_
_
_
_

El registre horari a les empreses ja és obligatori: com funciona i com afecta els treballadors?

Totes les companyies, sense excepció, han d'apuntar a quina hora entren i surten els empleats i conservar quatre anys aquestes dades

Manuel V. Gómez
Un treballador fitxa quan entra a treballar.
Un treballador fitxa quan entra a treballar.getty

La norma ja ha arribat. Des de diumenge, 12 de maig, totes les empreses tenen l'obligació de registrar la jornada dels treballadors. Han acabat els dos mesos de termini que el Govern central va donar en el decret que contenia aquesta mesura perquè les companyies s'adaptessin a la nova norma (o almenys comencessin a planificar els nous sistemes de control), que, de fet, és només un canvi en un apartat de l'article 34 de l'Estatut dels Treballadors. Aquesta iniciativa va ser una de les que es va aprovar en els anomenats decrets dels divendres socials del Govern abans de les eleccions, però la implantació estava anunciada des que Sánchez va vèncer en la moció de censura, ja fa gairebé un any.

Tot i això, a moltes empreses l'arrencada està sent confusa. Moltes no saben com ho han d'aplicar (si es tracta de llistats per escrit o amb els controls de targetes per fitxar a l'entrada). D'altres estan en procés de negociació amb els comitès d'empresa sindicals, per pactar el sistema si les plantilles treballen fora de l'oficina. La ministra de Treball, Magdalena Valerio, ha lamentat aquest dilluns al matí que al seu parer les empreses no "s'hagin pres seriosament" l'entrada en vigor del registre de jornada, i ha assegurat que la Inspecció de Treball "donarà un marge de maniobra" abans de començar a sancionar. Però això sí: sempre que les companyies ja estiguin treballant per poder complir la norma.

Qui té l’obligació de controlar la jornada?

Són totes les empreses sense excepció, independentment de la mida, el sector o la facturació, les que han de garantir que hi ha un “registre diari de la jornada, que haurà d'incloure l'horari concret d'inici i final de la jornada de treball de cada persona treballadora”, segons es pot llegir a la norma.

Què ha de contenir el registre?

El decret exposa que es controlarà l'hora d'“inici i final de la jornada de treball”. No obstant això, també afegeix que això s'ha de fer “sense perjudici de la flexibilitat horària que s'estableix en aquest article”.

Com s’apunten les entrades i sortides?

Hi ha companyies que fan servir sistemes tradicionals en paper, amb quadrants on apunten a quina hora comença i acaba cada treballador. D'altres utilitzen sistemes de targetes per fitxar a la porta o als torns d'accés (en alguns casos, sistemes de lectura d'empremta dactilar en arribar a la feina). I en algunes, estan optant per instal·lar aplicacions informàtiques als ordinadors o fins i tot al mòbil d'empresa dels treballadors, on han d'indicar que han començat la seva jornada o l'han acabat. En tot cas, les empreses estan esperant les indicacions oficials sobre com hauran de ser els registres que guardin per si els sol·licita la Inspecció.

Quant de temps ha de conservar l’empresa aquest registre?

La norma és clara sobre aquest tema: quatre anys.

A què s’exposa l’empresa que no tingui el registre?

Més enllà de les declaracions públiques de la ministra, assenyalant que la inspecció laboral actuarà amb “sentit comú”, si una empresa no té el registre de jornada s'exposa a rebre una sanció greu, la qual cosa implica una multa de 626 euros a 6.250. Si la quantitat és més baixa o més alta, ho determinaran els inspectors de treball en funció de la mida de l'empresa o la facturació.

El decret del Govern no inclou una de les reivindicacions històriques dels sindicats d'inspectors de Treball. Tant el Sindicat d'Inspectors de Treball com la Unió Progressista d'Inspectors fa temps que reivindiquen que la sanció a l'empresa que no compleixi amb les seves obligacions sobre la jornada sigui per treballador i no per matèria. És a dir, que si una empresa té 1.000 treballadors se li pugui imposar altres sancions amb la multa corresponent. Això, en la seva opinió, tindria molta més capacitat de dissuasió.

Qui tindrà accés al registre?

L'empresari no haurà de subministrar la informació a iniciativa seva, però sí que té l'obligació de facilitar-la quan ho sol·licitin els representants dels treballadors, la Inspecció de Treball o el mateix empleat.

Quan es multarà les empreses si no compleixen?

La ministra de Treball en funcions, Magdalena Valerio, ha dit aquest dilluns que la Inspecció de Treball "donarà un marge de maniobra" abans de començar a sancionar. Valerio ha criticat que les empreses "han esperat a l'últim dia" per abordar el sistema amb el qual controlaran la jornada dels seus treballadors. La Inspecció de Treball "actuarà", ha indicat, però ha matisat que deixaran cert marge: "Si arriba a una empresa i diuen que estan en fase de negociació, es donarà un marge de maniobra, dins del respecte i del compliment de la llei, per engegar el registre de jornada". Una altra cosa serà si la companyia inspeccionada no ha fet absolutament res per adaptar-se a la nova llei, després d'haver tingut dos mesos de termini per fer-ho.

S’ha de pactar amb els representants dels treballadors?

Diu el decret que l'empresari ha de comptar amb els representants dels treballadors a l'hora d'implantar el registre “mitjançant negociació col·lectiva o acord d'empresa”. Però com aclareix el professor de Dret Laboral de la Universitat Complutense de Madrid Jesús Lahera, l'absència de representants sindicals o comitè no eximeix de l'obligació. En aquest cas, l'única sortida és la decisió unilateral, aclareix el també consultor del despatx laboralista Abdón Pedrajas.

Per a què serveix el registre? Beneficia els treballadors o els perjudica?

Segons l'última enquesta de població activa, a Espanya es fan cada setmana 5,7 milions d'hores extraordinàries. D'aquestes, 2,6 milions no es paguen i, per tant, en principi són fraudulentes. En els últims anys, s'han reduït després que s'arribés a un màxim a finals del 2015, amb 3,5 milions. "La introducció del registre de jornada ha de contribuir a corregir la situació de precarietat, salaris baixos i pobresa que afecta molts dels treballadors que pateixen els abusos en la seva jornada laboral", exposa el Govern en el decret que conté la mesura, que ha generat força dubtes i preguntes.

El Ministeri de Treball va argumentar per defensar la seva mesura, amb el suport dels sindicats i l'oposició de les patronals, que sense el registre de jornada als inspectors de treball els resultava molt difícil controlar si realment els horaris dels empleats s'ajustaven a la llei i els pactes en els convenis. Entre les dades que avalen aquesta posició hi ha el que va passar en els dos plans de xoc que va llançar el Govern a l'estiu contra l'explotació laboral. Tots dos van consistir a enviar desenes de milers de cartes motivades pels indicis de frau detectats en la contractació temporal i a temps parcial. En el primer cas, després de rebre les cartes els empresaris van transformar els contractes temporals en fixos en el 76,3% de les ocasions; en el segon, només en un 17,5%. Per què? Per aquesta suposada dificultat a l'hora de controlar la jornada quan no hi ha un registre obligatori.

Com es pot fer aquest control?

Una de les crítiques més habituals de les organitzacions patronals és que implantar el registre d'empresa és tornar al passat. La resposta habitual de la titular de Treball, Magdalena Valerio, ha estat que en ple segle XXI i amb el desenvolupament tecnològic hi ha molts mecanismes per registrar la jornada. Explica Lahera que les vies per fer-ho poden anar des de la clàssica forma de fitxar físicament fins al control telemàtic amb ordinadors o aplicacions mòbils.

Què passa amb les dades del registre?

Una de les obligacions afegides que comporta el control de la jornada són les dades que genera sobre els treballadors. En aquest cas, l'empresa ha de respectar el que diu la llei de protecció de dades sobre aquest tema, especialment en els articles d'aquesta norma que entren en aspectes laborals, que van de l'article 87 al 91 i regulen el dret a la intimitat en l'àmbit laboral i en la geolocalització, el dret a la desconnexió digital o els drets digitals en la negociació col·lectiva.

Espanya estava obligada a crear-lo?

Aquesta batalla laboral va arrencar el 2017 arran de diverses sentències del Tribunal Suprem que van aclarir que, amb la norma vigent llavors, les empreses només tenien l'obligació de controlar la jornada dels seus empleats a partir de la primera hora extraordinària. Això va provocar un canvi de criteri en la Inspecció de Treball, que fins llavors exigia aquest registre en les seves visites a les empreses.

Aquesta exigència es basava en una sentència del 2016 de l'Audiència Nacional que, al contrari que el Tribunal Suprem, sí que fixava l'obligació que es fes el registre. Fins llavors, l'obligació de fitxar era més un costum que no pas un deure legal.

El decret aprovat al març va en la línia del que va venir a dir a l'abril l'advocat general de la Unió Europea, que va argumentar que és lògic que es registri tota la jornada per saber quan es comencen a fer hores extra. Encara no ha arribat la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Manuel V. Gómez
Es corresponsal en Bruselas. Ha desarrollado casi toda su carrera en la sección de Economía de EL PAÍS, donde se ha encargado entre 2008 y 2021 de seguir el mercado laboral español, el sistema de pensiones y el diálogo social. Licenciado en Historia por la Universitat de València, en 2006 cursó el master de periodismo UAM/EL PAÍS.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_