Javi López: “La política europea és com la pluja fina, va calant”

Javi López (Madrid, 1985), candidat del PSC a les eleccions europees, va ser el diputat més jove del Parlament Europeu que es va constituir el 2014. Aquell va ser el seu baptisme polític després de tres anys com a conseller de districte a les Corts (Barcelona) i de militar a les Joventuts Socialistes des dels 18 anys, temps de la guerra de l’Iraq.

Pregunta. Què ha estat el millor i el pitjor d’aquests cinc anys?

Resposta. El Parlament Europeu és alhora un lloc estimulant i frustrant. Crec que un diputat europeu pot ser més influent que un del Parlament català o del Congrés per si sol. Personalment estic molt satisfet d’haver fet l’informe sobre el combat de la desigualtat i de com les institucions europees han vist que s’ha de lluitar contra la pobresa. D’aquesta precarietat social i laboral es deriven, en bona part, les reaccions populistes.

P. Aquest informe ha tingut efectivitat pràctica? S’aplica?

R. Aquesta és la part frustrant perquè la democràcia europea és lenta, molt transaccional i sofisticada i als votants els costa veure’n l’impacte. Penso que la política de la UE és com la pluja fina, que penses que no et mulla però va calant.

P. Aquesta pot ser una explicació d’una participació que el 2014 va ser del 43% a Espanya?

R. Com que hi ha més convocatòries, segur que diumenge la participació es veurà més beneficiada, esperem que més del 60% o el 65%. A més, si hi ha més d’una convocatòria el vot és més racional. En canvi, si són només europees, moltes vegades es converteix en un vot protesta.

P. Les enquestes a Europa apunten la possibilitat d’un canvi de cicle.

"Cal afrontar les obligacions d’asil perquè hi ha persones que estan fugint de guerres i tenen dret a ser acollides"

R. Si es construeix una alternativa serà liderada pels socialistes a Europa, i Espanya hi jugarà un paper de lideratge. Amb el resultat de les generals espanyoles es trenca un cicle electoral en què a Europa s’ha imposat l’extrema dreta i el nacionalpopulisme. Des d’Espanya s’envia un missatge que es pot treballar en la justícia social, afrontar les demandes ecologistes i feministes i ser eficaç. És veritat que Vox ha entrat al Congrés, però amb menys representació que la ultradreta en altres països.

P. Una de les coses que més preocupa ara els europeus és la immigració. Quines polítiques pot impulsar la UE?

R. Alguns utilitzen la incertesa i la vulnerabilitat i la canalitzen en forma de ressentiment cap a la immigració. I el populisme ha estat especialment eficaç recorrent a la incertesa econòmica que genera ansietat en la gent i transformant-la en forma de ressentiment i odi. A més, apel·len al sentiment d’identitat nacional. Nosaltres entenem que cal treballar per procurar la seguretat econòmica i la certesa en els projectes vitals i tenir un discurs de la raó sobre el de les emocions.

P. Amb quines mesures?

R. Amb una combinació de responsabilitat i solidaritat. Cal afrontar les obligacions d’asil perquè hi ha persones que estan fugint de guerres i tenen dret a ser acollides. I després és necessària una legislació europea d’emigració, de gestió de les fronteres. Per nosaltres la prioritat és construir l’Europa social perquè entenem que la pervivència del projecte europeu a llarg termini vindrà, sobretot, de l’Europa social i de polítiques que protegeixin els seus ciutadans. Avui hi ha molta gent que percep que Europa és una eina freda de la globalització i hauria de ser una llar càlida per als seus ciutadans.

P. És possible una política de migració comunitària?

R. Sí, amb esforç i empatia. La Unió és una història d’èxit i d’empatia entre europeus i s’hauria d’anar cap aquí.

P. Diumenge Carles Puigdemont podria ser eurodiputat. La Unió Europea continuarà mirant cap a una altra banda en tot el que fa referència a Catalunya i el procés independentista?

R. No estic d'acord que hagi mirat cap a una altra banda. Ha dit coses: Una, que a Europa, dins de la llei, tot hi té cabuda, i fora, res; dos, el projecte europeu és el de l'eliminació de les fronteres i no el de crear-les, com plantegen els qui defensen la independència; i tres, que el problema polític només es resol acordant i negociant. I aquest diàleg ha de ser al Parlament català, que fa temps que fa aigües.