Ernest Maragall: “Estic disposat a governar Barcelona en solitari”

Esquerra va capgirar la seva candidatura a Barcelona col·locant Ernest Maragall (Barcelona, 1943) com a cap de cartell. Va ser la mà dreta del seu germà Pasqual durant els seus mandats i un dels socialistes que va trencar el carnet el 2012 per apropar-se a l'independentisme.

Pregunta. Les enquestes l’afavoreixen per poder arribar a ser el primer alcalde independentista de Barcelona.

Resposta. El que hem de fer és apartar les enquestes i continuar treballant.

P. Amb qui pactarà?

R. Som l’única força que està en condicions d’establir relacions positives al voltant de progressisme i república.

P. Progressisme amb Colau i república amb Junts per Catalunya?

R. I república amb Colau i progressisme amb JxCat. Hem d’estirar al màxim cap a aquestes dues direccions, les CUP també. El binomi progressisme-república és una altra manera de dir avui a Catalunya que estem en condicions que Barcelona sigui líder d’aquesta majoria que existeix al voltant dels conceptes de llibertat i democràcia, que és el que anomenem el 80%. Ara ho hem de verificar a Barcelona. I ERC és segurament l’única força que està en condicions de liderar aquest front.

P. Colau és republicana?

R. Això pregunti-l’hi a ella. Segurament de convicció profunda hi ha molta gent que ho és, però es tracta de veure si ho som en termes d’acció política. El partit republicà és ERC. Quan parlo de llibertat i democràcia vol dir que Quim Forn, que avui és a la presó, pugui participar en la campanya i també que Oriol Junqueras, Raül Romeva i Carme Forcadell recuperin la llibertat. No parlo de fum de colors. Barcelona està en condicions d’afegir valor a aquest combat. Fins ara no ha passat perquè la senyora Colau no ha tingut un compromís clar en defensa d’aquests conceptes.

P. Parla més de república que d'independència. Això no és barrejar conceptes?

R. No busco una distinció de conceptes, sinó una projecció. Parlar de república és parlar de polítiques tangibles.

P. Veurem la independència?

R. Farem tot el possible per apropar-nos-hi.

P. No haurà d’escollir? Colau i Forn s’autoexclouen.

R. No. He de liderar i governar des d’aquesta convicció progressista i republicana. I espero estar en condicions de poder atreure uns i altres a un acord de govern. Però també estic disposat a governar en solitari.

P. S’ha patit molt amb governs en minoria?

R. Quant menor sigui la majoria d’un govern, més exigent serà la capacitat d’arribar a acords en totes les direccions.

P. L’independentisme entendrà que no pacti amb la llista de Forn?

R. Li faig la pregunta contrària: JxCat pot renunciar a fer més gran el bloc incorporant els comuns? No m’ho imagino. L’espai dels comuns pot no comprometre-s’hi per l’única raó que hi ha JxCat? El rol d’ERC és articular.

P. Significa que Barcelona continuarà captiva del procés?

R. Barcelona quedarà alliberada de l’ambigüitat de Colau. Barcelona s’ha compromès sempre, també l’1 d’octubre, a diferència de l’Ajuntament.

P. Parla de construir 15.000 habitatges en dos mandats. Colau va prometre una xifra similar i no ho va aconseguir. Què farà de diferent?

R. No és només construcció. Parlem de comprar i regular d’una altra manera. Hi haurà una acció concertada amb el Govern de la Generalitat i amb qui faci falta per canviar les regles del joc dels contractes de lloguer.

P. Això és una competència estatal.

R. I llavors Barcelona ha de callar? Ser republicans avui vol dir aixecar la veu i les ciutats són les que han de donar resposta als reptes globals. Està per veure si el Govern no pot regular el lloguer.

P. Ja s’ha intentat anar a Madrid per modificar la llei de lloguers. I Colau es queixa de la manca d’ajuda del Govern...

R. Governar no només és queixar-se i denunciar, sinó també articular les relacions i definir la corresponsabilitat. Ella no ha fet tot el que ha pogut, ni de bon tros. No es tracta només de grans cimeres de ciutats. No vull eximir el Govern de responsabilitats, però obtindrem el seu suport en seguretat, mobilitat...

P. O sigui que a Maragall no el deixarà plantat el conseller Buch quan demani una reunió sobre seguretat, com li ha passat a Colau.

R. Pregunti-li a Colau què ha fet i què ha deixat de fer. Aquí hi ha una autèntica obsessió amb el mirall Generalitat. No ens podem instal·lar en la conforntació institucional.

P. Anirà a negociar amb Pedro Sánchez?

R. No en tingui cap dubte. Això no s'ha fet ni amb la forma ni amb la intensitat necessàries.

P. ERC ha enterrat i desenterrat el tramvia per la Diagonal. Hi haurà tramvia si guanya?

R. Sí. El que hem fet és una oposició constructiva. Hem dit que no mentre no ha estat ben plantejat. Hi ha unes incògnites que hem fet constar a l’acord, com les repercussions de la inversió, sobre el model de gestió i si és necessària una nova concessió.

P. La seva campanya destaca el valor de la diversitat de la ciutat. Per què no hi ha cap candidat d’origen immigrant en els llocs de sortida de la seva llista?

R. M’hamed Abdelouahed Allaoui és el número 16.

P. Els seus adversaris posen l’edat com un hàndicap. Què els diu?

R. Jo he estat dues vegades en règim de pensionista. Si avui soc aquí és per la repressió. A Espanya no hi ha normalitat democràtica perquè els nostres representants són presos polítics.

P. El seu cognom és un avantatge?

R. Una exigència i un orgull. Intento no oblidar-me’n.

P. Els seus rivals també reivindiquen el llegat del seu germà....

R. Tots hauríem de fer un esforç de contenció. Jo el faig i la resta l’haurien de fer. Hi ha un patrimoni col·lectiu, de la ciutat, que es diu Pasqual Maragall i que és una manera d’entendre l’acció de govern i també una manera d’entendre les relacions entre Catalunya i l’Estat espanyol.