_
_
_
_
_

La renda garantida no iguala la cobertura de l’ajuda que va substituir

El Govern, en resposta a una petició de transparència, admet que només ha aprovat el 9,2% de les noves sol·licituds de la prestació fins a mitjan gener

Josep Catà
Els promotors de la ILP al Parlament, després de l'aprovació de la llei.
Els promotors de la ILP al Parlament, després de l'aprovació de la llei.Parlament

La Generalitat té vigents 25.928 expedients de renda garantida de ciutadania (RGC) que es tradueixen en 64.188 beneficiaris. Les dades, a les quals ha tingut accés EL PAÍS, les va aportar el Govern després d'una petició de transparència feta pels promotors de la llei que regula aquesta prestació. La RGC va néixer el setembre del 2017 per substituir la renda mínima d’inserció i donar cobertura a més persones en situació de pobresa. Després d'una implantació irregular amb només un 9,2% de noves sol·licituds aprovades, la RGC no arriba a igualar l'anterior ajuda, que el febrer del 2017 cobria 27.800 llars i 67.966 beneficiaris.

Más información
La inestabilitat compromet la renda garantida
Acord per ampliar la cobertura de la renda garantida

El consens que va generar la llei de la renda garantida de ciutadania —aprovada per unanimitat després que els agents socials presentessin una iniciativa legislativa popular— el va seguir una intensa polèmica pel fracàs de la seva implementació, amb un percentatge molt baix de noves sol·licituds aprovades. El conseller de Treball, Afers Socials i Família, Chakir El Homrani, ha admès aquest dilluns el mea culpa en una entrevista a l'agència Efe, tot i que ha argumentat que el Govern, intervingut amb l'aplicació de l'article 155 de la Constitució no podia fer gaire cosa.

Un any i vuit mesos després de l'inici de la nova prestació, i nou mesos després de la recuperació de l'autogovern, El Homrani ha destacat que actualment s'aprova el 30% de les noves sol·licituds de RGC, i que hi ha 120.000 beneficiaris. No obstant això, els promotors d'aquesta prestació i alguns partits de l'oposició acusen el Govern de “maquillar” les dades.

Consideren que el 30% de sol·licituds aprovades està distorsionat perquè es refereix a un període de temps curt (des del gener del 2019 fins ara) en el qual, a més, s'han registrat menys sol·licituds. “En veure un nombre tan alt de denegacions molts han desistit”, afirma Diosdado Toledano, portaveu de la plataforma impulsora de la RGC. Tampoc considera creïbles els 120.000 beneficiaris, ja que és la suma dels que perceben la totalitat de la RGC (644 euros al mes per una persona) i dels que, com que són beneficiaris d'una altra prestació, només cobren un complement (que pot ser de només 50 euros).

Les xifres aportades aquest dilluns pel conseller també posa en dubte la informació que el mateix Executiu del president Quim Torra va remetre a la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública. Segons aquest document, que recull dades des del 15 de setembre del 2017 fins al 15 de gener del 2019, hi ha 25.928 expedients vigents de RGC i 64.188 beneficiaris. Les dues xifres no arriben a igualar les de la renda mínima d’inserció el 2017, l'ajuda que la nova prestació pretenia ampliar. Les dades indiquen que hi ha, d'altra banda, 49.733 expedients vigents de complements, 54.528 beneficiaris.

Sobre les sol·licituds aprovades i denegades fins a mitjan gener d'aquest any, la Generalitat admet que només ha aprovat 4.268 de les 46.429 noves sol·licituds, és a dir, un 9,2%. La Generalitat va denegar 37.975 noves sol·licituds, principalment per superar els ingressos establerts en la llei, tenir una feina o no acreditar una residència continuada. Pel que fa als complements, el percentatge de sol·licituds aprovades puja fins al 23%.

Els promotors de la llei de la RGC lamenten que el Govern no desglossi les dades, tampoc en la resposta a la petició de transparència, per saber quantes sol·licituds de RGC per part de persones sense llar van ser aprovades o denegades.

Precisament, la cobertura a les persones sense llar, així com la d'altres col·lectius vulnerables, havia de blindar-se amb un reglament de l’RGC que, malgrat ser obligatori per la llei, el Govern no ha aconseguit tirar endavant. Finalment la cobertura a aquests col·lectius es va garantir amb una modificació de la llei proposada pel PSC. “Hi ha una gran deixadesa i un gran obscurantisme. No hi ha reglament, i tampoc es fa cas a la resolució del Parlament que obliga a revisar totes les denegacions”, assegura el diputat socialista Raúl Moreno.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Josep Catà
Es redactor de Economía en EL PAÍS. Cubre información sobre empresas, relaciones laborales y desigualdades. Ha desarrollado su carrera en la redacción de Barcelona. Licenciado en Filología por la Universidad de Barcelona y Máster de Periodismo UAM - El País.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_