Focs artificials

Tots els focus estaven posats ahir en la constitució del Congrés i el Senat. No obstant això, va haver-hi poders que no van renunciar a fer els seus propis focs d'artifici per donar suport als respectius candidats i perjudicar, en la mesura del possible, els aliens. És un guió que es repeteix en la recta final de cada campanya amb l'objectiu de retallar unes dècimes al contrincant polític. En aquest marc s'inclou tant la precipitada limitació a la pujada dels lloguers a Catalunya per part del Govern com l'enviament a l'Ajuntament de Madrid de l'informe mediambiental de l'operació Chamartín o Madrid Nuevo Norte per part de la Comunitat perquè s'aprovi aquesta setmana.

La proximitat de les eleccions posa més perversitat de l'habitual en els gestos dels partits. Així, la Comunitat de Madrid va enviar dilluns a l'Ajuntament els 48.000 fulls de l'informe mediambiental sobre el projecte. La macrooperació urbanística, que preveu la construcció de 10.476 habitatges, a més d'oficines i hotels, s'havia d'aprovar amb urgència als ulls de Ciutadans i el PP. La formació taronja es va declarar disposada a quedar-se “sense dormir si calgués” per donar-hi llum verda. El PP va pressionar l'alcaldessa perquè no bloquegés el projecte i deixés “120.000 persones sense feina”. Amb la petició de ple, la dreta pretenia evidenciar les diferències entre Manuela Carmena i els seus regidors amb Unides Podem, formació crítica amb el projecte, i amb un PSOE que va apel·lar a la falta de garanties jurídiques davant d'aquesta precipitació. Al final, Carmena va rebutjar abordar l'operació urbanística un dia abans de la jornada de reflexió i dos abans de les urnes.

Les sirenes d'alarma electoralista també van sonar a Barcelona. La Generalitat va aprovar en la reunió del Govern d'ahir dimarts un decret que prohibeix que el lloguer pugi per sobre del 10% sobre els preus de l'índex oficial de referència, que es basa en les fiances dipositades a l'Institut Català del Sòl. Després d'haver esquivat —i fins i tot torpedinat— des de la Generalitat la política d'habitatge iniciada per l'alcaldessa Ada Colau, l'Executiu es va despenjar amb un decret amb el qual Esquerra —que el va impulsar malgrat les reticències del seu soci, Junts per Catalunya— pretén treure dividends electorals en una aferrissada lluita per l'alcaldia, d'acord amb els sondejos, entre l'alcaldessa i Ernest Maragall. Quan fa uns mesos Barcelona en Comú va voler —amb el suport d'entitats socials com la PAH o el Sindicat de Llogaters— que es destinés el 30% de l'habitatge de nova construcció a ús social, va topar amb les reticències de la Generalitat sobre la legalitat de la mesura. Ara un projecte de limitació del preu del lloguer, que pot xocar amb la Llei d'Arrendaments Urbans, es veu amb ulls indulgents en la recta final de la campanya.

El mirall a la mesura adoptada ahir el va posar la diputada Maria Sirvent, de la CUP. La parlamentària es va presentar a la roda de premsa del Consell Executiu per preguntar amb quins ajuntaments i entitats socials s'havia negociat el decret i per posar de manifest que un tema tan transcendent com l'habitatge no s'hauria d'abordar cinc dies abans de les eleccions. La portaveu del Govern li va impedir preguntar al·legant que es tractava d'una trobada amb periodistes.

En els últims dies de campanya s'obren promeses que fan pensar en la tradició poètica del profeta Isaïes: els cecs hi veuran i els coixos saltaran com cérvols. Però, davant dels focs artificials, l'experiència assenyala que cal deixar estar les grans promeses i posar més fe en la petita acció diària. Com el Richard, a qui un bon dia li van tallar la llum. Ell, la seva parella i els seus dos fills havien hagut de triar a què destinar l'ajuda de 420 euros mensuals que tenien. El Richard es va assabentar de l'existència dels punts d'assessorament energètic de Barcelona i allà va poder tramitar l'informe d'exclusió social, preceptiu per evitar el tall de subministrament. El mateix li va passar a la Paloma, que per l'impagament de la quota mensual va rebre una prevenció de la companyia elèctrica.

A Barcelona, des del 2017 han estat ateses 67.400 persones per pobresa energètica. S'han evitat 17.125 talls en habitatges i s'han gestionat 4.500 bons socials. La petita acció social i la voluntat política dels ajuntaments —que en molts casos supleixen la inacció de les altres administracions— eviten que alguns ciutadans hagin de viure o votar a les fosques el 26-M, mentre a fora brillen els focs d'artifici.