Puigdemont s’imposa a Junqueras en la pugna europea de l’independentisme

L'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont s'ha aconseguit imposar al seu rival d'Esquerra Republicana, Oriol Junqueras, en les eleccions europees d'aquest diumenge. Puigdemont ha aconseguit el 28% dels vots a Catalunya respecte al 21% del líder d'ERC, empresonat a Soto del Real (Madrid) acusat de rebel·lió i malversació, entre altres delictes. Puigdemont, fugit de la justícia espanyola a Bèlgica i que es presentava sense aliats a les eleccions, ha obtingut dos escons. La candidatura d'ERC, en la qual també figura Bildu i altres formacions independentistes, ha aconseguit tres diputats com a conseqüència de sumar suports a diverses autonomies.

Mai unes eleccions europees havien generat tanta expectació en clau interna a Catalunya. Els líders de les dues ànimes de l'independentisme s'hi havien presentat en una mena de primàries per a unes eleccions catalanes que en privat tots preveuen properes, a finals d'aquest mateix any. Puigdemont ha avançat clarament Junqueras amb una llista que estava encapçalada per ell mateix i per l'exconseller també fugit Toni Comín. Puigdemont ha guanyat a les quatre províncies catalanes i ERC ha quedat en tercera posició, per darrere dels socialistes, que han obtingut el 22% dels vots.

El que no queda clar és si l'èxit electoral de Puigdemont tindrà una traducció directa en termes de representació parlamentària. I és que l'expresident ha d'anar a Espanya a acreditar-se com a eurodiputat si vol recollir l'acta i a Espanya continua activa l'ordre de detenció pel mateix procés del Tribunal Suprem que jutja altres exmembres del Govern per rebel·lió, sedició i malversació, entre altres delictes. Els serveis jurídics del Parlament Europeu reconeixen en un informe sol·licitat pel president de la Cambra, Antonio Tajani, el dret dels candidats amb ordres de detenció pendents a concórrer a les eleccions europees, però insisteix que “la seva presència a Madrid és necessària per poder prometre la Constitució espanyola i ser inclòs en la llista que comunicaran les autoritats espanyoles al Parlament Europeu”. A més, l'informe indica que si el polític fugit a Bèlgica fos arrestat quan es disposi a recollir l'acta, “les autoritats judicials espanyoles haurien d'autoritzar que pogués complir els tràmits”. Puigdemont quedaria així a costa d'un permís de la justícia espanyola per acceptar el càrrec i ser eurodiputat.

El líder de Junts per Catalunya assegura –i els últims dies ho ha tornat a fer– que serà eurodiputat i que podrà exercir com a tal perquè tindrà immunitat des d'avui mateix. No obstant això, es nega a aclarir si viatjarà a Madrid per prometre la Constitució abans de la sessió constitutiva del Parlament Europeu prevista per al 2 de juliol. Puigdemont, de fet, ha basat la seva campanya a llançar el missatge que ell, amb llibertat de moviments a tot Europa menys a Espanya, pot representar millor els interessos de l'independentisme que altres candidats. Sense citar mai directament Junqueras, en presó preventiva des del novembre del 2017, Puigdemont i els seus seguidors han aconseguit col·locar el missatge que un “exiliat” pot representar millor els catalans que un “pres”.

Esquerra ha jugat la carta contrària amb Junqueras. Els republicans han presentat el seu líder com un dirigent sòlid que afronta amb totes les conseqüències els actes realitzats i que ningú com ell ha treballat tant per fer créixer l'independentisme. El debat ideològic en termes d'esquerra i dreta ha estat absent en tota la campanya dels independentistes.

ERC esperava que una victòria a les europees davant de Puigdemont i a les municipals a tot Catalunya li donés un control clar de l'espai independentista. Encara que ho està aconseguint en les eleccions municipals no ha estat així en les europees, la qual cosa posa en qüestió el lideratge de Junqueras.