Llenguatge inclusiu a les aules i les lleis, més dones al poder i altres pautes del Consell d’Europa

Els 47 països integrants del Consell d'Europa comparteixen per primera vegada una definició internacional de sexisme: “Qualsevol acte, gest, representació visual, manifestació oral o escrita, pràctica o comportament basat en la idea que una persona o un grup de persones és inferior per raó del seu sexe, en l'àmbit públic o privat, en línia o en la vida real”. Aquesta definició apareix en un nou document, aprovat al març, amb recomanacions per prevenir i combatre el sexisme. Aquesta setmana l'han enviat a ministeris, comunitats autònomes, universitats, organismes oficials o mitjans de comunicació d'Espanya. L'informe, de 17 pàgines, considera que “el sexisme està lligat a la violència contra les dones i nenes” i que hi ha accions que de vegades es consideren quotidianes (els acudits, les bromes, el llenguatge sexista), però “formen part d'un contínuum de violència que crea un clima d'intimidació”.

“Ens vam adonar que fa molt de temps que parlem de sexisme però no teníem una definició clara de què és ni quines eines existeixen per combatre'l”, explica al telèfon Charles Ramsden, president de la Comissió d'Igualtat de Gènere del Consell d'Europa, amb seu a Estrasburg. Van començar a elaborar l'escrit abans de l'explosió del Me Too el 2017, però la mobilització va ser un impuls que ha contribuït a aportar llum sobre l'omnipresència del sexisme i la necessitat d'adoptar mesures més fermes per combatre'l”, diu el text. Els països que ho subscriuen "estan a diferents nivells de conscienciació, però l'important és que tots han aprovat les recomanacions i que ja treballen per millorar”, conclou Ramsden. Aquests són els principals consells de l'organisme: 

El consentiment sexual en el currículum escolar. Recomana revisar el material educatiu per "evitar el llenguatge i les il·lustracions sexistes" i els estereotips de gènere i perquè promoguin la igualtat. També en les il·lustracions de joguines, còmics, llibres, televisió o videojocs. Els currículums escolars haurien d'incloure coneixements sobre què constitueix un comportament sexista i quines són les respostes adequades en cas de rebre atacs o veure material inadequat a les xarxes. I aconsella explicar a les escoles temes com el consentiment en les relacions sexuals o la importància de l'espai personal. "Els currículums han de contenir educació afectiva i sexual per a nens i nenes adaptada a l'edat", demana el Consell.

Revisió “sistemàtica” del llenguatge inclusiu en les lleis. Estrasburg promou que es fomenti l'ús desdoblat del llenguatge amb femení i masculí o formes de gènere neutre (com ciutadania en lloc de ciutadans) i que es garanteixi la igualtat entre els dos sexes en les representacions visuals. Suggereix una revisió "sistemàtica" de totes les lleis, reglaments o polítiques per detectar el llenguatge sexista o el recurs a estereotips per substituir-los per terminologia amb perspectiva de gènere, com va reclamar el Govern d'Espanya en el cas de la Constitució Espanyola.

Sancions per sexisme. El document considera la imposició de “sancions no penals” com retirar el suport financer a organismes públics que no denunciïn els comportaments sexistes. Reclama fomentar que les personalitats públiques reaccionin amb rapidesa a l'hora de condemnar el sexisme. I la promulgació de mesures legislatives que "penalitzin els supòsits de discurs d'odi sexista" com ja passa en el cas dels atacs racistes pels quals, segons el Consell, la ciutadania i les institucions tenen més sensibilització.

Explicar el mansplaining. Per conèixer l'avanç del sexisme, cal fomentar investigacions que donin informació sistemàtica i desglossada per sexe i edat, demana el document, sobre la incidència i l'impacte negatiu del sexisme i les seves manifestacions, des de l'assetjament sexual a la feina fins a la tasca dels mitjans de comunicació. Suma també la necessitat de promoure campanyes de sensibilització i altres iniciatives, com la creació de museus per commemorar la igualtat de gènere. L'objectiu, afegeix, és que la ciutadania conegui diferents formes de sexisme. Cita expressament el mansplaining, un terme anglosaxó que fa referència a quan un home explica alguna cosa a una dona d'una manera condescendent o paternalista.

Vigilància als mitjans. Segons el consell, el sexisme als mitjans contribueix a la seva "tolerància i banalització". Desaprova la reïficació de les dones a les pel·lícules o la publicitat, la cobertura denigrant de la imatge de les dones (amb referències a la vestimenta o el comportament) o representada en rols estereotipats dins de la família. Demana que hi hagi normatives que fomentin la supervisió i vigilància en els mitjans, instar a l'autoregulació o la difusió d'eines per a periodistes.

Més dones en llocs de decisió. Els 47 membres del Consell defensen que hi hagi una participació igualitària de dones i homes en llocs de decisió dels mitjans de comunicació i que s'elaborin bases de dades de dones expertes en totes les matèries perquè participin més també com a fonts de les informacions. 

Cursos a maltractadors. Les entitats públiques, com el Defensor del Poble o el Síndic de Greuges, les comissions d'igualtat o els Parlaments haurien de dissenyar codis de conducta o directrius sobre sexisme. Han de fer un seguiment d'aquestes mesures i indemnitzar degudament les víctimes. I recomana també programes de formació per als qui cometen delictes sexuals i relacionats amb el gènere, com les teràpies a maltractadors de violència de gènere que s'imparteixen a Espanya.

Amb un ull posat en la intel·ligència artificial. Segons el document, la intel·ligència artificial planteja reptes específics en relació amb la igualtat de gènere i els estereotips perquè l'ús d'algoritmes "pot difondre i reforçar-los". Preveu integrar perspectiva de gènere en les investigacions relacionades amb la intel·ligència artificial i que s'elaborin estudis periòdics sobre cibersexe i ciberviolència.