La Universitat de Barcelona impulsa un Campus de les Arts al recinte fabril de Can Ricart
Aquest serà el tercer projecte que es planteja per a unes naus protegides que s'estan enfonsant al mig del Poblenou
Barcelona té unes velles naus industrials al costat del Parc Central del Poblenou que la Generalitat va protegir el 2007 com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) i que fa 12 anys que estan abandonades. Fins ara, tot els projectes que s'han plantejat en el que va ser el conjunt fabril de Can Ricart del segle XIX –i que ha arribat als nostres dies gairebé de miracle– no han arribat a néixer: primer, la Casa de les Llengües que va impulsar el tripartit el 2009 i, sis anys després, la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament van signar un conveni segons el qual el recinte acolliria el Parc de les Humanitats i Ciències Socials. No va passar de ser un esbós. Ara, la mateixa universitat impulsa el Campus de les Arts, una proposta que ja té forma d'avantprojecte aprovat per l’Ajuntament de Barcelona al març.
El nou campus s’ha projectat en 6.800 metres quadrats del recinte de Can Ricart repartit en diverses naus que acolliran l’especialització en recerca i formacions artístiques. El centre té el suport de la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona i en el projecte s’hi han implicat prop d’una vintena d’institucions i entitats d’educació superior de Catalunya, centres tan diversos com la Facultat de Belles Arts de la mateixa UB, Elisava (UPF), l’Esmuc (Escola Superior de Música de Catalunya), l'Escola Massana (UAB), el Taller de Músics, l’Escola Superior d’Art Dramàtic Eolia o l’ESCAC (Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya).
El projecte l’encapçala la UB, i les escoles superiors hi col·laboraran sense deixar d’impartir els graus i estudis a cadascun dels centres. “S'ha plantejat com un punt d’unió interdisciplinari on es puguin cursar màsters o segons cicles que puguin connectar diferents disciplines, com el teatre i la dansa o la música i el cinema”, explica Salvador García, vicerector de la UB. Una iniciativa que recollia una idea que va exposar el CoNCA en un informe sobre l’estat de la formació artística a Catalunya.
Entre el Campus d’Humanitats que inicialment hi va projectar la UB el 2015 i l’actual d’Arts s’ha produït un canvi de rector, va sortir Didac Ramírez i el va substituir Joan Elias, també una relectura del programa d’estudis més adequat i una recerca de finançament per afrontar els 14 milions d’euros que suposarà: “La universitat no té recursos propis per fer-ho, però sí que ens toca buscar-los”, apunta el vicerector. Reconeix que no tenen aquest capítol del tot tancat i que, ara com ara, tenen el compromís de fons procedents de l’1,5% que destina el Ministeri de Foment a projectes culturals i altres recursos procedents de programes de la Unió Europea.
L’avantprojecte arquitectònic de la intervenció prevista a les naus s’ha realitzat i el rector dona per fet que les obres començaran l’any que ve. El 2020 liquida precisament el termini que va estipular l’Ajuntament en el conveni de cessió de les naus de Can Ricart per 50 anys. La contrapartida pública és la urbanització de tot el complex, dels seus carrers i petites places. Una cosa que tampoc ha passat.
Segons l’avantprojecte ja aprovat, les naus de Can Ricart acolliran aules, un auditori, espais de recerca i creació, també àrees de laboratoris audiovisuals i platons, a més de despatxos i altres zones comunes. Les naus en forma de T es rehabilitaran per complet i els espais es distribuiran a les plantes baixes, primera i coberta. Es recuperarà la torre del rellotge, que és l’element més singular del conjunt, així com el pont que connectava una de les naus amb les quals ocupa el Centre de Producció Hangar, únic veí de Can Ricart des de fa més de dues dècades. La façana del conjunt s’assemblarà, en la composició i l’aspecte, al que va ser Can Ricart i ho farà utilitzant pigments originals i barreges amb sorra fina. Es recuperaran les finestres de la façana principal i se’n conservarà el caràcter industrial.
Una intervenció urgent
Can Ricart es va construir com a recinte fabril el 1853 i va ser fàbrica d'estampats. En la seva última etapa va acollir petits tallers fins que van ser desallotjats amb l'aprovació d'un pla per l'Ajuntament de Barcelona quan dissenyava el 22@ que va estar a punt de suposar l'enderrocament del complex de naus per reconvertir-se en edificis d'oficines i pisos. El 2006, la mobilització veïnal i la successió d'incidents –es van declarar diversos incendis– finalment va provocar que el Consistori modifiqués el pla urbanístic d'aquesta gran illa al costat del Parc Central i Can Ricart en va sortir indultat. Poc després, la Generalitat va blindar les naus protegint-les. Una protecció patrimonial que no l'ha deslliurat d'un deteriorament imparable que va més enllà del perímetre estricte, ja que als solars del costat s'han produït assentaments incontrolats en què s'ha amuntegat la brossa.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.
Sobre la firma
