 7.000 a Espanya— és de 32 anys. La companyia considera que els repartidors són socis i els fa pagar per l'ús de l'aplicació dos euros cada 15 dies. Glovo, valorada en 300 milions, ha aconseguit 285 milions d'euros en rondes de finançament.

El sou mitjà d'un rider que treballa 27 hores a la setmana, segons Glovo, és de 1.100 euros al mes, al voltant de 4,5 euros la comanda. Descomptant l'IRPF i la quota d'autònoms surten 651,7 euros. El repartidor ha d'aportar el vehicle i les seves reparacions, el mòbil amb contracte i la motxilla, que li compra a l'empresa. “I al cap d'uns mesos d'estrès, fins i tot el psicòleg, perquè al final ens estem jugant la vida”, afegeix Isaac Rodergas, un rider de 42 anys que porta a la motxilla el missatge “quien reparte se lleva la peor parte”. “No em diuen res, i tant de bo ho fessin, això voldria dir que reconeixen que soc un empleat”, diu.

“Al principi t'expliquen com va això de la flexibilitat, però després t'adones que si vols que aquesta sigui la teva feina, has d'estar tot el dia enganxat al mòbil. Només pot escollir l'horari el que té una puntuació més alta en l'aplicació; i si tens una mala valoració d'un sol client, la puntuació baixa”, detalla Rodergas, que fa dos anys que és rider. El seu pare, jubilat, també va ser repartidor durant un temps.

Sacha Michaud Cofundador de Glovo

“La precarietat segueix aquí, l'única cosa que ha canviat és que tots portem un mòbil”, assenyala Natxo Parra, advocat del Col·lectiu Ronda que defensa alguns dels exrepartidors de Deliveroo. Divendres es va fer a Madrid un judici per decidir si 532 riders que han treballat per a aquesta empresa britànica són falsos autònoms, com ha conclòs la Inspecció de Treball a diverses ciutats. La policia laboral també va arribar a la mateixa conclusió amb els repartidors de Glovo a Madrid, València, Saragossa i Barcelona. Menys unanimitat hi ha fins ara als tribunals: a favor de l'empresa hi ha, almenys, tres sentències; en contra, cinc.

Les nits del cap de setmana concentren les hores de més demanda i l'espera s'allarga. En un banc davant d'un establiment de KFC, una rider que prefereix mantenir l'anonimat es posa gel al genoll. ha caigut de la bici, però torna a pujar-hi. “Haig d'anar a lliurar la comanda, un amic m'ajudarà”, sospira. El debat sobre el model laboral centra les xerrades del grup de joves, sobretot després de la mort de Koirala. “A tots ens va impactar, no saps mai si et tocarà a tu. El carrer és molt fort, sobretot de nit”, diu el Ricardo. Asseguren que no coneixen ningú que utilitzi el compte d'algú altre, però admeten que és una via d'entrada per a qui arriba a Espanya sense papers.

“Preferiria estar contractat, cal donar molta canya a la bici”, diu un ‘rider’

Glovo ha assumit pagar la indemnització a la família del nepalès amb l'assegurança privada que fan agafar als repartidors. L'empresa afirma que “la seguretat a la carretera és una prioritat” i que en l'entrevista donen informació als riders sobre seguretat viària. També treballa per controlar el frau en els comptes. “És molt minoritari, el controlem mitjançant un sistema de denúncies d'usuaris i establiments, i mitjançant controls aleatoris”, explica Sacha Michaud, fundador, amb Óscar Pierre, de l'aplicació amb base a Barcelona.

La plataforma Riders por Derechos lamenta que ja fa un any es van anunciar controls (empremta digital o la identificació facial) i no han arribat. “Quan una empresa ha fet tot el possible per evitar un accident i passa, és una desgràcia. Quan no ha fet tot el possible, és una negligència”, diu Oriol Alfambra, un dels portaveus.