El fiasco de Tarragona força a redefinir els Jocs Mediterranis

Tarragona s’acomiada dels Jocs Mediterranis amb alleujament. El consol que atorga tancar una competició que ha costat 90 milions d’euros, que es va estrenar tard i amb presses, i que durant deu dies s’ha despertat cada matí amb un recel predictible: “A veure què passa avui”. A Tarragona hi ha hagut la millor inscripció d’atletes aconseguida mai per uns Jocs Mediterranis. Però l’èxit d’inscripcions no ha servit per ocultar el rosari d’incidències que han patit les proves. Després de Tarragona, el comitè organitzador dels Jocs Mediterranis estudiarà introduir canvis en la configuració de l’esdeveniment per alleugerir l’estructura de la competició i suscitar un major interès del públic.

Víctor Sánchez és el director executiu dels Jocs de Tarragona i abans va ser secretari general del Comitè Olímpic Espanyol (COE). Sánchez ha revelat que, després dels embullats episodis viscuts a Tarragona, està prevista la celebració d’un “gran congrés” sobre el futur dels Jocs Mediterranis. Un dels aspectes que es vol abordar és la complexa estructura actual: es programen 200 proves esportives en deu dies i cal coordinar 26 comitès nacionals, mentre que en uns Jocs Olímpics es disposa de 16 dies per celebrar 315 proves, en les quals prenen part 206 comitès. “Treballem per la racionalització de les proves”, apunta Sánchez, alhora que admet que l’objectiu és aconseguir una “participació de qualitat”.

Els propers Mediterranis estan adjudicats a la ciutat algeriana d’Orà, el 2021, però hi ha un debat obert sobre la freqüència de celebració d’aquests Jocs i la conveniència d’imitar el cicle olímpic de quatre anys.

La cerimònia de clausura ha deixat aquest diumenge la imatge d’unes graderies més poblades del que es va veure en la desafortunada gal·la inaugural. El públic, o la seva poca presència, ha estat un llast. L’organització no facilita xifres d’assistència, només apunta que va posar 190.000 entrades a la venda, però la punxada ha estat visible. Després d’una arrencada molt minvada d’espectadors, no només a la festa d’obertura sinó també durant les primeres competicions, l’organització va decidir reaccionar i va buscar la complicitat de clubs i entitats locals per provar de donar escalf als esportistes. El volum dels buits a les tribunes ha anat de més a menys, però no s’ha aconseguit aturar la sensació de buit fins i tot a les proves més populars, com les finals de futbol, handbol o waterpolo.

L’alcalde de Tarragona, Josep Félix Ballesteros, va presumir que la competició estava sent “fantàstica” i va assenyalar que els “petits incidents” no aconseguien enterbolir la imatge positiva. Els “petits incidents” a què es referia l’alcalde eren l’absència d’himne en una cerimònia de podi —els integrants de la selecció francesa de bàdminton van haver de cantar La Marsellesa de viva veu per emplenar el silenci—, o els desajustos en el lliurament de medalles en la natació, per exemple. La nedadora Mireia Belmonte va acabar per penjar-li ella mateixa el bronze a una de les seves rivals, davant la incompareixença d’autoritats per oficiar la cerimònia.

Després es van produir retards en la competició de lluita per una vaga declarada pels jutges, queixosos perquè no se’ls pagava el que s’havia acordat. Va haver-hi també desajustos en els partits de bàsquet per una esquerda en el parquet de les pistes que s’havien improvisat en un recinte que habitualment serveix per fer concerts i festivals d’estiu.

L’atropellament d’un nen de cinc anys per part d’un conductor borratxo que anava al volant d’un cotxe oficial dels Jocs Mediterranis, i que va fugir del lloc sense donar auxili; o la denúncia, posteriorment retirada, d’una turista que acusava d’agressió sexual a un dels atletes del combinat turc, també han esquitxat la imatge de la competició.