Els fiascos de Tarragona erosionen el llegat de Ballesteros

Tarragona arriba a les eleccions amb Josep Fèlix Ballesteros (PSC) amb opcions d'estirar quatre anys més l'alcaldia que va guanyar el 2007, però pressionat per l'augment de vots registrat per Ciutadans i ERC en les últimes cites amb les urnes. L'habilitat de Ballesteros per teixir complicitats —va pactar amb Unió i el PP al Consistori i després li va lliurar la Diputació Provincial al convergent Josep Poblet— li ha procurat al PSC un mandat tranquil, però la fiabilitat de l'equip de govern socialista ha quedat erosionada per sonats fiascos de projectes que havien estat presentats com grans reptes de ciutat.

Els Jocs Mediterranis van deixar una imatge molt pobra des del punt de vista organitzatiu, després d'haver-se hagut d'ajornar un any, i el llegat que va aportar l'esdeveniment a Tarragona és incert. El Palau d’Esports és un dels exemples més visibles. Va costar 18 milions d'euros i la seva gestió està bloquejada per la falta d'acord entre l'Ajuntament i la Generalitat. Prop del flamant poliesportiu i de l'àrea que va acollir bona part de les proves dels Jocs Mediterranis estava anunciada la construcció d'una megabotiga Ikea, que havia de dinamitzar l'activitat comercial de tot l'entorn i ser punta de llança del desenvolupament urbanístic dels barris de ponent.

No obstant això, la multinacional sueca ha desestimat el seu aterratge a Tarragona, una decisió que no va ser gens ben rebuda a l'Ajuntament: “He deixat de comprar a Ikea”, va manifestar l'alcalde, tot i que va assegurar que hi havia un pla B. Finalment, serà la companyia holandesa Ten Brinke qui promogui un parc comercial. “Un projecte global, amb una estètica cuidada i un disseny atractiu i innovador”, apunta l'empresa promotora, que preveu integrar les botigues en àmplies zones a l'aire lliure, on confluiran amb locals d'oci, restauració i oferta hotelera. “Perdre Ikea va ser perdre una gran oportunitat”, valora Laura Roigé, presidenta de la Cambra de Comerç de Tarragona. “Ens hem de conformar amb el nou escenari”, apunta.

En la seva enquistada rivalitat amb Reus, històricament Tarragona ha sortit perdedora a l'hora d'anar de compres. La veïna Reus té una atractiva artèria comercial, més escassa i desordenada a la capital de la província. “Les grans superfícies comercials no comprometen la viabilitat del comerç del centre de Tarragona, són ofertes que es complementen”, apunta Roigé, en sintonia amb la tesi de l'equip de govern. L'associació Via T, que representa els botiguers del centre, és molt més crítica amb l'estratègia que s'ha planificat des dels despatxos de la plaça de la Font.

Brutícia a la via pública

La falta de neteja a la via pública és un altre dels retrets que més ha hagut de sentir l'equip de govern. Després d'un front comú de l'oposició, el ple municipal va acabar introduint modificacions en la gestió d'un servei que representa un cost d'uns 20 milions d'euros a l'any. El PSC s'ha escudat sovint en “l'incivisme”, un al·legat que també ha utilitzat per respondre a les crítiques pels desperfectes que ha patit el preuat patrimoni històric de la ciutat. La conservació de les muralles, del circ romà o de l'amfiteatre ha posat el PSC a la diana de les crítiques de part de l'oposició i de col·lectius que advoquen per la preservació del llegat romà tarragoní.

La mobilitat és un altre dels eixos que es va posar a rodar poc abans de la campanya electoral. El PSC promet transport públic gratis per oxigenar el centre de la ciutat. El 2011, el pla de mobilitat urbana sostenible preveia incorporar una xarxa bàsica de nou quilòmetres de carril bici. En quatre anys s'ha habilitat un sol quilòmetre.